Estic content amb les declaracions del presi. Han arribat una mica tard... però han arribat! Piqué ja ho va avançar a la celebració de la Champions ("nosaltres no ens droguem, ni fem teatre, ni comprem àrbitres"). Ara faltava que Rosell repetís aquestes mateixes paraules però amb un to més institucional. Jo, no obstant, hagués votat per un discurs més potent, més guerriller. El que hem hagut d'aguantar els culés aquest any ha estat de jutjat de guàrdia i Tribunal Constitucional. Ens haurien de donar el Premi Nobel de la pau.
Finalment no trencarem relacions amb el Madrid. El Barça no. Però jo, sí. I ja he pres les primeres decisions:
-quan hagi de parlar del Madrid diré "aquell equip"
-cada vegada que vegi Mourinho per la tele... cantaré "sal del banquillo, Mourinho sal del banquillo". I canviaré de canal.
-queden eliminats de casa meva tots els objectes blancs: llençols, calçotets, folis, arròs...
-i, per descomptat, no penso dinar amb Florentino Pérez, encara que m'ho demani de genolls.
El dia 30... sopar culé:
Cesc? Rossi? Alexis? Tot em sembla molt bé, però jo continuo celebrant la Champions. He organitzat, juntament amb el meu amic Xavi, un gran sopar culé per al dia 30. Podem ser 20 o 25 (superar els 33 assistents del sopar del triplet sembla missió impossible). Per cert, serà un sopar de gala i tots els convidats han de vestir d'etiqueta. És a dir, amb la samarreta del Barça.
divendres, 17 de juny del 2011
divendres, 10 de juny del 2011
Un dia qualsevol
Em llevo a les 9 del matí. Preparo el cafè i llegeixo la premsa. Per ser exactes, llegeixo la premsa del 29 de maig (l'endemà de la final). Torno a llegir els articles, els reportatges, les columnes d'opinió. Fins i tot la programació de la tele. A les 11 surto al carrer. Vaig al quiosc i pregunto amb il·lusió si ha sortit alguna nova promoció de la Champions. Ja tinc samarretes, polseres, pòsters i banderes. Ara espero nous productes com la tovallola, les xancletes, el banyador i les tasses de cafè.
A la 1 passo per la botiga oficial del Barça de la plaça Catalunya i busco noves samarretes commemoratives de Nike. A les 3 preparo el dinar i em poso el DVD de la final. Sempre descobreixo detalls nous. Una passada, un control, un regateig. El DVD de la final no està a la meva secció de futbol. El tinc al prestatge del cinema clàssic, al costat de "Casablanca", "El cuirassat Potemkin" i "La diligència". A la tarda parlo amb la meva mare, el meu germà i els meus amics. Els demano que em tornin a explicar com van viure els gols de Pedro, Messi i Villa.
Quan cau la nit entro a Youtube. L'objectiu és clar: descobrir nous vídeos de la final. I ho aconsegueixo! No us perdeu "Gol de David Villa des de la graderia". I de 12 a 2 de la matinada és el moment de "Punto pelota". De tant en tant envio un missatge per recordar a l'audiència que hem guanyat "La Quarta". Llàstima que siguin tan cars (1.40 euros).
I a les 2 em fico al llit. I sempre es repeteix el mateix somni. El Barça guanya la final 4-1. I el quart gol el fico jo.
El psiquiatre m'ha dit que aquest estat de felicitat permanent, d'enamorament futbolístic, no és perjudicial per a la meva salut però que ha de finalitzar en un parell de setmanes. Hem quedat que el 21 de juny (coincidint amb l'arribada de l'estiu) haig de tornar a la "vida normal". Ho intentaré, però no prometo res.
A la 1 passo per la botiga oficial del Barça de la plaça Catalunya i busco noves samarretes commemoratives de Nike. A les 3 preparo el dinar i em poso el DVD de la final. Sempre descobreixo detalls nous. Una passada, un control, un regateig. El DVD de la final no està a la meva secció de futbol. El tinc al prestatge del cinema clàssic, al costat de "Casablanca", "El cuirassat Potemkin" i "La diligència". A la tarda parlo amb la meva mare, el meu germà i els meus amics. Els demano que em tornin a explicar com van viure els gols de Pedro, Messi i Villa.
Quan cau la nit entro a Youtube. L'objectiu és clar: descobrir nous vídeos de la final. I ho aconsegueixo! No us perdeu "Gol de David Villa des de la graderia". I de 12 a 2 de la matinada és el moment de "Punto pelota". De tant en tant envio un missatge per recordar a l'audiència que hem guanyat "La Quarta". Llàstima que siguin tan cars (1.40 euros).
I a les 2 em fico al llit. I sempre es repeteix el mateix somni. El Barça guanya la final 4-1. I el quart gol el fico jo.
El psiquiatre m'ha dit que aquest estat de felicitat permanent, d'enamorament futbolístic, no és perjudicial per a la meva salut però que ha de finalitzar en un parell de setmanes. Hem quedat que el 21 de juny (coincidint amb l'arribada de l'estiu) haig de tornar a la "vida normal". Ho intentaré, però no prometo res.
divendres, 3 de juny del 2011
M'he enamorat d'una copa
Ja fa una setmana que hem guanyat la Champions i la meva eufòria no disminueix. No ho entenc. Cada vegada que veig per la tele els gols de Pedro, Messi i Villa m'emociono i salto del sofà. He col·locat les banderes del Barça i Catalunya al balcó i no penso treure-les fins que arribi la Supercopa. L'alegria per la quarta Champions ha disparat el meu consumisme. He comprat dues samarretes commemoratives, el DVD del partit, una bufanda i una polsera. I quan em trobo un amic pel carrer el primer que li dic és "visca el Barça".
Cada matí, quan sona el despertador, tinc el mateix pensament: "Som campions d'Europa". I immediatament sonen uns violins i veig estels de colors al sostre. Crec que estic vivint un curiós enamorament. M'he enamorat d'una copa orelluda.
Cada matí, quan sona el despertador, tinc el mateix pensament: "Som campions d'Europa". I immediatament sonen uns violins i veig estels de colors al sostre. Crec que estic vivint un curiós enamorament. M'he enamorat d'una copa orelluda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
