Cal preparar els maletins

Barça 1 - Santander 0

La situació és dramàtica. El Barça guanya, però el Madrid també. Els set punts de diferència semblen insalvables. Als culés no ens queda una altra sortida que començar a preparar els maletins perquè els rivals del Madrid tinguin una motivació extra. Ja sé que és molt dur (i trist) arribar a aquests extrems quan encara falten quatre mesos per al final de la Lliga. Però no hi veig una altra solució. Per la via esportiva no guanyarem la Lliga. La meva aportació és de 20 euros.

Bojan i Giovanni:
Les dues perles de can Barça encara estan una mica verdes. Alguns elogis que han rebut em semblen exagerats. Rijkaard hauria d'administrar la seva presència en el primer equip.

Els meus pares opinen:
La meva mare, l'optimista de la família, està convençuda que el Madrid punxarà contra els equips petits. "Tranquil fill, la sort del Madrid no pot durar tota la vida", em diu. El meu pare, per la seva part, ha tirat la tovallola després de l'Atlético-Real d'avui. Els seu SMS no deixa dubtes: "Parla amb Laporta, la Lliga l'hem de jugar amb el Barça B. Els titulars només per a la Champions i la Copa del Rei".

Memorable jornada de Copa

D'acord, hem jugat un partit avorrit (he estat a punt de clapar-me en diverses ocasions). Però els culés teníem unes ganes bojes de deixar KO al Sevilla, un dels equips que més ens ha fet la guitza en els últims temps. Objectiu complert. La Copa del Rei és aquella competició que si t'eliminen no passa res, però si la guanyes ets el rei del mambo.

Le Monde la va cagar:
Gran notícia. Un jutjat ha donat la raó al Barça. El diari Le Monde va publicar fa més d'un any que el Barça estava implicat en un tema de dopatge durant la temporada 2005-2006. Aquella notícia em va deixar glaçat. Vaig arribar a pensar que ens treurien la segona Copa d'Europa. Com a periodista encara no entenc la cagada d'aquest diari tan prestigiós. Sento pena i vergonya. Com a culé, estic encantat amb la sentència. Le Monde haurà de pagar al club 300.000 euros. Toca a un euro i mig per soci.

L'opinió dels meus pares:
Divisió d'opinions a casa. La meva mare m'envia un SMS: "Visca! Ja estem a quarts. Ho sento pel president del Sevilla, je, je". El meu pare, en canvi, estava de mal humor: "Fill meu, ja som com el Madrid. Ens classifiquem jugant fatal. Així no anirem enlloc".

Dimecres gloriós:
El Madrid ha estat eliminat de la Copa per l'ensaimada mecànica. Bravo. Una derrota que espero de tot cor que passi factura als merengues. També he celebrat el KO de l'Espanyol. Ha estat un dimecres glorios.

Fart de merengue

La vida del culé comença a ser molt dura a la Lliga. Cada setmana he d'estar pendent del resultat del Madrid. Ahir em vaig ficar al llit amb un somriure monumental (el 4-0 contra el Múrcia va ser memorable), però avui estic deprimit (el Madrid ha guanyat i continuem a 7 punts). No crec que pugui aguantar gaire temps aquesta situació. He animat al Llevant com si fos el Barça B. Però el Madrid continua sumant amb la llei del mínim esforç. Un penal injust per aquí, un gol de xurro per allà... Deu meu, què he fet jo per merèixer això?

La remuntada: El meu germà David és optimista. Em diu que el Barça començarà a remuntar i remuntar... i remuntarà tant que estarem uns quants anys guanyant lligues. Jo no ho veig clar. La primera volta ha estat desconcertant. A casa ho guanyem pràcticament tot, però fora del Camp Nou no hem donat la talla (encara recordo el desastre de Getafe). Ara mateix signo guanyar la Champions i quedar segons a la Lliga.

Amic invisible: Ahir vaig celebrar l'últim amic invisible de les festes. Em van regalar el llibre "Sóc perico. I què?" Més aviat va ser l'enemic invisible.

I el rei Baltasar va al.lucinar

El Barça o els Reis d'Orient. Quin dilema. La cavalcada de Barcelona començava a les 7 de la tarda i el partit de Mallorca, a les 8. Al final vaig haver d'optar per una solució ortopèdica. Vaig assistir a la cavalcada amb la meva neboda de 5 anys i vaig escoltar el partit per la ràdio amb uns walkmans una mica obsolets. El 0-1 em va agafar saludant el rei Baltasar. Vaig cridar amb força "goooool" i, per uns instants, em vaig convertir en el centre d'atenció de centenars de mirades. Molts espectadors es van encomanar de la meva eufòria i també van cridar "gooooool" amb vehemència. El rei Baltasar va al.lucinar.

Carta als Reis:
El meu amic Baptista, culé incondicional i pare de dos preciosos nens, ha escrit una carta als Reis. No els demana ni la Lliga ni la Champions. Només vol que el Barça sigui més competitiu perquè els aficionats (especialment els més petits) no perdin la il.lusió. Comparteixo els sentiments del meu amic. El Madrid va estar uns quants anys fent el ridícul per culpa de la desídia de les seves estrelles mediàtiques i la distracció dels seus dirigents. Sisplau... que no ens passi el mateix.

Penso en la Champions:
No ens enganyem, la Lliga està complicada. Set punts són molts punts i encara hem de visitar el Bernabéu. No tiraré la tovallola, naturalment!, però començo a pensar més en la Champions que en la Lliga. El Celtic és un rival accesible. Si no salta la sorpresa ens ficarem a quarts de final, es a dir, a quatre partits de la final. Sona bé.

Per un 2008 sense cabreig

Adéu al 2007. Per fi. Ha estat un any negre per als culés. Els jugadors del Barça s'han pres 365 dies de vacances. La ressaca de la meravellosa Champions del 2006 ha estat molt llarga. La paciència dels socios està sota mínims. El 2008 ha de ser l'any del canvi. Ens encantaria guanyar algun títol, però bàsicament volem un canvi d'actitud.

Cabreig familiar:
Són dies de dinars, sopars, xocolatades i tota mena de reunions gastronòmiques. Els meus familiars i amics culés coincideixen en gairebé tot: Ronaldinho ha de ser traspassat, Rijkaard ja no és l'entrenador que necessita el Barça, alguns jugadors continuen sense posar-se les piles i Laporta està més pendent del màrqueting i de la UNICEF que dels problemes del vestidor. Tot això té un nom: cabreig. Quin any! Entre la RENFE, l'AVE, l'apagada i el Barça... ha estat un any horrible per als catalans.

"Sí, sí, sí...".
A nivell personal, el 2007 serà sempre l'any de la publicació de la meva novel.la "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París". Ha estat una experiència sensacional. El llibre es va convertir en un dels èxits de Sant Jordi i encara em trobo amics i coneguts que em demanen una dedicatòria. Sempre ens quedarà París.

Visca Catalunya:
El partit entre Catalunya i Euskadi ha estat un festival d'emocions. Molts catalans volem selecció pròpia. Mentre no la tinguem, el Barça continuarà fent aquest paper. Per cert... ànim Jorquera. Els culés lamentem profundament la seva baixa.

Feliç 2008:
El meu somni per al 2008 és que el Barça guanyi la Liga i la Champions. La Copa del Rei la deixo per a algun equip basc o de Navarra, que em cauen bé. I espero de tot cor que el Madrid baixi a segona divisió.