Els culés hem viscut una jornada apassionant. Amb eufòria, taquicàrdia i alguna llàgrima. A primera hora de la tarda ens hem proclamat campions d'Europa d'hoquei. La final ha estat cent per cent blaugrana. Hem guanyat 4-1 al Vic. La secció més gloriosa del club ha aconseguit, atenció, la Copa d'Europa número... 19! Un escàndol. Per desgràcia, l'equip d'handbol no ha tingut tanta fortuna. Els alemanys del Kiel ens han superat en la recta final del partit (36-34). Llàstima. La vuitena Copa d'Europa haurà d'esperar. Per cert, m'han encantat les declaracions dels jugadors després de la derrota. Estaven rabiosos i inconformistes. Aquest Barça (el d'handbol, però també el de futbol, bàsquet i hoquei) està programat per guanyar. El victimisme ja forma part del nostre passat.
Un moment, que agafo la calculadora. A veure. 19 Copes d'Europa de la secció d'hoquei. Més 7 Copes d'Europa d'handbol. Més 3 Champions de futbol. Més 2 Eurolligues de bàsquet. El total és... 31 Copes d'Europa. Aaaaah. Em cau la bava. Som, de llarg, el millor club del món.
Reflexions apassionades:
- Les televisions de Madrid només parlen de Mourinho. I per il·lustrar el tema reprodueixen sense parar les imatges de l'Inter-Barça d'aquesta temporada. Són uns ressentits. Des d'aquest modest bloc només puc proclamar una cosa. O tres. Visca l'Alarcón, el Lió i el Barça campió. I rima.
- L'any passat van fitxar els "millors" jugadors d'Europa: Cristiano, Kaka, Benzema, Xabi Alonso... i es van gastar gairebé 300 milions d'euros. Aquest any fitxen el "millor" entrenador d'Europa. I ja s'han gastat més de 100 milions d'euros. Si es tornen a quedar sense títols (Déu ho vulgui)... quin fitxatge galàctic faran l'any vinent? Ja no queda res al mercat. Obama? La mòmia de Tutankamon? El Papa?
- La premsa de Madrid, ara que s'apropa el Mundial, es desfà en elogis cap als jugadors del Barça. Xavi és el cervell. Piqué és Piquenbauer. Puyol és la fúria... Són uns hipòcrites.
- I nosaltres, a la nostra. Villa és un fitxatge fantàstic. I si arriba Cesc... la plantilla serà de focs artificials. El meu desig és que Ibra i Touré es quedin, però si finalment marxen del club... no passa res. Bon vent i barca nova.
Meravellosa conclusió final:
Fa un any, després de guanyar Lliga, Copa i Champions, em vaig marcar 6 prioritats per a la temporada 2009-2010. A veure:
1. - guanyar alguna Supercopa. Aconseguit!
2. - guanyar el Mundial de Clubs. Aconseguit!
3. - mantenir el nivell competitiu i el joc exquisit Aconseguit!
4. - guanyar Copa o Lliga (i si em deixaven escollir... la Lliga). Aconseguit!
5. - que el Milionaris de Madrid es quedés sense títols. Per demostrar a la humanitat que els diners no fan la felicitat. Aconseguit!
6. - arribar a la final de Madrid. Va faltar un sol gol per aconseguir-ho! "Us en devem una", ens va dir Guardiola. I jo m'ho crec. Visca el Barça!
Una a-barça-da (amb 31 admiracions, una per cada Copa d'Europa que tenim al Museu)
diumenge, 30 de maig del 2010
dilluns, 17 de maig del 2010
Visca... tot!
Visca el 4-0 al Valladolid, visca la Lliga, visca el pichichi Messi, visca super Pedro, visca tot l'equip, visca el mestre Guardiola, visca el Màlaga (que va fer la seva feina), visca l'any en blanc del Milionaris de Madrid, visca la pau interior que tinc aquest matí, visca l'estiu que viuré sense treure'm la samarreta de campions, visca la mare que em va parir, visca els lectors d'aquest bloc, visca els culés de tot el món. I visca el Barça.
Crònica d'un diumenge històric/apoteòsic/inoblidable:
18h: Falta una hora per al partit. Convocatòria en un bar de Les Corts. Una cervesa (o dues) és la millor medicació per rebaixar l'ansietat. El canal Gol transmet un "apassionant" Numància-Rayo Vallecano i ofereix imatges de... La Cibeles!
18.50h: M'instal·lo al meu seient de la tercera graderia. Noto papallones a l'estómac. Papallones... granotes, rinoceronts i dinosaures.
19.10h: Els primers 10 minuts de partit són per tocar el dos. Què està passant? El Valladolid gairebé marca! Busco a la meva motxilla un tranquimazin...
19.30h: ... però no me'l prenc. En un plis-plas el Barça ha marcat dos gols. Oé, oé. Ja som una mica campions.
19.45h: Descans. Envío un sms (prudent) als meus amics. Només dues paraules: "Pinta bé".
20h. El segon temps és un festival de llum i color. Messi marca el tercer i el quart. La gent fa cas a Guardiola i ningú no canta "Campions, campions". El crit de guerra que s'imposa és "Boti, boti, boti, madridista qui no boti".
20.45h: Finaaaaaaal. Campioooooones. M'abraço amb els socis que tinc al meu voltant. Em cauen unes llàgrimes. Buf, quina emoció. Sí, sí, sí, la Lliga ja és aquí. Moment orgàsmic 1.
21h: Celebrem el títol al camp. És una festa senzilla, però entranyable. Guardiola deixa anar la frase de la nit "Us en devem una" (fa referència a la final de la Champions de Madrid). Mai no havia vist un Barça tan ambiciós. M'encanta. Ja no som un equip victimista. Els ploraners, ara, vesteixen de blanc.
23h: Sopar memorable amb els amics. Pràcticament no hi falta ningú: el Xavi, el Carles, l'Antonio, el Jordi, el Dani, la Paula, el Pep... La meva mare m'envia l'sms més esperat de l'any: "Fill meu, compliré la promesa. Demà aniré a Llongueras per tenyir-me el cabell de taronja".
1h: Fi de festa apoteòsic a Luz de Gas. Meravellosa coincidència. Nosaltres som a la sala gran i els jugadors celebren una festa privada a la sala B. Quan sonen els "hits" culés ("Viva la vida", "Human") la pista de ball sembla el Camp Nou. El DJ veient el coloriu blaugrana decideix punxar... l'himne del Barça! Moment orgàsmic 2.
4.30h: Sortim de la discoteca i coincidim al carrer amb Messi, Xavi, Puyol, Pedro Piqué, Guardiola... Aaaaaaaaah. Moment orgàsmic 3. Ja tinc una edat, però com si fos un vailet li demano un autògraf a Pedro i Puyol.
I ves per on... aquest diumenge (tan feliç) ha acabat. Que continuï la festa!
Una a-barça-da (amb 99 admiracions. Una per cada punt)
Crònica d'un diumenge històric/apoteòsic/inoblidable:
18h: Falta una hora per al partit. Convocatòria en un bar de Les Corts. Una cervesa (o dues) és la millor medicació per rebaixar l'ansietat. El canal Gol transmet un "apassionant" Numància-Rayo Vallecano i ofereix imatges de... La Cibeles!
18.50h: M'instal·lo al meu seient de la tercera graderia. Noto papallones a l'estómac. Papallones... granotes, rinoceronts i dinosaures.
19.10h: Els primers 10 minuts de partit són per tocar el dos. Què està passant? El Valladolid gairebé marca! Busco a la meva motxilla un tranquimazin...
19.30h: ... però no me'l prenc. En un plis-plas el Barça ha marcat dos gols. Oé, oé. Ja som una mica campions.
19.45h: Descans. Envío un sms (prudent) als meus amics. Només dues paraules: "Pinta bé".
20h. El segon temps és un festival de llum i color. Messi marca el tercer i el quart. La gent fa cas a Guardiola i ningú no canta "Campions, campions". El crit de guerra que s'imposa és "Boti, boti, boti, madridista qui no boti".
20.45h: Finaaaaaaal. Campioooooones. M'abraço amb els socis que tinc al meu voltant. Em cauen unes llàgrimes. Buf, quina emoció. Sí, sí, sí, la Lliga ja és aquí. Moment orgàsmic 1.
21h: Celebrem el títol al camp. És una festa senzilla, però entranyable. Guardiola deixa anar la frase de la nit "Us en devem una" (fa referència a la final de la Champions de Madrid). Mai no havia vist un Barça tan ambiciós. M'encanta. Ja no som un equip victimista. Els ploraners, ara, vesteixen de blanc.
23h: Sopar memorable amb els amics. Pràcticament no hi falta ningú: el Xavi, el Carles, l'Antonio, el Jordi, el Dani, la Paula, el Pep... La meva mare m'envia l'sms més esperat de l'any: "Fill meu, compliré la promesa. Demà aniré a Llongueras per tenyir-me el cabell de taronja".
1h: Fi de festa apoteòsic a Luz de Gas. Meravellosa coincidència. Nosaltres som a la sala gran i els jugadors celebren una festa privada a la sala B. Quan sonen els "hits" culés ("Viva la vida", "Human") la pista de ball sembla el Camp Nou. El DJ veient el coloriu blaugrana decideix punxar... l'himne del Barça! Moment orgàsmic 2.
4.30h: Sortim de la discoteca i coincidim al carrer amb Messi, Xavi, Puyol, Pedro Piqué, Guardiola... Aaaaaaaaah. Moment orgàsmic 3. Ja tinc una edat, però com si fos un vailet li demano un autògraf a Pedro i Puyol.
I ves per on... aquest diumenge (tan feliç) ha acabat. Que continuï la festa!
Una a-barça-da (amb 99 admiracions. Una per cada punt)
divendres, 14 de maig del 2010
Estem taaaaaan a prop
Si diumenge no guanyem la Lliga... no passarà res greu. La temporada de l'equip ha estat excel·lent. Hem jugat a un nivell fabulós a la Lliga, hem guanyat al Bernabéu, hem estat a un gol només de jugar la final de la Champions i a la Copa ens va eliminar injustament el Sevilla. Pel camí, a més, ens hem emportat dues Supercopes i el Mundial de clubs. Si diumenge no guanyem la Lliga... no passarà res greu. Serà un pal, naturalment, però no tindrem res a retreure als nostres jugadors. Dit això... em moro per guanyar la Lliga! Vull guanyar la Lliga! Seria tan gran guanyar aquesta Lliga! I som taaaaan a prop de guanyar-la!
Gairebé tot a punt per a diumenge:
Demà serà jornada de relax: paella, passeig per la platja, meditació i moltes valerianes (l'opció Tranquimazin queda, de moment, descartada). I diumenge serà el gran dia. Menjaré amb la meva família a les 14.30 i em citaré amb els amics al Camp Nou una hora abans del partit per viure l'ambient al màxim. Aquesta vegada, lògicament, no portaré els amulets del dia de l'Inter.
Pla A:
Si guanyem (que guanyarem)... sopar, Canaletes, ballarugues en una discoteca fins que el cos aguanti, xocolata amb xurros i el que faci falta. No descarto una peregrinació a Montserrat.
Pla B:
Si la Lliga la guanya l'equip de la meseta... desconnexió total fins que comenci la temporada el 15 de juliol.
Dit això... Estic convençut que guanyarem la Lliga! Visca el Barça i visca el Màlaga! Estic molt excitat!
Una a-barça-da
Gairebé tot a punt per a diumenge:
Demà serà jornada de relax: paella, passeig per la platja, meditació i moltes valerianes (l'opció Tranquimazin queda, de moment, descartada). I diumenge serà el gran dia. Menjaré amb la meva família a les 14.30 i em citaré amb els amics al Camp Nou una hora abans del partit per viure l'ambient al màxim. Aquesta vegada, lògicament, no portaré els amulets del dia de l'Inter.
Pla A:
Si guanyem (que guanyarem)... sopar, Canaletes, ballarugues en una discoteca fins que el cos aguanti, xocolata amb xurros i el que faci falta. No descarto una peregrinació a Montserrat.
Pla B:
Si la Lliga la guanya l'equip de la meseta... desconnexió total fins que comenci la temporada el 15 de juliol.
Dit això... Estic convençut que guanyarem la Lliga! Visca el Barça i visca el Màlaga! Estic molt excitat!
Una a-barça-da
diumenge, 9 de maig del 2010
Sí, sí, sí. Hem guanyat a París (II)
A les 11 de la nit he rebut un emotiu SMS. Era de la meva amiga Cristina. I deia així: "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París de nou. Oé, oé, oé. La història es repeteix. I la teva novel·la sempre serà màgica". És veritat. Fa tres anys vaig publicar "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París, el meu particular homenatge a la segona Champions del Barça. Eren els temps de Rijkaard i Ronaldinho. Avui el Barça de bàsquet també ha guanyat la seva segona Euro Lliga a la capital francesa. Meravellosa coincidència. Viva Montmartre i Edith Piaf.
Sóc un soci patidor, però no pessimista. Confiava absolutament en el Barça de Navarro, Morris, Mickeal, Ricky Rubio i companyia. Però... no he tingut el coratge de veure el partit. Només els primers dos minuts. M'he posat tan nerviós que he decidit que el més prudent per a la meva salut era passejar per Barcelona. De tant en tant entrava en un bar i observava de reüll el televisor. Aquesta ha estat la meva estratègia. I al final... campions! Són les tres de la matinada i acabo de veure el partit en diferit per Barça TV. Aaaaaah... m'ho he passat pipa. Com es gaudeix una final de l'Euro Liga quan saps que el teu equip l'ha guanyada.
La presència de Bojan, Piqué, Puyol, Xavi i Sergio a la final de París ha estat molt emocionant. El club respira unitat i compromís. Avui ja som campions d'Europa de bàsquet. I el pròxim cap de setmana pot caure la Lliga de futbol. Quins nervis! I quina joia!
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare des de Canaletes: "Fill meu... campions d'Europa! El teu pare i jo estem celebrant la victòria. Ha estat un cap de setmana gloriós. Pobres madridistes, ho han d'estar passant molt malament amb tanta victòria culé".
Una a-barça-da... oh la la
Sóc un soci patidor, però no pessimista. Confiava absolutament en el Barça de Navarro, Morris, Mickeal, Ricky Rubio i companyia. Però... no he tingut el coratge de veure el partit. Només els primers dos minuts. M'he posat tan nerviós que he decidit que el més prudent per a la meva salut era passejar per Barcelona. De tant en tant entrava en un bar i observava de reüll el televisor. Aquesta ha estat la meva estratègia. I al final... campions! Són les tres de la matinada i acabo de veure el partit en diferit per Barça TV. Aaaaaah... m'ho he passat pipa. Com es gaudeix una final de l'Euro Liga quan saps que el teu equip l'ha guanyada.
La presència de Bojan, Piqué, Puyol, Xavi i Sergio a la final de París ha estat molt emocionant. El club respira unitat i compromís. Avui ja som campions d'Europa de bàsquet. I el pròxim cap de setmana pot caure la Lliga de futbol. Quins nervis! I quina joia!
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare des de Canaletes: "Fill meu... campions d'Europa! El teu pare i jo estem celebrant la victòria. Ha estat un cap de setmana gloriós. Pobres madridistes, ho han d'estar passant molt malament amb tanta victòria culé".
Una a-barça-da... oh la la
dissabte, 8 de maig del 2010
A una victòria de la glòria
Ha estat una nit increïble. Una altra més de l'era Guardiola. Després de mil gestions, propostes i trucades, hem decidit que la casa del Xavi seria el marc ideal per veure el Sevilla-Barça. A les 21 hores tot estava a punt: una nevera farcida de cerveses, unes pizzes delicioses i les banderes del Barça. No hem tingut temps de patir. En 20 minuts hem marcat dos golarros (Messi i Bojan). Aaaaaaah, veure per creure. El Barça estava jugant el millor partit de l'any.
I arriba el descans. Aprofito la pausa per enviar missatges optimistes a tots els meus amics culés que no volien saber res del partit (per evitar atacs d'ansietat i aquestes coses). La llista és llarga. La Paula i el Dani, a Eivissa. El meu germà, en un concert de música contemporània. I el Toni, veient l'últim nyap de Jennifer López. Per cert, el Madrid empatava (1-1) en aquells moments, però ningú de nosaltres no ha donat un euro per l'Athletic, un equip que incomprensiblement sempre s'espanta al Bernabéu.
El segon temps gairebé em deixa KO. Del 0-3 hem passat al 2-3. Els últims 15 minuts han estat terribles. Com en les grans ocasions... m'he tancat al lavabo! Afortunadament era molt confortable. Quan l'àrbitre ha xiulat el final, el menjador de la casa del Xavi semblava Canaletes 2. Hem immortalitzat la disbauxa amb més de 50 fotos. El Xavi, amfitrió de gran categoria, ha tret de la nevera una "quesadilla" mexicana i Lambrusco. Impagable. Se sent, se sent, la lliga està present.
Visca el Màlaga:
Els mitjans de Madrid, enfonsats per la tràgica jornada d'avui, intenten pujar la moral del madridisme parlant del gran Valladolid i del meravellós Clemente que es trobarà el Barça. Del Màlaga, proper rival del Milionaris, no en diuen res. Donen per fet que el guanyaran 0-3 com a mínim. Doncs bé... vull iniciar des d'aquí una campanya a favor del Màlaga. Ànim "simpáticos boquerones", us esteu jugant el descens i una victòria contra el Madrid us salvarà matemàticament. Màlaga, oé, oé, oé.
I visca el Barça:
Nervis, emoció, excitació. Buf, ja estic com una moto. I això que encara falta una setmana. El Barça-Valladolid no és el Barça-Inter. Hem d'anar al Camp Nou amb molta passió, però també amb calma i cap. No s'ha de remuntar res. Només cal guanyar. I tant se val que sigui per un 5-0 que per un 5-4. Bé... si és un 5-0 molt millor, que a hores d'ara no crec que el meu cor aguanti més taquicàrdies.
I d'aquí unes hores... la gran final de la Final Four de bàsquet. Tota la sort del món per al Barça. Sort i punteria.
Una a-barça-da!!! (Una admiració per cada gol)
I arriba el descans. Aprofito la pausa per enviar missatges optimistes a tots els meus amics culés que no volien saber res del partit (per evitar atacs d'ansietat i aquestes coses). La llista és llarga. La Paula i el Dani, a Eivissa. El meu germà, en un concert de música contemporània. I el Toni, veient l'últim nyap de Jennifer López. Per cert, el Madrid empatava (1-1) en aquells moments, però ningú de nosaltres no ha donat un euro per l'Athletic, un equip que incomprensiblement sempre s'espanta al Bernabéu.
El segon temps gairebé em deixa KO. Del 0-3 hem passat al 2-3. Els últims 15 minuts han estat terribles. Com en les grans ocasions... m'he tancat al lavabo! Afortunadament era molt confortable. Quan l'àrbitre ha xiulat el final, el menjador de la casa del Xavi semblava Canaletes 2. Hem immortalitzat la disbauxa amb més de 50 fotos. El Xavi, amfitrió de gran categoria, ha tret de la nevera una "quesadilla" mexicana i Lambrusco. Impagable. Se sent, se sent, la lliga està present.
Visca el Màlaga:
Els mitjans de Madrid, enfonsats per la tràgica jornada d'avui, intenten pujar la moral del madridisme parlant del gran Valladolid i del meravellós Clemente que es trobarà el Barça. Del Màlaga, proper rival del Milionaris, no en diuen res. Donen per fet que el guanyaran 0-3 com a mínim. Doncs bé... vull iniciar des d'aquí una campanya a favor del Màlaga. Ànim "simpáticos boquerones", us esteu jugant el descens i una victòria contra el Madrid us salvarà matemàticament. Màlaga, oé, oé, oé.
I visca el Barça:
Nervis, emoció, excitació. Buf, ja estic com una moto. I això que encara falta una setmana. El Barça-Valladolid no és el Barça-Inter. Hem d'anar al Camp Nou amb molta passió, però també amb calma i cap. No s'ha de remuntar res. Només cal guanyar. I tant se val que sigui per un 5-0 que per un 5-4. Bé... si és un 5-0 molt millor, que a hores d'ara no crec que el meu cor aguanti més taquicàrdies.
I d'aquí unes hores... la gran final de la Final Four de bàsquet. Tota la sort del món per al Barça. Sort i punteria.
Una a-barça-da!!! (Una admiració per cada gol)
dimarts, 4 de maig del 2010
Final Four... de futbol
Jo sóc del sector que no espera res dels rivals que s'enfronten al Milionaris de Madrid. Només confio en el Barça. I em plantejo aquest final de Lliga com si fos una Final Four. Les semifinals les jugarem contra el Sevilla. I la final contra el Valladolid. Necessitem dues victòries per ser campions. Si pel camí algú ens regala alguna cosa (llegeixi's Mallorca, Athletic o Màlaga) benvingut sigui.
Era el partit trampa:
El d'avui era l'autèntic i genuí partit trampa que el Barça ha empatat o perdut al llarg de la seva història. Tot era descoratjador: el dia, l'horari, el rival i la climatologia (fred i pluja). He de reconèixer que amb l'1-1 he tingut un malson. M'imaginava les portades dels diaris madridistes donant les gràcies al Tenerife (un dels meus equips preferits). Però amb Messi, Bojan i Pedro el partit trampa se n'ha anat a fer punyetes. Teeeeenerife.
La Lliga, moooolt a prop:
Estic com un flam. Guanyar aquesta Lliga seria una cosa increïble. Necessito tranquil·litzar-me. Demà començo el pla "calma & relax " a base de valerianes i meditació. I passeigs per la platja de la Barceloneta.
Les teles del Madrid:
Les tertúlies nocturnes de les teles madridistes són de riure. Només parlen de l'Inter i de Mourinho. I alguns tertulians pronostiquen que el Milionaris guanyarà la Lliga amb 4 punts de diferència. Del Lió i de l'Alcorcón ningú no en sap res. Aquests mesetaris són molt estranys. I perversos.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare després del partit: "Fill meu, guanyarem la Lliga i el meu cabell serà de color taronja. Ho tinc molt clar. Per cert... demà me'n vaig a Mallorca amb el teu pare. Què et sembla? He aconseguit dues entrades per internet. I ens posarem unes samarretes que són meitat del Mallorca i meitat del Barça".
Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)
Era el partit trampa:
El d'avui era l'autèntic i genuí partit trampa que el Barça ha empatat o perdut al llarg de la seva història. Tot era descoratjador: el dia, l'horari, el rival i la climatologia (fred i pluja). He de reconèixer que amb l'1-1 he tingut un malson. M'imaginava les portades dels diaris madridistes donant les gràcies al Tenerife (un dels meus equips preferits). Però amb Messi, Bojan i Pedro el partit trampa se n'ha anat a fer punyetes. Teeeeenerife.
La Lliga, moooolt a prop:
Estic com un flam. Guanyar aquesta Lliga seria una cosa increïble. Necessito tranquil·litzar-me. Demà començo el pla "calma & relax " a base de valerianes i meditació. I passeigs per la platja de la Barceloneta.
Les teles del Madrid:
Les tertúlies nocturnes de les teles madridistes són de riure. Només parlen de l'Inter i de Mourinho. I alguns tertulians pronostiquen que el Milionaris guanyarà la Lliga amb 4 punts de diferència. Del Lió i de l'Alcorcón ningú no en sap res. Aquests mesetaris són molt estranys. I perversos.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare després del partit: "Fill meu, guanyarem la Lliga i el meu cabell serà de color taronja. Ho tinc molt clar. Per cert... demà me'n vaig a Mallorca amb el teu pare. Què et sembla? He aconseguit dues entrades per internet. I ens posarem unes samarretes que són meitat del Mallorca i meitat del Barça".
Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)
dissabte, 1 de maig del 2010
Gràcies Barça, gràcies Xavi
Ni antidepressius ni psicoanalistes. La millor teràpia per superar l'eliminació de la Champions ha estat aquest 1-4 al camp del Vila-real. Quin partidàs. La meva moral torna a estar pels núvols i això vol dir que he penjat de nou la bandera del Barça al balcó. Cada vegada que penso que podem guanyar la Lliga... em tremolen fins i tot les pestanyes. A nosaltres només ens queden tres partits (Tenerife, Sevilla i Valladolid). Al Milionaris de Madrid, quatre. Gràcies Barça per no baixar la guàrdia. I gràcies Xavi per jugar lesionat. Encara t'estimem una miqueta més.
30 minuts de pel·lícula:
El Barça ha jugat la millor mitja hora de la temporada. Ha estat un festival de llum i color amb tres golarros (Messi, Xavi, Bojan). Els qui havíem afirmat que l'equip anava justet de forces ara ens hem de menjar les paraules amb patates fregides. El Barça d'avui ha estat Terminator.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, què ha passat? Els jugadors semblaven els Globetrotters. Quina exhibició. Acabo de fer una promesa. Si guanyem la Lliga em tenyiré el cabell de color taronja. Què et sembla? ". El meu pare també es posa al telèfon. El noto alterat: "Fill, amb Bojan haguéssim eliminat a l'Inter. Aquest xiquet és molt millor que Ibra i Henry junts. I per cert, digues-li a la teva mare que si es tenyeix de taronja me'n vaig de casa".
2 de maig del 2009:
Avui fa un any de l'inoblidable 2-6 al Bernabéu. Ooooooh. Ara mateix entraré al Youtube per recordar una vegada més les sis castanyes que li vam endinyar al Madrid. A Bogart sempre li quedarà París. Als culés, el 2-6.
Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)
Aviso legal Sobre la web © 1995-2007 Generalitat de Catalunya
30 minuts de pel·lícula:
El Barça ha jugat la millor mitja hora de la temporada. Ha estat un festival de llum i color amb tres golarros (Messi, Xavi, Bojan). Els qui havíem afirmat que l'equip anava justet de forces ara ens hem de menjar les paraules amb patates fregides. El Barça d'avui ha estat Terminator.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, què ha passat? Els jugadors semblaven els Globetrotters. Quina exhibició. Acabo de fer una promesa. Si guanyem la Lliga em tenyiré el cabell de color taronja. Què et sembla? ". El meu pare també es posa al telèfon. El noto alterat: "Fill, amb Bojan haguéssim eliminat a l'Inter. Aquest xiquet és molt millor que Ibra i Henry junts. I per cert, digues-li a la teva mare que si es tenyeix de taronja me'n vaig de casa".
2 de maig del 2009:
Avui fa un any de l'inoblidable 2-6 al Bernabéu. Ooooooh. Ara mateix entraré al Youtube per recordar una vegada més les sis castanyes que li vam endinyar al Madrid. A Bogart sempre li quedarà París. Als culés, el 2-6.
Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)
Aviso legal Sobre la web © 1995-2007 Generalitat de Catalunya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
