dilluns, 5 d’octubre del 2009

T'estimo Sevilla

Barça 1 - Almeria 0
Sevilla 2 - Milionaris de Madrid 1

En aquests moments en el meu aparell musical sona una cançó de Miguel Bosé. Suposo que ja us imagineu quina. La lletra diu... "Con que pasión te enamorará y te embrujará, Sevilla. Como una reina te trataré y te adoraré...". Quina alegria ens ha donat el Sevilla. El Milionaris de Madrid no és invencible. És una gran notícia per al món del futbol. Els qui pensaven que els calés són sinònim de victòria ara s'estan preguntant què coi ha passat. Un turment per a ells i un alleugeriment per a la resta dels humans (especialment per als culés).

El primer patiment:
He de reconèixer que el dissabte ho vaig passar malament al Camp Nou. L'Almeria ens va asfixiar amb els seus marcatges individuals i la seva estratègia ultradefensiva. Encara sort que Pedro (Peeeeeeedro!) va resoldre el partit amb un altre dels seus gols decisius. En el minut 92, l'Almeria va tenir una bona ocasió per empatar. Va ser un moment crític. Jo em vaig quedar mig mort de l'esglai. Va ser el primer patiment de la temporada. Espero que no soni prepotent, però ja ni me'n recordava de com era aquesta sensació.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare el dissabte per la nit: "Ai, fill, quin esglai. Al teu pare li ha donat una taquicàrdia quan l'Almeria ha estat a punt d'empatar. Estàvem en un bar veient el partit i gairebé es desmaia. S'ha pres un parell de whiskis i ara es troba millor. De fet, un se l'ha pres ell, i l'altre jo. L'Hugo Sánchez ens volia amargar el cap de setmana". Em torna a trucar la meva mare el diumenge per la nit: "Fill... visca el Sevilla... Ja estem a tres punts del Madrid. El teu pare i jo ho estem celebrant amb una ampolla de Fanta Taronja. Encara tenim ressaca dels whiskis d'ahir".

Festa dels 80:
El dijous 1 d'octubre un grup d'amics vam tornar a organitzar a Barcelona una festa dedicada a la música dels anys 80 amb "super hits" de totes les dècades. El meu germà va ser el punxadiscos. La convocatòria va ser un èxit absolut amb més de 300 persones. No va faltar, per descomptat, el moment culé amb la cançó de Queen "Copa, Lliga i Champions" i "Viva la vida", de Coldplay.