Barça 5-Getafe 2
He estat un dels 50.000 afortunats que ha vist el golàs de Messi en directe. La jugada ens ha deixat de pasta de boniato. Alguns socis s'han posat les mans al cap; d'altres, com jo, hem tret el mocador de la butxaca per agitar-lo amb eufòria. El golàs ha estat tan vibrant, tan elèctric, que ens hem quedat en estat de xoc durant uns quants minuts. Aquesta tarda, quan preparava les coses per assistir a l'Estadi (l'entrepà, la bufanda, el walkman) sentia una mica de mandra. La Copa del Rei no és la Champions. I el Getafe no és el Chelsea. Però el partit d'avui era important. I no es podia fallar.
Ara, a la una de la matinada, em sento un privilegiat. "Jo hi era, al Camp Nou, quan Messi va fer de Maradona i va ficar un dels millors gols de la història del futbol", li explicaré a la meva neboda, que acaba de fer 5 anys, quan sigui més gran.
El Barça somiat:
Per qué no hem jugat la Champions o contra el Madrid com avui? Aquesta és la pregunta que ens fèiem molts aficionats. El Barça d'aquesta nit és el Barça dels millors temps: agressiu, sacrificat, efectiu. Benvingut Barça-campió, t'estàvem esperant.
Quina revetlla ens espera:
Ja tenim peu i mig a la final de la Copa, que per cert es jugarà el 23 de juny, revetlla de Sant Joan. Molts catalans no estarem a casa per menjar coca i tirar petards. Si tot va bé... estarem amb el Barça, possiblement a Madrid o València. I m'agradaria que el finalista fos el Sevilla. Jugant com avui, la victòria serà nostra.
Lamentable Schuster:
¿Han escoltat les declaracions de Schuster sobre el gol de Messi? Han estat lamentables. Algú va comentar que aquest senyor podia ser entrenador del Barça en el futur. Per mi, que se'n vagi al Madrid, a practicar aquest joc de "patacada i falta" que tant li agrada.
"Sí, sí, si. Hem guanyat a París" a Granollers i Mataró:
Alguns internautes em pregunten si signaré llibres per Sant Jordi. És clar que sí. Dissabte em trobareu a la principal llibreria de Mataró (migdia) i de Granollers (tarda). Dilluns, dia de Sant Jordi, aniré a centres comercials (Corte Inglés i FNAC) i llibreries de Barcelona. Gràcies a tots pel vostre suport i ànims. Em sento molt orgullós d'haver escrit aquest llibre que cada dia és menys meu i més vostre.
L'opinió de la meva dona:
No sé si Rijkaard va llegir el meu comentari de diumenge, però amb Gudjohnsen l'equip ha recuperat l'espurna. Guddy és un revulsiu molt necessari. I molt sacrificat perquè les estrelles com Messi puguin brillar. Jo no l'hagués canviat a la segona part. També vull felicitar Messi i Xavi. Però compte amb la defensa: no ens poden marcar dos gols en dos minuts. Barça, no afluixis, que avui m'he fet il.lusions.
dijous, 19 d’abril del 2007
dimarts, 17 d’abril del 2007
Dues tardes amb final feliç
Diumenge, 7 de la tarda, Camp Nou. Després d'un partit espès i agònic, el Barça ha aconseguit la victòria en el últim minut. Dimarts, 7 de la tarda, Llibreria Proa. 60 persones em van acompanyar per presentar la meva novel.la sobre la final de París. Han estat dues tardes emocionants amb final feliç. Però anem per parts.
Bon resultat, mal joc:
Avui hem viscut una tarda d'avorriment, esglai i eufòria. Una estranya combinació. El Mallorca semblava el rival ideal per donar un cop d'autoritat. Però el Barça d'aquesta temporada va molt justet de tot: de forces i de gols. El partit era de migdiada. En algun moment he estat a punt de fer una becaina. De sobte, un penal. Ha estat només un esglai: Sant Víctor Valdés ens ha salvat.
El segon temps ha estat tan avorrit com el primer. Quan més enfonsat estava a la butaca (molt enfonsat, ho reconec) ha arribat el gol salvador. Els culés estem feliços pels tres punts, però preocupats pel joc. Ens hem passat tot l'any queixant-nos d'un calendari massa carregat i ara, que no tenim partits entre setmana, estem més esgotats que mai.
Magnífica jornada:
Ha guanyat el Barça i han perdut Madrid i Sevilla. Fantàstic. Per la part baixa, celebro les victòries del Nàstic i de la Reial Societat. Tant de bo puguin salvar-se.
Un 10 d'abril inoblidable:
El dimarts, a les set de la tarda, més de 60 persones em van acompanyar per presentar la meva novel.la "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París" a la Llibreria Proa de Barcelona. Una hora abans, una espectacular bandera amb el lema "Campions d'Europa 2006" penjava del balcó de la llibreria. Les millors imatges de la final de París es projectaven en una de les parets de la sala. L'ambient era de "gallina de piel".
L'escriptor Jordi Galceran va destacar els aspectes literaris del llibre. Em vaig emocionar quen va demanar una segona part de la novel.la. A continuació va parlar Josep Vila, periodista de Catalunya Ràdio. Es va queixar -amb humor- dels mesos que he estat tancat a casa escrivint el llibre. L'últim discurs va ser d'Adrià Serra, membre de la productora El Terrat i autor del bloc "Diari d'un culer". Les seves anècdotes -ell també va anar a París- van despertar una gran expectació.
La darrera intervenció va ser la meva. Em sentia com si hagués guanyat un Oscar. Vaig donar les gràcies a tothom i vaig explicar algunes interioritats del meu llibre. El meu germà David -assegut entre el públic- va provocar les rialles dels presents amb unes enginyoses dissertacions (pactades), però aparentment espontànies.
En finalitzar els parlaments i les preguntes, es van apagar els llums i vam gaudir de nou de les imatges d'aquella memorable final (amb una copa de cava a la mà). L'esperit de París continua viu. Mai oblidaré el 17 de maig del 2006, però també em quedarà per sempre el record del 10 d'abril del 2007. Moltes gràcies a tots.
L'opinió de la meva dona:
"Com he escoltat en una emissora de ràdio, el gol de Fernando Navarro ha estat un bàlsam per al Barça. Sí, és cert... però què trist haver de guanyar així: a l'últim minut i gràcies a un gol del rival en pròpia porta. Sense oblidar-nos del penal que ha salvat Valdés. En resum: un Barça patètic. Per favor, Rijkaard, obre els ulls ja! És un luxe tenir Gudjohnsen a la banqueta.Sempre ens quedarà el 10 d'abril del 2007: felicitats Alfred! La presentació de la novel.la 'Sí, sí, sí. Hem guanyat a París' va ser un èxit a tots els nivells. I, personalment, un dels dies més feliços de la meva vida. Moltes gràcies per aquest dia únic i irrepetible. Ets el millor!"
Bon resultat, mal joc:
Avui hem viscut una tarda d'avorriment, esglai i eufòria. Una estranya combinació. El Mallorca semblava el rival ideal per donar un cop d'autoritat. Però el Barça d'aquesta temporada va molt justet de tot: de forces i de gols. El partit era de migdiada. En algun moment he estat a punt de fer una becaina. De sobte, un penal. Ha estat només un esglai: Sant Víctor Valdés ens ha salvat.
El segon temps ha estat tan avorrit com el primer. Quan més enfonsat estava a la butaca (molt enfonsat, ho reconec) ha arribat el gol salvador. Els culés estem feliços pels tres punts, però preocupats pel joc. Ens hem passat tot l'any queixant-nos d'un calendari massa carregat i ara, que no tenim partits entre setmana, estem més esgotats que mai.
Magnífica jornada:
Ha guanyat el Barça i han perdut Madrid i Sevilla. Fantàstic. Per la part baixa, celebro les victòries del Nàstic i de la Reial Societat. Tant de bo puguin salvar-se.
Un 10 d'abril inoblidable:
El dimarts, a les set de la tarda, més de 60 persones em van acompanyar per presentar la meva novel.la "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París" a la Llibreria Proa de Barcelona. Una hora abans, una espectacular bandera amb el lema "Campions d'Europa 2006" penjava del balcó de la llibreria. Les millors imatges de la final de París es projectaven en una de les parets de la sala. L'ambient era de "gallina de piel".
L'escriptor Jordi Galceran va destacar els aspectes literaris del llibre. Em vaig emocionar quen va demanar una segona part de la novel.la. A continuació va parlar Josep Vila, periodista de Catalunya Ràdio. Es va queixar -amb humor- dels mesos que he estat tancat a casa escrivint el llibre. L'últim discurs va ser d'Adrià Serra, membre de la productora El Terrat i autor del bloc "Diari d'un culer". Les seves anècdotes -ell també va anar a París- van despertar una gran expectació.
La darrera intervenció va ser la meva. Em sentia com si hagués guanyat un Oscar. Vaig donar les gràcies a tothom i vaig explicar algunes interioritats del meu llibre. El meu germà David -assegut entre el públic- va provocar les rialles dels presents amb unes enginyoses dissertacions (pactades), però aparentment espontànies.
En finalitzar els parlaments i les preguntes, es van apagar els llums i vam gaudir de nou de les imatges d'aquella memorable final (amb una copa de cava a la mà). L'esperit de París continua viu. Mai oblidaré el 17 de maig del 2006, però també em quedarà per sempre el record del 10 d'abril del 2007. Moltes gràcies a tots.
L'opinió de la meva dona:
"Com he escoltat en una emissora de ràdio, el gol de Fernando Navarro ha estat un bàlsam per al Barça. Sí, és cert... però què trist haver de guanyar així: a l'últim minut i gràcies a un gol del rival en pròpia porta. Sense oblidar-nos del penal que ha salvat Valdés. En resum: un Barça patètic. Per favor, Rijkaard, obre els ulls ja! És un luxe tenir Gudjohnsen a la banqueta.Sempre ens quedarà el 10 d'abril del 2007: felicitats Alfred! La presentació de la novel.la 'Sí, sí, sí. Hem guanyat a París' va ser un èxit a tots els nivells. I, personalment, un dels dies més feliços de la meva vida. Moltes gràcies per aquest dia únic i irrepetible. Ets el millor!"
dilluns, 9 d’abril del 2007
Dissabte de Passió
Saragossa 1-Barça 0
Estic escoltant una ràdio catalana. Els oients -tots del Barça- estan indignats amb el partit d'avui i el joc de l'equip. Jo també estic decebut, és clar, però no més que altres dies. El Barça, fora del Camp Nou, és un equip fràgil. Hem jugat a la Romareda com a molts estadis: sense agressivitat i sense instint letal.El Barça continua sent el favorit per guanyar el títol, bàsicament per una qüestió: tenim millor calendari: Sevilla, València i Madrid encara han d'enfrontar-se entre ells. Els seguidors del Barça, de tota manera, som exigents. Volem la Lliga, naturalment, però també volem sentir-nos orgullosos del joc de l'equip.
Dolent o molt dolent, ja veurem:
El resultat d'avui será només dolent o molt dolent en funció dels resultats dels nostres rivals. El València acaba de perdre a Bilbao. Bona notícia. Si demà Madrid i Sevilla punxen, la derrota d'avui serà menys dolorosa. No obstant això, és un rotllo estar sempre pendents dels altres.
Ronnie i Messi:
No ho entenc. Fa una setmana, Ronnie i Messi meravellaven al Camp Nou. I avui han passat sense pena ni glòria per la Romareda. Aquesta irregularitat em desconcerta. Deuen ser els misteris de la Setmana Santa.
Mones del Barça:
És emocionant veure tantes mones del Barça i tantes figuretes de xocolata amb les cares de Ronaldinho y Eto'o. Malgrat la derrota, els nens i nenes es mereixen una mona del Barça. La meva neboda tindrà els clàssics ous, el pollet, un ninotet Disney i l'escut del Barça de xocolata. Bones queixalades!
Sí, sí, sí. Hem guanyat a París:
Els mitjans de comunicació estan demostrant un gran interès per la meva novel.la. Moltes gràcies. Les entrevistes em permeten parlar de literatura ... i del Barça. Totes les emissores que visito han realitzat magnífics muntatges musicals amb cançons del Barça i la narració dels gols d'Eto'o i Belletti. És fantàstic. Amb la promoció del llibre estem revivint la final de París. Un goig.
L'opinió de la meva dona:
"Estic farta de regalar punts aquesta temporada. Cada vegada som més semblants a la secció de bàsquet: irregularitat en estat pur. Som capaços del millor i del pitjor. I per favor Rijkaard... no experimentis amb tàctiques d'escacs".
Estic escoltant una ràdio catalana. Els oients -tots del Barça- estan indignats amb el partit d'avui i el joc de l'equip. Jo també estic decebut, és clar, però no més que altres dies. El Barça, fora del Camp Nou, és un equip fràgil. Hem jugat a la Romareda com a molts estadis: sense agressivitat i sense instint letal.El Barça continua sent el favorit per guanyar el títol, bàsicament per una qüestió: tenim millor calendari: Sevilla, València i Madrid encara han d'enfrontar-se entre ells. Els seguidors del Barça, de tota manera, som exigents. Volem la Lliga, naturalment, però també volem sentir-nos orgullosos del joc de l'equip.
Dolent o molt dolent, ja veurem:
El resultat d'avui será només dolent o molt dolent en funció dels resultats dels nostres rivals. El València acaba de perdre a Bilbao. Bona notícia. Si demà Madrid i Sevilla punxen, la derrota d'avui serà menys dolorosa. No obstant això, és un rotllo estar sempre pendents dels altres.
Ronnie i Messi:
No ho entenc. Fa una setmana, Ronnie i Messi meravellaven al Camp Nou. I avui han passat sense pena ni glòria per la Romareda. Aquesta irregularitat em desconcerta. Deuen ser els misteris de la Setmana Santa.
Mones del Barça:
És emocionant veure tantes mones del Barça i tantes figuretes de xocolata amb les cares de Ronaldinho y Eto'o. Malgrat la derrota, els nens i nenes es mereixen una mona del Barça. La meva neboda tindrà els clàssics ous, el pollet, un ninotet Disney i l'escut del Barça de xocolata. Bones queixalades!
Sí, sí, sí. Hem guanyat a París:
Els mitjans de comunicació estan demostrant un gran interès per la meva novel.la. Moltes gràcies. Les entrevistes em permeten parlar de literatura ... i del Barça. Totes les emissores que visito han realitzat magnífics muntatges musicals amb cançons del Barça i la narració dels gols d'Eto'o i Belletti. És fantàstic. Amb la promoció del llibre estem revivint la final de París. Un goig.
L'opinió de la meva dona:
"Estic farta de regalar punts aquesta temporada. Cada vegada som més semblants a la secció de bàsquet: irregularitat en estat pur. Som capaços del millor i del pitjor. I per favor Rijkaard... no experimentis amb tàctiques d'escacs".
dilluns, 2 d’abril del 2007
Campions d'Europa
Hem guanyat una altra Champions. Oé, oé, oé. El Barça d'hoquei patins ha derrotat el Bassano per 5-2. Visca! El Barça vestia com l'equip de futbol a París: samarreta amb franges blaugranes i pantaló vermell. Els culés ens sentim molt orgullosos d'aquest equip. Borregán, Ordeig, Páez, Panadero... no tenen el carisme de Ronaldinho, Messi o Puyol, però són autèntiques estrelles mundials. Per a un soci patidor com jo, la final d'aquesta tarda ha estat un regal. Hem guanyat sense patir. Ha estat un bassa d'oli Fabulós. L'equip ha rebut el suport de Sang Culé, que amb les seves senyeres i càntics han fet callar a l'afició italiana. Per cert, és la Copa d'Europa número 17 de la secció. Ni "novenas", ni "décimas". 17! M'encanta l'hoquei. Gairebé sempre som campions d'Europa, quan no ho som guanya un altre equip català, i del Madrid no en tenim notícies, perquè no té secció. Porteu-me un pitet!
Tres punts i dues estrelles:
Ronaldinho i Messi. Messi i Ronaldinho. La parella atrevida. Art en estat pur. Com Robert Redford i Paul Newman. Com Karajan i la Filarmònica de Berlín. Quan aquesta parella es posa les piles, no hi ha defenses violentes ni àrbitres patosos que puguin amb ells. Hem acabat el partit demanant l'hora. Tant se val. Els tres punts són nostres i ens quedarà per sempre el record de l'antològic 1-0.
Ronnie es queda:
Tot sembla indicar que Ronnie continuarà. "Segurament estarem molt de temps a Barcelona", ha declarat el seu germà i representant. Quina setmaneta hem viscut! Estic esgotat de tants rumors i comentaris. De tantes notícies pessimistes. Els fantasmes de Laudrup, Ronaldo i Figo han passat pel meu cap. Terror, terror. Ronnie, finalment, es quedarà. Fantàstic. El brasiler és el símbol d'un dels "Barças" més grans de la història: el Barça dels somriures, de la màgia i de la Champions de París. Quan Ronnie se'n vagi, començarà una nova etapa. Tant de bo sigui al 2010.
Sant Víctor:
L'aturada de Víctor Valdés a l'últim minut ha evitat un 2-2 que ens hagués provocat una depressió de cavall. Si Víctor fos brasiler (Victinho) o alemany (Victorkhan) seria una estrella mundial. No passa res. És de L'Hospitalet, i per a mi és el millor.
Una troballa:
Feia temps que buscava una cançó de temàtica blaugrana (de ritme molt alegre i festiu) que va sonar a la final de París, quan els jugadors celebraven la victòria amb els seguidors. Ja la tinc. És el tema "Ja som campions", del grup Jorsh, i forma part del disc Barçatronics. Té una melodia sensacional. I el títol, m'encanta!
Tres punts i dues estrelles:
Ronaldinho i Messi. Messi i Ronaldinho. La parella atrevida. Art en estat pur. Com Robert Redford i Paul Newman. Com Karajan i la Filarmònica de Berlín. Quan aquesta parella es posa les piles, no hi ha defenses violentes ni àrbitres patosos que puguin amb ells. Hem acabat el partit demanant l'hora. Tant se val. Els tres punts són nostres i ens quedarà per sempre el record de l'antològic 1-0.
Ronnie es queda:
Tot sembla indicar que Ronnie continuarà. "Segurament estarem molt de temps a Barcelona", ha declarat el seu germà i representant. Quina setmaneta hem viscut! Estic esgotat de tants rumors i comentaris. De tantes notícies pessimistes. Els fantasmes de Laudrup, Ronaldo i Figo han passat pel meu cap. Terror, terror. Ronnie, finalment, es quedarà. Fantàstic. El brasiler és el símbol d'un dels "Barças" més grans de la història: el Barça dels somriures, de la màgia i de la Champions de París. Quan Ronnie se'n vagi, començarà una nova etapa. Tant de bo sigui al 2010.
Sant Víctor:
L'aturada de Víctor Valdés a l'últim minut ha evitat un 2-2 que ens hagués provocat una depressió de cavall. Si Víctor fos brasiler (Victinho) o alemany (Victorkhan) seria una estrella mundial. No passa res. És de L'Hospitalet, i per a mi és el millor.
Una troballa:
Feia temps que buscava una cançó de temàtica blaugrana (de ritme molt alegre i festiu) que va sonar a la final de París, quan els jugadors celebraven la victòria amb els seguidors. Ja la tinc. És el tema "Ja som campions", del grup Jorsh, i forma part del disc Barçatronics. Té una melodia sensacional. I el títol, m'encanta!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
