De 4 en 4: això és de bojos

Dies de bojos. El dimarts, després del dolorós 4-0 que ens va endinyar el Bayern de Munic, vaig decidir autodecretar-me 48 hores de dol. I això significava desconnectar del món: no llegir diaris esportius, no navegar per internet, no veure Punto Pelota, no llegir missatges de twitter o facebook. Res de res. Només menjar arròs bullit i peix a la planxa.

El dimecres, a les 22.35, mentre estava meditant sobre el futur de la humanitat, vaig començar a detectar fenòmens estranys: crits dels veïns, petards, cotxes que feien sonar el clàxon. Intentava pensar que tot allò era fruit de la casualitat. Però no. En el meu mòbil havien entrat més de 15 missatges. Eren els meus amics: "Alfred, suspèn el dol. Al Madrid li han ficat 4. Oé oé oé". I, efectivament, vaig suspendre el dol. I vaig començar a navegar, a veure les webs de Marca i As, i em vaig empassar Punto Pelota i Futboleros. Ooooh, quin gust. Al twitter vaig escriure: "Bon Klopp de falç" .

El meu estat d'ànim sembla una muntanya russa. Dimarts, depressió. Dimecres, eufòria. El meu psiquiatre m'ha dit que pateixo "una esquizofrènia futbolística". I m'haig de prendre 3 pastilles al dia.

Veurem com evolucionen els esdeveniments. El dissabte podem ser campions de Lliga. Seria fantàstic. I la setmana que ve tenim els partits de tornada. Espero que l'"esperit de Juanito" no serveixi de res i el Madrid caigui eliminat el dimarts. I el dimecres assistiré al Camp Nou amb l'esperança que Messi marqui un parell de gols en els primers 20 minutos... i puguem somiar durant uns instants.

Us deixo. Vaig a prendre'm la pastilla blava.


Foto: Un servidor, reflexionant després del 4-0