Amb aquest Barça, els socis patidors acabarem a l'hospital. Mira que són llargs els partits, però els nostres nois s'obsessionen a ficar els gols en els últims cinc minuts. Quina mania. La meva vida avança entre taquicàrdia i taquicàrdia. Entre tranquil.litzant i tranquil.litzant. Quan acaben els partits noto un gran esgotament, debilitat a les cames, mal de cap i sudoración de mans. I també felicitat, és clar. Espero que els pròxims partits siguin més plàcids. El cardiòleg i el psiquiatra s'han posat molt seriosos amb mi: "Alfred, prohibit veure el Barça. Te'n vas al cinema o a passejar pel parc de la Ciutadella".
Superman supermessi:
Messi és la nostra estrella, el nostre galàctic, el nostre fantàstic. És superman supermessi. Quan està en el terreny de joc tot és possible. Ara només falta que Henry i Eto'o es posin les piles. El partit d'ahir era un dels més complicats de la lligueta. Ja tenim els tres punts i ara toca sentenciar contra el Basilea. El primer lloc no se'ns pot escapar.
L'opinió dels meus pares:
La meva mare està eufórica: "Fill meu, Messi ens farà guanyar aquest any la Copa d'Europa. Ara que no està Ronaldinho encara juga millor". El meu pare, més pessimista, m'avisa: "El Donetz és pitjor que el Sporting de Gijón. No et confiïs. La Champions de debò comença a vuitents".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada