Casats contra Solters

Estem a la final de la Copa del Rei (encara que no sabem si es jugarà a Madrid, València, París o Matadepera). Tenim els vuitens de final de la Champions molt ben encarrilats (quin subidon l'1-3 de Leverkussen). La Lliga està difícil però no impossible (matemàticament el Madrid encara ens pot fer el passadís quan vingui al Camp Nou). És un bon moment, doncs, perquè us comuniqui que tinc nou llibre (semblo l'Umbral). Acaba de sortir a la venda "Casats contra Solters" (Editorial Columna), un relat tragicòmic del món de la parella amb un toc blaugrana.

El crític literari Bruno Cazalibros ha escrit en el seu blog:

"Tinc a les meves mans l'últim llibre d'Alfred Picó, "Casats contra Solters", una esbojarrada comèdia sobre el món de la parella. La novel·la explica la història de dos amics de tota la vida que ho comparteixen pràcticament tot (l'estat civil no). En una nit de rialles i cerveses, decideixen muntar el clàssic partit de futbol casats contra solters. L'organització de la trobada destaparà tota mena de dubtes en els protagonistes de la novel·la i provocarà situacions tragicòmiques amb un sorprenent final. El llibre del Picó m'ha despertat molta curiositat sobre els avantatges i desavantatges de cada equip: què és millor, estar solter o casat?

Després d'una investigació de l'entorn, les proves obtingudes han conclòs que el casat es manifesta públicament com un militant convençut del matrimoni però, en privat, mentre el nadó plora i la dona ronca, somia amb ser un reeixit single que xipolleja en un jacuzzi envoltat de dones perfectes. El solter, en canvi, fanfarroneja de grans conquestes llibertines i de tenir un mòbil farcit de contactes femenins, però en arribar a casa i trobar-se sopant un tros de pizza resseca, enveja l'escalfor d'una parella estable.

La realitat és que ni el solter està tot el dia de marxa, ni el casat està sempre abraçat a la seva dona. Qualsevol opció és bona, sempre que sigui la que un ha triat amb convenciment. I si no em creieu, llegiu "Casats contra Solters" i descobriu vosaltres mateixos en quin equip jugareu".

Una a-barça-da

Una final Barça-Athletic, oé oé oé

Es confirma un "déjà vu" fantàstic: final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic. Ves per on tornaré a viure (si em toca una entrada) les mateixes sensacions que aquell gloriós 13 de maig del 2009 a València. M'ho vaig passar de conya. La relació amb els seguidors de l'Atletic va ser magnífica: vam intercanviar banderes, bufandes, porrons i botes de vi, i complicitats polítiques. Recordo que ells sempre em repetien la mateixa frase: "molta sort i que guanyi el pitjor".

M'encantaria que la final fos a Madrid. Seria la bomba veure un Bernabéu ple de senyeres i ikurrinyes. Però el Madrid dirà que no i s'inventarà qualsevol excusa per no deixar el camp. Són uns cagadets. No passa res. Tornarem a València. Podrem guanyar o perdre, però sempre ens quedarà el record de... la paella que ens fotrem abans del partit!

Guardiola té raó. No podem dubtar d'aquests jugadors. Ho han guanyat tot i encara es deixen la pell per arribar a la final d'una Copa del Rei, el trofeu menys important de l'any. Perdó, la Copa Catalunya és molt pitjor. Guardiola ens va demanar que abans de criticar comptéssim fins a sis o set. Jo comptaré fins a 200.

Per cert... Demà surt a la venda la meva novel.la "Casats contra Solters". Quina emoció!!! Es una àcida comèdia sobre la crisi de la parella estable. I amb regust blaugrana, naturalment. Espero que us agradi.

Una a-barça-da!!!

La mala sort dels subcampions

Quan tens la sort dels campions tot surt bé: no hi ha pilotes al pal, es marquen els penals, no hi ha errades ximples en defensa, guanyes en l'últim minut. Però de sobte, sense avís previ, la famosa sort dels campions es pot convertir en la mala sort dels subcampions. Crec que aquest és el problema del Barça. En aquests moments només se'm passa pel cap una idea per acabar amb la malestrugança: posar-li una espelma a Sant Gamper i resar tres vegades l'himne.

Malgrat la mala sort dels subcampions, estem moooolt a prop de viure una altra final Barça-Ath de Bilbao. I possiblement a València. Oooooh, seria un meravellós "deja vu".

Confio en la Copa i en la Champions:
En un atac de sinceritat haig de confessar que aquest any tenim moltes opcions de guanyar la Copa del Rei i la Champions. Si no fem el ruc, podem arribar a les dues finals. La Lliga, no obstant, ja és una altra història. La veig negra, o per ser més exactes, la veig blanca. Ells guanyen i nosaltres empatem. Així no anem enlloc. Sí, anirem a la Champions, però quedant segons. La meva esperança es diu Getafe. Espero que el dissabte, a les 12 de la nit, tornem a estar a 5 punts.

Tres reflexions abans de ficar-me en el llit:
-Que Mali quedi eliminada el més aviat possible perquè torni Keita (demano disculpes si algun lector és de Mali)
-Hagués preferit expulsió de Pinto i jugar amb 9 i Víctor Valdés
-Arriba l'onada de fred. Espero que al Madrid se li congelin les idees

Una a-barça-da