Crisi, recessió, guerra a Líbia, EUA en suspensió de pagaments, Londres en flames, conflictes polítics per la reforma de la Constitució, huracans que ho destrossen tot... però afortunadament existeix el Barça. Ooooooh. Agost ha estat un mes catastròfic a nivell mundial, però els catalans tenim l'antídot per superar tanta desgràcia: el Pep Team. En un mes hem guanyat la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa, el Gamper i el primer partit de Lliga per 5-0. Gràcies Barça per alegrar-nos la vida.
Sé que passa el temps, perquè tinc més cabells blancs:
Primer partit de Lliga. El Barça fa una exhibició. Guanyem 5-0 a un equip de Champions. Tots juguen de meravella: els nous i els veterans. Víctor Valdés ho atura tot. Messi fica 2 gols. Iniesta és Don Andrés. Passen els anys, cada vegada tinc més cabells blancs, però el Barça segueix igual. Guanyant i meravellant. Al·leluia.
Vull una samarreta de Supercampions:
Vaig preguntar a totes les paradetes de souvenirs del Camp Nou. Res de res. No hi ha ni una samarreta, bufanda o bandera que recordi que hem guanyat les 2 Supercopes. Vull fer despesa. Marxandatge... ja!
Conspiració a favor del Madrid?:
Crec que hi ha una conspiració perquè el Madrid guanyi la Lliga. El partit que va jugar el Saragossa no va ser normal. No van xutar ni una sola vegada a porteria. I que marqués Kaka ja em sembla molt sospitós.
La caverna mediàtica està deprimida:
El diari "As" publica avui en portada: "R. Madrid 73 Barça 71". Es refereix als títols aconseguits per cada equip. Fantàstic. Fabulós. Si la caverna mediàtica ha de publicar aquesta notícia en portada és que estan espantats i deprimits. Oé, oé, oé.
Tertúlia a ONA FM:
Avui torno a participar a la tertúlia culé d'ONA FM (103.5). Ens escoltem!
Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol d'ahir)
dimarts, 30 d’agost del 2011
dissabte, 27 d’agost del 2011
Una altra nit Super
Supercampions d'Espanya. Supercampions d'Europa. Tot és super a la vida dels culés. Avui és super dissabte, aniré a la super platja, em donaré un super bany, menjaré un super gelat i a la tarda faré una super migdiada. I per descomptat escoltaré Supertramp.
Crònica d'una nit Super:
La meva casa va tornar a ser punt de trobada d'amics i familiars. Jo em vaig encarregar de les cerveses, el pica-pica i el pa amb tomàquet. Els convidats es van presentar amb uns plats exquisits: arròs al forn, crema d'espinacs i una safata de jabugo. Ooooooooh. El menú era presagi d'una gran nit.
El Barça va sortir atabalat i l'increïble home Hulk ens va posar la por al cos. Però va aparèixer "La puça" i gooooool. 1-0. El segon temps va ser més tranquil. I un golàs de Cesc va sentenciar el partit. Per cert, Cesc ha jugat tres partits i ha guanyat tres copes (les supercopes i el Gamper). Haurem de avisar-lo que dilluns, si guanyem al Vila-real, no hi ha copa.
Els jugadors van celebrar el triomf amb la seva sardana habitual. Agafats de la mà i fent salts. Nosaltres, també. Els veïns del pis de sota van pujar espantats, però finalment es van apuntar al ball. La nit aquesta vegada no va acabar a Luz de Gas. Vam anar a les festes de Sants. A les 4 de la matinada em vaig ficar al llit. I el meu somriure continuava sent Super.
Saragossa-Madrid, a ONA FM:
Comença la Lliga i ONA FM retransmetrà tots els partits del Madrid. En català, en clau culé i amb molt humor. El nostre debut serà aquest diumenge, a les 20 hores. Narrarà el partit el gran Joan Barau i hi haurà tres comentaristes. En el bàndol culé, el periodista Ivan San Antonio i un servidor. I en el bàndol mourinhista, el psicòleg Oliver Martinez. El presentador és Ignasi Taltavull. Ens escoltem el diumenge i visca el Saragossa.
Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol d'ahir)
Crònica d'una nit Super:
La meva casa va tornar a ser punt de trobada d'amics i familiars. Jo em vaig encarregar de les cerveses, el pica-pica i el pa amb tomàquet. Els convidats es van presentar amb uns plats exquisits: arròs al forn, crema d'espinacs i una safata de jabugo. Ooooooooh. El menú era presagi d'una gran nit.
El Barça va sortir atabalat i l'increïble home Hulk ens va posar la por al cos. Però va aparèixer "La puça" i gooooool. 1-0. El segon temps va ser més tranquil. I un golàs de Cesc va sentenciar el partit. Per cert, Cesc ha jugat tres partits i ha guanyat tres copes (les supercopes i el Gamper). Haurem de avisar-lo que dilluns, si guanyem al Vila-real, no hi ha copa.
Els jugadors van celebrar el triomf amb la seva sardana habitual. Agafats de la mà i fent salts. Nosaltres, també. Els veïns del pis de sota van pujar espantats, però finalment es van apuntar al ball. La nit aquesta vegada no va acabar a Luz de Gas. Vam anar a les festes de Sants. A les 4 de la matinada em vaig ficar al llit. I el meu somriure continuava sent Super.
Saragossa-Madrid, a ONA FM:
Comença la Lliga i ONA FM retransmetrà tots els partits del Madrid. En català, en clau culé i amb molt humor. El nostre debut serà aquest diumenge, a les 20 hores. Narrarà el partit el gran Joan Barau i hi haurà tres comentaristes. En el bàndol culé, el periodista Ivan San Antonio i un servidor. I en el bàndol mourinhista, el psicòleg Oliver Martinez. El presentador és Ignasi Taltavull. Ens escoltem el diumenge i visca el Saragossa.
Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol d'ahir)
dijous, 18 d’agost del 2011
Supercampions, oé, oé, oé
Ja sabem que la Supercopa és un títol petit, insignificant. Però guanyar-li una Supercopa al Madrid de Mourinho i Pepe provoca la mateixa eufòria que guanyar una Champions. El Barça és Supercampió en futbol i el Madrid és Supercampió en cops baixos. Cada equip ja té el seu títol. Per cert, hi ha rua? Crec que hauríem d'organitzar-la, ja!
No vaig poder aguantar els últims 5 minuts:
Vaig veure el partit a casa del meu germà, en companyia de bons amics. Minut 81: empata el Madrid (2-2). La pròrroga sembla inevitable. Però arriba Messi i marca el 3-2. Només falten 5 minuts per al final. Som Supercampions, però un gol del Madrid ens deixaria sense trofeu. La meva ansietat es dispara i haig de tancar-me al despatx del meu germà. Entre llibres de filosofia i CD's de David Bowie, visualitzo que el partit acaba 3-2 (una tècnica que m'ha ensenyat el meu amic i terapeuta Marc). Un crit del meu germà em desperta "Ja pots sortir, hem guanyat". Sóc l'home més feliç del món.
Goooool de Messiiii:
Ja ho vaig dir en el meu últim article, "Goooool de *Messiiii" és la cançó de l'estiu. Ni "Veranitos", ni "lambadas". "Goooool de Messiiii" té més ritme, energia, alegria i emoció. Que cada lector esculli la seva versió preferida (Pou, Puyal, Bernat Soler, David Puig, Ona FM, Ser o Cope).
Solidaritat amb Tito Vilanova:
Avui he sortit al carrer amb un pegat a l'ull. Com si fos un pirata o John Ford. I proposo que aquesta acció la realitzem tots els socis quan arribi el primer partit de Lliga al Camp Nou. Tito, estem amb tu.
Al final, Cristiano és el més normal:
Veient la quantitat de personatges sinistres i destralers que té el Madrid (Pepe, Marcelo, Ramos, Khedira i, per descomptat, Mourinho), Cristiano Ronaldo al final és un dels jugadors més normals de la plantilla. Fa bicicletes, corre com un robot i protesta, però es comporta amb normalitat. Veure per creure.
La frase del meu germà: "Qui és aquest personatge que està al costat de Karanka?
No vaig poder aguantar els últims 5 minuts:
Vaig veure el partit a casa del meu germà, en companyia de bons amics. Minut 81: empata el Madrid (2-2). La pròrroga sembla inevitable. Però arriba Messi i marca el 3-2. Només falten 5 minuts per al final. Som Supercampions, però un gol del Madrid ens deixaria sense trofeu. La meva ansietat es dispara i haig de tancar-me al despatx del meu germà. Entre llibres de filosofia i CD's de David Bowie, visualitzo que el partit acaba 3-2 (una tècnica que m'ha ensenyat el meu amic i terapeuta Marc). Un crit del meu germà em desperta "Ja pots sortir, hem guanyat". Sóc l'home més feliç del món.
Goooool de Messiiii:
Ja ho vaig dir en el meu últim article, "Goooool de *Messiiii" és la cançó de l'estiu. Ni "Veranitos", ni "lambadas". "Goooool de Messiiii" té més ritme, energia, alegria i emoció. Que cada lector esculli la seva versió preferida (Pou, Puyal, Bernat Soler, David Puig, Ona FM, Ser o Cope).
Solidaritat amb Tito Vilanova:
Avui he sortit al carrer amb un pegat a l'ull. Com si fos un pirata o John Ford. I proposo que aquesta acció la realitzem tots els socis quan arribi el primer partit de Lliga al Camp Nou. Tito, estem amb tu.
Al final, Cristiano és el més normal:
Veient la quantitat de personatges sinistres i destralers que té el Madrid (Pepe, Marcelo, Ramos, Khedira i, per descomptat, Mourinho), Cristiano Ronaldo al final és un dels jugadors més normals de la plantilla. Fa bicicletes, corre com un robot i protesta, però es comporta amb normalitat. Veure per creure.
La frase del meu germà: "Qui és aquest personatge que està al costat de Karanka?
dilluns, 15 d’agost del 2011
La cançó de l'estiu és... "Gooool de Messiiiii"
15 d'agost. Escric aquest article des d'un locutori de la platja. Fa un sol espectacular. Porto el meu banyador del Barça i les meves xancletes de "la Quarta". A la sorra he deixat la tovallola de Messi. Diuen que la cançó de l'estiu d'aquest any serà una nova versió d'una lambada dels anys 80 o el caspós "Veranito" de Georgie Dann. Per a mi, la cançó de l'estiu serà "Goooooool de Messiiiiii", una melodia preciosa i emotiva que ahir fou cantada per dotzenes de locutors de ràdio i televisió. Messi va tornar a marcar al Bernabéu. Oé, oé, oé. Em poso en la pell dels seguidors madridistes. Han d'estar desesperats i fins els nassos de l'argentí.
Estic eufòric:
Si jugant fatal som capaços d'empatar al Bernabéu no sé què passarà quan estiguem en forma. Aquest 2-2 és tan gustós com una victòria. La Supercopa està una miqueta més a prop.
"El dia de la marmota":
El Madrid continua amb la seva tàctica: plorar i protestar. Pepe continua sense cervell. Mourinho continua amb els seus xous. Karanka continua culpant els àrbitres. Horror... això és "El dia de la marmota".
Cesc, benvingut:
Reconec que en les últimes setmanes m'havia enganxat al culebrot de Cesc. Cada dia comprava els diaris i escoltava els programes de ràdio i televisió sempre a l'espera d'una nova i delirant declaració. Catalunya és un país de grans serials televisius ("El cor de la ciutat", "Nissaga de poder") i crec que algú hauria de portar a la petita pantalla la història del fitxatge de Cesc. Seria un èxit. Ara que ja el tenim aquí només puc escriure una paraula: Benvingut! Per cert, quin serial tindrem ara els culés? En proposo un per al proper estiu: la tornada de Bojan.
I ara us deixo. Vaig a fer-me una bona capbussada. Necessito relaxar-me. El partit d'ahir em va provocar moments d'ansietat que no estaven previstos en el meu calendari 2011-2012 de patiments. Crec que el dimecres em prendré el primer tranquimazin de la temporada. Amb permís del meu psiquiatre.
Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol al Bernabéu)
Estic eufòric:
Si jugant fatal som capaços d'empatar al Bernabéu no sé què passarà quan estiguem en forma. Aquest 2-2 és tan gustós com una victòria. La Supercopa està una miqueta més a prop.
"El dia de la marmota":
El Madrid continua amb la seva tàctica: plorar i protestar. Pepe continua sense cervell. Mourinho continua amb els seus xous. Karanka continua culpant els àrbitres. Horror... això és "El dia de la marmota".
Cesc, benvingut:
Reconec que en les últimes setmanes m'havia enganxat al culebrot de Cesc. Cada dia comprava els diaris i escoltava els programes de ràdio i televisió sempre a l'espera d'una nova i delirant declaració. Catalunya és un país de grans serials televisius ("El cor de la ciutat", "Nissaga de poder") i crec que algú hauria de portar a la petita pantalla la història del fitxatge de Cesc. Seria un èxit. Ara que ja el tenim aquí només puc escriure una paraula: Benvingut! Per cert, quin serial tindrem ara els culés? En proposo un per al proper estiu: la tornada de Bojan.
I ara us deixo. Vaig a fer-me una bona capbussada. Necessito relaxar-me. El partit d'ahir em va provocar moments d'ansietat que no estaven previstos en el meu calendari 2011-2012 de patiments. Crec que el dimecres em prendré el primer tranquimazin de la temporada. Amb permís del meu psiquiatre.
Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol al Bernabéu)
dimarts, 2 d’agost del 2011
Fregant la perfecció
Kobe Bryant és del Barça. Shakira és del Barça. Bill Gates és del Barça. Els culés estem vivint una època increïble. Som els millors en els terrenys de joc, però també som líders en temes solidaris. Estem fregant la perfecció.
Cesc, capítol 645: M'encanta aquest serial. Sempre hi ha noves i apassionants declaracions. Avui, una veïna d'una amiga d'una tia llunyana de la mare de Cesc ha confessat que el jugador vol anar al Barça. Meravellós. Estarem atents a la propera declaració.
Sort Jeffren: Sempre m'ha agradat Jeffren. Fa anys que dic que és com Cristiano Ronaldo, però en bo. Espero que a l'Sporting de Portugal tingui molts minuts i algun dia pugui tornar al Barça.
Barça-Madrid, sense nervis: Ja aviso que no penso estressar-me amb els Barça-Madrid de la Supercopa. Agost és sinònim de vacances, relax, descans, orxata i mojitos... No estic preparat per a esglais, nervis i taquicàrdies. Si aconseguim la Supercopa, fantàstic. Però si el Madrid ens guanya, no passa res. Em posaré per enèsima vegada el DVD del 5-0 i santes pasqües.
Kit culé d'estiu: Per fi he aconseguit les xancletes del Barça. 18euros en una botiga de la costa. Són precioses i fan joc amb el meu nou banyador blaugrana, la tovallola de Messi i la pilota platgera del Barça. La meva mare està molt orgullosa del meu kit. M'ha dit, no obstant, que em fa falta un parasol culé. El buscaré.
Visca el Barça i Visca la Quarta!
Cesc, capítol 645: M'encanta aquest serial. Sempre hi ha noves i apassionants declaracions. Avui, una veïna d'una amiga d'una tia llunyana de la mare de Cesc ha confessat que el jugador vol anar al Barça. Meravellós. Estarem atents a la propera declaració.
Sort Jeffren: Sempre m'ha agradat Jeffren. Fa anys que dic que és com Cristiano Ronaldo, però en bo. Espero que a l'Sporting de Portugal tingui molts minuts i algun dia pugui tornar al Barça.
Barça-Madrid, sense nervis: Ja aviso que no penso estressar-me amb els Barça-Madrid de la Supercopa. Agost és sinònim de vacances, relax, descans, orxata i mojitos... No estic preparat per a esglais, nervis i taquicàrdies. Si aconseguim la Supercopa, fantàstic. Però si el Madrid ens guanya, no passa res. Em posaré per enèsima vegada el DVD del 5-0 i santes pasqües.
Kit culé d'estiu: Per fi he aconseguit les xancletes del Barça. 18euros en una botiga de la costa. Són precioses i fan joc amb el meu nou banyador blaugrana, la tovallola de Messi i la pilota platgera del Barça. La meva mare està molt orgullosa del meu kit. M'ha dit, no obstant, que em fa falta un parasol culé. El buscaré.
Visca el Barça i Visca la Quarta!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
