Podria passar-me una hora escrivint adjectius de com em sento en aquests moments, però no vull avorrir el lector. Mentre redacto aquest article la meva bava llisca per la perilla i degota cap el teclat de l'ordinador. Els primers 45 minuts d'aquesta nit han estat d'Oscar, d'Emmy, de Grammy, de Goya... del que faci falta. Hem fregat la perfecció. He vist el partit en un restaurant de Barcelona i fins i tot els cambrers madridistes aplaudien les jugades.
Quatre gols i tres esglais. Com a soci patidor que sóc he viscut tres esglais importants durant el partit: la sang de Piqué i les lesions d'Ibra i Messi. Tot ha quedat en esglais puntuals, però quan veig als cracks pel terra queixant-se de dolor el meu estómac s'encongeix com un globus sense aire. Aquest Barça només té un enemic: les lesions. Serem capaços d'aguantar aquest ritme amb una plantilla tan curta?
Els meus petits desitjos. 1.- Que marqui Henry ja 2.- Que Iniesta recuperi la forma 3.- Que Pedro es consolidi 4.- Que Jeffren demostri que és com "El 95 milions d'euros", però en bo.
L'opinió de la meva família. La meva mare m'ha enviat un SMS des del cinema: "Fill... estic veient amb el teu pare "Malditos bastardos". L'acomodador ens ha dit que hem guanyat 1-4. Visca el Barça i visca Brad Pitt".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada