dilluns, 29 de gener del 2007

A 4 del Madrid

BARÇA 3 -CELTA 1

Sí, sí, sí... a 4 del Madrid. Avui el Barça no podia fallar. Havíem de guanyar encara que fos amb un joc ensopit i amb un penal dubtós. Amb un Ronaldinho a mig gas i amb un Víctor Valdés afortunat. Tant feia. Ha arribat l'hora que el Barça guanyi partits com el d'aquesta tarda. Els equips campions no fan regals. Sumen de tres en tres sempre que poden. Si guanyem al camp de l'Osasuna, els rivals (Sevilla, València i companyia) començaran a tremolar.

Estat d'ànim abans del partit:
Amb la derrota del Madrid, avui ha estat un diumenge fantàstic. Els culés només teníem un pensament: "Hem de guanyar com sigui al Celta per deixar el Madrid a 4 punts". En acabar el partit, els meus amics de la tercera graderia feien números: "El Madrid ja està a 7 punts, perquè quan vingui al Camp Nou...".

Reflexió final:
Alguns periodistes han comentat que els xiulets de l'altre dia contra el Nàstic han picat o esperonat als jugadors. No ho tinc clar, però és evident que l'actitud d'avui ha estat diferent. He vist agressivitat i lluita. Amb el 3-1 l'equip encara buscava el quart. Per cert, alguns amics m'han preguntat si jo vaig ser un dels que va xiular diumenge passat. Rotundament no. Aquest equip va guanyar la Champions fa només vuit mesos i per a mi encara té tot el crèdit del món.

L'opinió de la meva dona:
"El passat dimecres vaig escriure que desitjava la recuperació de l'equip. De moment hem recuperat el resultat; el joc encara no. Anem pel bon camí. Quina alegria que ja s'acaba aquest mes de gener tan kafkià. Menys Copa del Rei i més Champions! I que tornin ja Eto'o i Messi per tancar la inútil polèmica Saviola-Gudjohnsen".

Ni chicha ni limoná

BETIS 1 -BARÇA 1

Quedes amb els amics en un bar. Estàs il.lusionat. "Potser el partit d'avui sigui el de la recuperació", penses. Et demanes una cervesa. El Barça s'ho pren amb calma. En una jugada a pilota parada, el Betis et fica un gol. Et queda cara de babau. El cambrer corre més que alguns dels nostres jugadors. Al descans, el disgust és general. La segona part comença millor. Márquez ens dóna una alegria. La gent del bar celebra el gol amb eufòria. Una altra cerveseta. En els últims minuts està a punt d'arribar l'1-2. O el 2-1. I al final, empat. Marxem del local amb resignació. Aquest Barça, com diria la cançó, no és "ni chicha ni limoná".

Una reflexió filosòfica:
El Barça porta tres anys enlluernant amb el seu joc. La ratxa meravellosa va començar a la segona volta de la temporada 2003-2004. Alguns opinen que aquest equip té encara un llarg recorregut, però si repassem les estadístiques de les tres últimes dècades, els equips que han fet història no han durat més de quatre o cinc anys. Aquesta temporada és fonamental i decisiva. El Barça ha de continuar la seva ratxa fantàstica. Cal guanyar la Lliga i/o la Champions perquè no es perdi la inèrcia del triomf. Tot i que sembli mentida (el temps passa volant), la propera serà la cinquena temporada de Rijkaard. No deixem per a demà allò que poguem guanyar avui. Per si de cas.

L'opinió de la meva dona:
"Més del mateix... No veig símptomes de milloria en l'equip. Els tres gols del passat diumenge contra el Nàstic van maquillar el mal joc del Barça. Avui no tinc on agafar-me. L'estrella no brilla, el golejador de moda no em convenç i la resta de jugadors estan desapareguts en combat. Des del meu profund sentiment culé, ara més que mai desitjo la recuperació de l'equip".

dilluns, 22 de gener del 2007

Campions

BARÇA 3 - NÀSTIC 0

Campions... d'hivern. D'acord, només és un títol protocolari i no cal anar a Les Rambles per celebrar-ho, però som campions d'hivern. I les estadístiques diuen que els campions d'hivern acaben guanyant la Lliga. Sona bé, oi?

Estat d'ànim abans del partit:
Avui ens visitava un dels pocs equips amics que tenim a la primera divisió (juntament amb la Reial Societat i l'Osasuna). L'ambient abans de començar el partit era de germanor entre les dues aficions. Crec que els jugadors del Barça també han entès que el Nàstic no podia pagar els plats trencats del dia de l'Espanyol. Hem jugat com si fos un partit amistós i hem guanyat 3-0. Què més volem?

Estat d'ànim després del partit:
Hem començat l'any a mig gas. Ara convé prémer l'accelerador i deixar als contrincants tres pobles enrere. Vull pensar que el millor Barça encara ha d'arribar, que el "jogo bonito" de l'equip, la recuperació definitiva de Ronaldinho i el retorn de Messi i Eto'o coincidiran en el temps. Aleshores serem una màquina.

Reflexió final:
Magnífica la defensa d’avui amb Zambrotta, Puyol, Thuram i Oleguer. Han estat contundents, han remenat la pilota i, el més important, han mantingut la porteria a zero. Avui no he patit. Per cert, dimecres, després del partit contra el Betis, faré una reflexió sobre el futur de l’equip. Us avanço un titular: “Aquesta temporada és decisiva”.

L'opinió de la meva dona:
"Felicitats pel títol de campions d'hivern, però no ens enganyem, l'actitud de l'equip encara no és campiona. No m'han agradat els xiulets en el canvi de Saviola per Gudjohnsen. D'acord que Saviola ha estat important en els últims partits, però ha marcat contra rivals com l'Alabès i el Nàstic. No l'hauríem de sobrevalorar".

dimecres, 17 de gener del 2007

Gràcies, Saviola

BARÇA 3 - ALABÈS 2

Les coses com són. Si hem arribat a quarts de final és gràcies a Saviola. Ha marcat els 5 gols de l'eliminatòria. Els socios del Barça sempre hem sentit admiració pels jugadors que, encara que no siguin titulars, es deixen la pell al camp i són discrets. Va passar amb Larsson i ara està passant amb el Pibito.

Estat d'ànim abans del partit:
Dues coses m'han alegrat el dia: la presència d'Eto'o als entrenaments i les declaracions del president del Madrid. Són els meus herois. El partit de l'Espanyol ja no el recordo (he patit un atac d'amnèsia).

Estat d'ànim després del partit:
No m'ha agradat gens que un equip de segona divisió amb suplents ens marqui 2 gols a l'Estadi. I tampoc no m'ha agradat que amb el 2-2 l'Alabès tingués una oportunitat clara per fer el 2-3. No vull més ensurts, sisplau! Demano als jugadors una mica més de concentració. Les properes eliminatòries de la Copa del Rei i de la Champions seran molt diferents. Ja no tindrem "Alavesos".

L'opinió de la meva dona:
"Se m'està acabant la paciència. Què li passa al meu estimat Barça? Sí, hem guanyat, però de quina manera... Alguns jugadors estan aplatanats. Hem de recuperar la frescor de la passada temporada, ja!".

La cirereta final:
40.000 persones han anat a l'Estadi. I he vist molts nens. El Barça ha estat intel.ligent amb els preus de les entrades i l'oferta 4x1. Caldria repetir l'experiència sempre que es pugui. Endavant Barça!

diumenge, 14 de gener del 2007

Cop de puny

ESPANYOL 3 - BARÇA 1

Amb un humor de gossos. Així estem els seguidors culés. De tot el que he vist a Montjuïc només em sento identificat amb una imatge: el cop de puny de Rijkaard contra la banqueta. Ha estat un gest d'impotència. La mateixa que jo sentia veient els meus jugadors. Què us passa, nois? Esteu desconeguts. Des del Mundialet, el Barça no és el mateix.

Estat d'ànim abans del partit:
Després de la confortable victòria contra l'Alabès, em sentia relaxat i optimista. Barcelona, a més, ha viscut un dia de primavera amb temperatures càlides i gent prenent el sol. Qui podia imaginar que a Montjuïc les nostres il.lusions quedarien congelades?

Estat d'ànim després del partit:
Desastrós. Sortosament, avui he quedat amb uns amics per veure el partit i celebrar -amb una mica de retard- el sopar de Nadal. Un cop assumit el disgut hem intentat oblidar el 3-1 amb els regals i parlant del futur de Beckham. La vida del seguidor no pot enfonsar-se per una derrota. Una altra bona teràpia es posar-se el DVD de la final de París.

L'opinió de la meva dona:
No volia fer declaracions. Estava molt disgustada. Només m'ha dit una cosa: "El que més ràbia em fa és que les dues úniques derrotes de la lliga hagin estat contra el Madrid i l'Espanyol, els dos equips que pitjor em cauen".

Reflexió final:
L'únic que tinc clar és que enguany tocarà patir. A la lliga, Sevilla i València van a dos-cents per hora. I a la Champions, els dos llocs de la final estaran més sol.licitats que mai. Si només anem a mig gas, no guanyarem res. Força Barça!

dijous, 11 de gener del 2007

Visca la calma

ALABÈS 0 - BARÇA 2

Un partit plàcid, còmode, sense ensurts. Ja era hora! Després d’un desembre taquicàrdic (Werder Bremen, Mundialet, At. de Marid), els seguidors necessitàvem una victòria com la d’avui. Amb el 0-2, fins i tot he badallat. Meravellós.

Estat d’ànim abans del partit:
He de confessar-vos que avui he llegit tots els diaris de Madrid. I he escoltat les emissores de ràdio de la capital. Ooooooh! Entre el boicot de la premsa, les ressaques etíliques de Robinho, les llistes amb els descartats per al 2007 i la polèmica de les eleccions... he passat un dia deliciós.

Estat d’ànim després del partit:
Optimista. Ja tenim l’eliminatòria a la butxaca. La final està a tocar. M’encanten les finals! I el diumenge, amb Ronnie i Deco, s’ha de guanyar a l’Espanyol encara que sigui patint i jugant regular.

L’opinió de la meva dona:
“El millor del partit ha estat el resultat. I després, el rival. L’Alabès és un equip que em cau bé, com tots els del nord. Tenia por que el Barça anés de rebaixes, però ja he vist que no. Que es preparin els periquitos!”.

La cirereta final:
Ja ho dèiem l’altre dia. Giuly, Gudjhonsen i Ezquerro no és una davantera competitiva. I la prova és que el golejador d’avui ha estat... ¡Saviola! El “conejo” s’ha posat les piles.

dilluns, 8 de gener del 2007

elentorno.com publica "El debut"

La web elentorno.com publica avui, 8 de gener, el primer article d'aquest blog ("El debut"). Aquesta web 100% blaugrana és una de les més importants del món. Moltes gràcies.

diumenge, 7 de gener del 2007

El debut

Amics culés!!!! Sóc un soci del Barça, tan incondicional com patidor, que vol compartir amb vosaltres l'actualitat del club.

GETAFE 1 - BARÇA 1

El tòpic diu que les lligues es guanyen o es perden en camps com aquest. Hem empatat. El tòpic, aquest any, se'n va a fer punyetes, perquè guanyarem la lliga empatant en camps com aquest.

Estat d'ànim abans del partit:
Tranquil. Després de llegir unes declaracions de Rijkaard ("sabemos que en Getafe sufriremos") he tingut clar que l'equip tècnic donava per bo l'empat.

Estat anímic després de veure el partit:
Content. Havíem d'empatar i ha anat d'un pèl que no perdem. Víctor Valdés s'ha guanyat el lloc a la selecció... catalana. En condicions normals la davantera del Barça hauria estat Ronaldinho, Eto'o i Messi. Avui hem jugat, per culpa de les sancions i les lesions, amb Giuly, Gudjohnsen i Ezquerro. No podem demanar més, sincerament.

Perspectives per al mes de gener:
Hem de ser pràctics: sumar punts a la lliga (de 3 en 3 si pot ser, i no d'1 en 1) i eliminar a l'Alabès de la Copa. Quan tornin Messi i Eto'o podrem ser més exigents amb el joc.

L'opinió de la meva dona:
No ha quedat satifesta amb l'empat. És exigent. Està farta de regalar punts a equips que no li cauen bé, i més si són de Madrid.

Reflexió final:
El Madrid ha tornat a perdre. Els periodistes de Madrid treuen fum. Diuen que Capello està acabat, que Calderón ha de plegar, que Gago és un bluf, que Ronaldo torna a estar com una vaca... oooooooh, quin plaer. Mai oblidaré aquests vespres de diumenge tan memorables que ens regala el Madrid des de fa 3 anys.