dilluns, 27 d’agost del 2007

Ha començat la Lliga?

Em sento estrany. Crec que encara estic al mes de març o d'abril. El Barça que ha empatat a Santander em recorda el Barça que va empatar fa només uns mesos al camp del Betis, del Getafe, de l'Osasuna i de tants equips de pa sucat amb oli. La diferència fonamental és que ara els socis som més exigents. I ja no ens enganyaran amb quatre declaracions boniques. Rijkaard, jugadors, president... cal posar-se les piles. Empatant a Santander no guanyarem la Lliga. Ho teniu clar, oi?

Estat d'ànim abans del partit:
M'he llevat amb un pessigolleig a l'estòmac. Estava nerviós, excitat. Comença la Lliga, les il.lusions es renoven i somies amb nits glorioses, amb golarros de Ronaldinho, amb combinacions màgiques entre Henry i Eto'o. Després de veure el partit contra el Racing vull fer un suggeriment: Podria tornar a començar la Lliga?

L'Atlético de Madrid mai no ajuda:
En els últims anys l'Atlético de Madrid sempre és favorit quan juga contra el Real Madrid. Sempre és favorit i... sempre perd. Sembla que tinguin complexe d'inferioritat. No ho entenc. Ho sento per Sabina, Ponce, Ketama i Segura, però l'Atlético cada vegada em cau pijor.

dijous, 23 d’agost del 2007

L'hora de la veritat

Poc a poc em vaig retrobant amb els amics culés que han tornat a Barcelona després de les vacances. Parlem d'Henry, del bluf Saviola, del golàs de Messi a Múnic, dels "4 fantàstics" (a ningú no li agrada aquest nom), però bàsicament parlem del Madrid, del 3-5 del Sevilla i de la cara de fàstic de Schuster. La pregunta que es fan els meus amics és la mateixa que em faig jo des de fa un mes: Quin Barça veurem aquesta temporada? Tant de bo sigui aquell Barça lluitador i letal que va guanyar la Lliga i la Champions. Els culés no podrem soportar una altra temporada tan depriment com la passada. Al menys, jo

El meu estat d'ànim: El Madrid m' alegra la vida. És un gust llegir la premsa de Madrid. Pero que ningú no es confiï. El Barça va regalar l'any passat la Lliga als merengues en un acte de caritat cristiana. O potser per confirmar l'esperit UNICEF de la samarreta. Però els culés ja no volem ser els Reis Mags. Enguany hem de guanyar la Lliga (amb el permís del Sevilla) i si podem matxacar el Madrid, millor que millor.

Operació sortida: El Barça ha de tenir jugadors de primera línia implicats amb el club. Comprovo amb angoixa que no hi ha manera de traspassar els jugadors que no compten per Rijkaard. Per a alguns, el Barça es un meravellós balneari per jubilar-se. Em sembla fatal.

Reflexió final: Estic fart de les discussions sobre Raúl a la selecció i vull que Valdés sigui el porter indiscutible... de la selecció catalana.

dilluns, 20 d’agost del 2007

Cal exigir una mica més

El Barça acaba la pretemporada de la mateixa manera que va acabar la Lliga: toquem i toquem la pilota, ens costa Déu i ajuda ficar un gol, Ronaldinho i Eto'o no estan fins i Messi és el que decideix. El partit contra el Bayern va aconseguir que una bona part dels amics que estaven a casa acabessin clapats al sofà. Aquest Barça és millor que unes quantes valerianes. Cal exigir una mica més.

El meu estat d'ànim: M'agraden els fitxatges, especialment Henry i Milito. És un gust veure el francès amb la samarreta del Barça. I també m'encanta el potent caràcter de Milito. El Barça necessita gent que cridi.

Ronnie i Eto'o han de posar-se les piles: Els dos cracks continuen espessos. Només espero que es prenguin la temporada d'una manera seriosa i tornin al màxim nivell. I si no volen o no poden jugar bé... hauran de passar per la banqueta. Vull que Rijkaard sigui valent i aposti enguany pels jugadors que estiguin en forma. Encara que siguin Ezquerro, Gudjohnsen o Bojan. A Maxi ja no el tenim, ja que ha fitxat pel F.C. Moscou (no tenia ni idea que existís aquest equip). Sort, Gallina.

No me'n vull riure del Madrid: La veritat és que la pretemporada del Madrid és per riure. Són dolents-dolents-dolents. Però hem de ser discrets. Ens hem passat un any fent catxondeo amb Capello, Robinho i Ronaldo i companyia... i al final van guanyar la Lliga. Això no treu, és clar, que ahir obrís una ampolleta de cava (un Benjamin) per celebrar el 3-5. Saluuuut!

dilluns, 13 d’agost del 2007

Vull que comenci la Lliga!

Estic seguint la gira del Barça per Àsia amb certa indiferència. Fins i tot diria que amb una mica de rebuig. No vull que aquest viatge ens passi factura. I que alguns jugadors arribin esgotats a Barcelona. A més, les imatges que veig a la premsa són una mica cutres: cels negres per culpa de tifons, xinesos que somriuren amb la bandera estelada, Laporta en bermudes. I en el terreny estrictament esportiu... res d'especial. Dels partits amistosos no es pot treure cap conclusió. Si Giovani (amb tots els meus respectes i admiració) ha de ser l'arma secreta de Rijkaard... més val que tanquem la barraqueta. Trobo a faltar aquelles golejades del Barça a Holanda quan guanyava 14-0- O algunes d'aquelles memorables tanganes contra els equips sudamericans. Que començi la Lliga!

El meu estat d'ànim: Ni fred ni calent. Un any més tornem a ser els favorits. En la temporada 2005-2006 vam guanyar la Lliga i la Champions. L'any passat, res de res. Suposo que Rijkaard tindrà molt clar quina ha de ser la temporada que hem de repetir.

Nicolau Casaus: Casaus va ser l'encarregat de posar-me a l'americana la meva insígnia de 25 anys de soci. Recordo aquell dia com si fos avui. A l'acte hi van assistir els meus pares i el meu germà. Va ser molt emocionant. I guardo una foto dedicada de record. Jo acabava de publicar la meva primera novel.la del Barça, "Blai Grana", i li vaig regalar un exemplar. Casaus va aportar valors que comparteixo a la junta de Núñez: catalanitat, democràcia i seny. Gràcies, Nicolau.

dijous, 9 d’agost del 2007

La il.lusió de tots els estius

Estic de vacances. Per Tamariu i Arenys de Mar em retrobo amb amics i coneguts que comparteixen hamaca, cervesa i tertúlies. El seu estat d'ànim és molt semblant al meu. Tots estan profundament cabrejats amb la temporada que ha fet el Barça. Tots consideren que alguns jugadors s'han pres un any sabàtic. Però la vida continua. Són temps de pretemporada i cal renovar les il.lusions. Oficialment ja no estic de dol. He canviat el color negre pel verd esperança. Torno a confiar en la plantilla i en Rijkaard. Torno a somiar amb una Lliga o amb una Champions. Però enguany no seré un soci ingenu. Seguiré la trajectòria de l'equip amb lupa. I amb un guant de boxa, per si cal donar un cop de puny sobre la taula.