Esgotat de tants ensurts

Dilluns matí. La caverna mediàtica llança una notícia esgarrifosa: els jugadors del Barça es dopen. És un nou capítol (el més pervers, sens dubte) de la campanya “Contra el Barça tot s'hi val”. Al final tots demanen perdó, però el mal ja està fet. Arribo a la conclusió que els que es dopen són els de la caverna mediàtica.

Dimarts nit. Em truca un amic i em diu que Abidal té un càncer. Un altre cop baix de la caverna? No, perquè la notícia és autèntica. Quin pal! Em quedo unes quantes hores enfonsat. Ànim Abi! Et necessitem per a la propera temporada.

Dimecres nit. El Madrid es classifica per a quarts de final de la Champions. L'Olympique de Lió sembla un equip de regional. L'Arenys de Mar és molt millor. Fem la retransmissió del partit per ONA FM en català i en clau culé. Tenim una gran audiència. Propera cita: Madrid-Tottenham.

Divendres matí. Sorteig de la Champions. És la notícia positiva de la setmana. Ens toca el Xakthar Donetz. Em sembla bé. No és l'Inter, el Chelsea o el Manchester, que ja els tinc molt vistos.

Dissabte vespre. Guanyem el Getafe 2-1. És necessari patir tant? Podíem haver golejat i acabem demanant l'hora. En l'últim minut del partit, el Getafe és a punt d'empatar. Taquicàrdia monumental. Surto marejat del Camp Nou. En el primer bar que trobo em prenc un whisky.

Dissabte nit. El Milionaris de Madrid torna a guanyar a l'Atlètic de Madrid (perdó, el Madrid B). Aquest partit ja l'he vist mil vegades. És com “El dia de la marmota”. Em prenc el segon whisky.

Amb tanta indignació, esglais i taquicàrdies… avui diumenge estic esgotat. Molt esgotat. Sort que la setmana vinent no hi ha partits. Necessito un descans.

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol al Getafe)

Ara estic emprenyat

Són les 12 de la nit. Ara estic emprenyat. El punt que hem aconseguit a Sevilla em sembla poc premi. Hem jugat millor que el rival, hem enviat dues pilotes al pal i ens han anul·lat un dels gols més legals de la història del futbol. I malgrat aquest magnífic currículum només hem empatat. Una injustícia! Però la meva emprenyada té data de caducitat. Espero recuperar l'optimisme demà al matí. És una emprenyada de 12 hores.

Puntet o puntàs?:
Porto més d'una hora pensant si el punt que hem aconseguit és un puntet o un puntàs. Li he enviat al meu germà un sms per saber la seva opinió. M'ha contestat ràpidament: "Seguim sumant". Queda clar: és un puntàs. També m'ha donat molta moral l'sms que he rebut del meu amic Xavi: "No passa res, Alfred. El cap de setmana vinent el Kun farà justícia i els tindrem a 8 punts".

Atac d'optimisme:
Un argument perquè la meva emprenyada disminueixi abans del termini previst. Queden 10 partits de Lliga i el Madrid encara ha de jugar als camps de l 'At. de Madrid, At de Bilbao, València, Sevilla i Vila-real. És impossible que ho guanyin tot.

Tots amb l'Olympique:
Ja ho tenim tot a punt per realitzar aquest dimecres la transmissió del Madrid-Olympique amb humor i barcelonisme a ONA FM (103.5). El Madrid és el favorit, però porta sis anys caient a vuitens de final. Es repetirà la història? Tant de bo. Olympique oh la la.

Setmana mediàtica:
Se'm presenta una setmana molt mediàtica. A banda de la transmissió del Madrid-Olympique a Ona FM, demà dilluns estaré al programa "ADN" de Barça TV i el dimecres a "La barberia", de Barcelona Televisió.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare després del Sevilla-Barça. "Fill, no et preocupis per l'empat. La Lliga és nostra. El Madrid no remunta els 5 punts ni jugant mil anys. Són uns plora-miques i punt". Li pregunto pel meu pare. Males notícies. "Està fatal. Una altra nit sense sopar. Quan ha empatat el Sevilla s'ha anat a dormir. Si continua així, agafarà una anèmia".

Una a-barça-da

Nit memorable oé oé oé

Són les 4 del matí. Acabo d'arribar a casa. Ha estat una nit gloriosa amb tots els ingredients de les grans ocasions: victòria apoteòsica amb remuntada inclosa, una pizza amb lambrusco amb els amics i una última copa a Luz de Gas. No puc demanar més. Ara em prendré un parell de valerianes. El meu cor continua taquicàridc. Valerianes i una til.la.

Els grans moments de la nit:

-Messi marca l'1-0. Feia temps que no vivia una explosió d'alegria tan gran al Camp Nou. Festival de salts i abraçades.

-Empata l'Arsenal. Moment d'enfonsament total. Penso en l'Inter i en els fantasmes del passat.

-Marquem el 2-1 i el 3-1 en menys de cinc minuts. Bogeria col·lectiva. La felicitat existeix.

-No he suportat la tensió dels últims minuts. M'he aixecat del seient i he decidit passejar pels passadissos de la tercera graderia. Algú m'explicarà més tard que l'Arsenal ha pogut eliminar-nos en l'últim minut. Encara sort que no ho he vist. Ara estaria a urgències de l'Hospital de Barcelona.

-Finaaaaaaaaaal. Aixeco la vista (com fa Messi quan marca) i dono gràcies a les forces divines per la classificació.

-Els amics ens reunim a la pizzeria del carrer Muntaner. Pizza i lambrusco. Oé, oé. Estem eufòrics, però també contrariats. Per què hem patit tant si som tan superiors?

-Copa final a Luz de Gas. Ja pensem en els quarts de final. Hi ha unanimitat. Tots volem a... l'Olympique de Lió.

Visca el Barça!!! (una admiració per cada gol a l'Arsenal)

Ens juguem la vida

No sóc un exagerat. Contra l'Arsenal ens juguem la vida. El meu company de tertúlia a Ona Sport, Mario Cifuentes (conegut seguidor madridista), em comentava que l'eliminatòria era bufar i fer ampolles. Malament. Si un madridista ho veu tan fàcil és que hi ha trampa. No ens podem confiar. Si juguem com el dissabte davant del Saragossa, l'Arsenal ens eliminarà. Sóc optimista, però tinc una intuició: patirem. Avui ja m'he pres sis valerianes.

Tot a punt per viure una gran nit:
Estic preparant el kit de les grans ocasions: bufanda, bandera, xiulet, amulet de la sort, bocata de jabugo (he decidit aparcar el pernil dolç)... L'home del temps de Tv3 ha pronosticat "possibilitat de ruixats". Doncs res... també estic preparant les botes d'aigua, el paraigua i la capa de plàstic. Quines ganes tinc que arribi el partit i... l'estiu!

Una a-barça-da!

0-1 i la meva mare se'n va anar a Caneletes

Avui ha estat un dia de titulars memorables: "Cop d'efecte", "Cop de puny sobre la taula", "Gol de campió", "Bufetada al Madrid", "Mitja Lliga al sac". Aaaaaaah. Què bonic. Això és literatura. Literatura de la bona. Encara no som campions, però el 0-1 a València ens ha deixat en una situació fantàstica. Estem a 7 punts del Madrid (suposant que Mourinho guanyi avui al seu "amic" Pellegrini) i només resten 12 jornades per al "The end". Això pinta molt bé.

La meva mare em va trucar pocs minuts després del partit; "Fill... me'n vaig a Canaletes. Amb la bandera i la trompeta. Carpe diem. Cal celebrar que som gairebé campions. El teu pare no vol acompanyar-me. Diu que sóc una exagerada. T'apuntes tu, fill?". No vaig poder acompanyar-la perquè tenia una tertúlia a la tele.

Tertúlia a Barcelona Televisió:
Ahir dimecres vaig tenir l'honor d'assistir a la tertúlia del programa "La Porteria" de Barcelona *Televisió que presenta el meu amic Pitu Abril. Vaig estar molt ben acompanyat: Lluís Mascaró, Quique Guasch, Llucià Ferrer... Un dels temes estrella de la tertúlia va ser la retransmissió de l'Olympique-Madrid en clau culé que vam realitzar a Ona Sport i que tanta polèmica ha aixecat. Tots els presents van estar d'acord que és una gran idea retransmetre els partits del Madrid... recolzant els rivals. També vam riure molt amb les noves i esperpèntiques declaracions de Mourinho. Ara s'ha ficat amb Pellegrini i el Màlaga. Mou hauria de dedicar-se als monòlegs. Podria ser el nou Pepe Rubianes. En definitiva, van ser 60 minuts fantàstics de tertúlia. Espero que em tornin a convidar.

Ànim Pep:
El nostre déu particular i guia espiritual, Pep Guardiola, ho està passant malament. Ànim Pep! Recupera't ben aviat!

Una a-barça-da! (una admiració pel gol d'ahir a València)