dilluns, 30 de juny del 2008

El Barça és el que importa

La democràcia és un valor meravellós que hem de cuidar entre tots. Els meus avis van estar 40 anys sense poder votar. Els culés tenim aquest diumenge una cita amb les urnes. Les tres opcions em semblen respectables: el "sí", el "no" i el vot en blanc. Conec socis que votaran a favor de la moció perquè ja no confien en Laporta després de dos anys de passotisme general. Els socis que defensen el "no" m'expliquen que Laporta ha d'acabar el mandat per garantir l'estabilitat institucional. I també em trobo amb socis que votaran en blanc, perquè comparteixen l'esperit de la moció però no volen castigar el president.

La moció, curiosament, ja ha canviat algunes coses. Fins i tot els laportistes més militants reconeixen que ha estat un just i necessari toc d'atencíó per a un president que s'havia adormit en els últims temps. La moció, a més, ha servit perquè la directiva s'hagi posat les piles en la política comunicativa, fins ara molt conservadora.

M'ha semblat perfecte que Sandro Rosell hagi donat la cara abans del referèndum. Si la moció triomfés i es convoquessin eleccions, la seva presència és una garantia perquè hi hagi un debat electoral seriós i intens. El que esperem tots els socis és que el duel Rosell-Laporta o Rosell-Soriano no caigui en qüestions purament personals. El Barça no és el lloc perquè dos vells amics, ara enfrontats, es tirin els trastos pel cap.

L'Eurocopa ha estat un avorriment. Portugal i Holanda, les seleccions que havien de menjar-se el món, van caure molt aviat. Itàlia i França han fet el ridícul. I les tèoriques sorpreses -Rússia, Croàcia o Turquia- mai no van donar la talla. Sempre acaba guanyant el menys dolent. A Catalunya, sense negar casos puntuals de passió, hem viscut el desenllaç de la competició entre la calma i la indiferència. És una qüestió històrica. Molts tampoc no entenem aquesta bogeria per una selecció que fins fa tres setmanes no interessava a gairebé ningú. La gent insultava l'entrenador i exigia la presència de Raúl i Guti. El més important és que els jugadors del Barça no s'han lesionat. Tant de bo estiguin en forma per a la prèvia de la Champions.

Xavi i Iniesta són els millors migcampistes d'Europa. És una pena que amb ells el Barça hagi jugat tan malament durant tota la temporada. Rijkaard no va saber crear mentalitat guanyadora. I els fantàstics (llevat de Messi) van passar de tot. Espero que el Barça 2008-2009 sigui molt diferent.

dimarts, 10 de juny del 2008

Les meves reflexions

Poc a poc vaig recuperant la pau interior. L'eliminació de la Champions, la derrota al Bernabéu i altres desgràcies que ara no penso recordar em van deixar tocat i enfonsat. El meu psiquiatra em va dir que si la Lliga arriba a durar dues o tres setmanes més, m'hagués receptat uns antidepressius. I com veig les coses actualment? Amb calma. Aquestes són les meves reflexions sobre els temes d'actualitat.

Fitxatges:
Vull ser sincer. És impossible il.lusionar-se amb els fitxatges de Martin Cáceres, Keita o Piqué. Estic convençut que són bons jugadors. Fins i tot afirmaria, veient els seus somriures profidén i escoltant les seves romàntiques declaracions, que han estat i són del Barça des que eren nadons. Si estan disposats a deixar-se la pell al camp, benvinguts.

Alves m'agrada:
Ja sé que és una bogeria pagar 30 milions d'euros per un defensa, però Alves és un jugador que m'agrada. Té caràcter i decideix partits. I a més a més és un home familiar que entrena al màxim. Pensava que no existien jugadors amb aquest perfil.

I els magnífics?:
Abans d'entrar, deixin sortir.Què passarà amb Eto’o, Deco, Henry i Ronaldinho? No sabem res d'ells. Es quedaran o marxaran? Quants calés ingressarem amb els traspassos? Com sempre, moltes preguntes i ben poques respostes.

Impressionat amb les signatures:
Els promotors de la moció de censura han aconseguit més de 9.000 signatures. Impressionant. I la gran majoria són vàlides. Cal felicitar Oriol Giralt pel seu treball. Jo no he signat per raons que ja vaig explicar en el meu darrer article, però entenc perfectament a aquests socis emprenyats. M'emociona que la democràcia sigui un dels pilars del meu club.

La moció ja ha triomfat:
Ara els socis passarem por les urnes. Hem d'anar a votar, per descomptat. Independentment del resultat final del referèndum, la moció ja ha triomfat. El president Laporta, si continua en el càrrec, ha de prendre bona nota del descontentament de molts socis. 9.000 signatures no són cap broma.

L'Eurocopa i el Barça B: Les meves il.lusions futbolístiques en aquests moments estan centrades en el Barça B. És a punt de pujar a 2ªB. Una gran notícia. També segueixo, sense gaire entusiasme, l'evolució de l'Eurocopa. Tant me fa qui la guanyi, tot i que sento simpaties per Holanda (per Cruyff, Neeskens, Koeman, Rijkaard i companyia) i per Polònia (per allò que els catalans som polacs).