Caram amb el Copenhaguen. Semblava el Chelsea. Han corregut com bojos els 90 minuts. Són una maquina. I han repartit més llenya que el Granada dels anys 70 amb Aguirre Suárez, Montero Castillo i Fernández. Però qui deia que el grup de la mort era el del Milionaris de Madrid? Ja està bé, home. Al Barça li han tocat els pitjors equips-pedra de la Champions (Rubin Kazan i Copenhaguen). El Milan i l'Ajax tenen més nom, però són una barreja de germanetes de la caritat i geriàtrics ambulants. Que acabi la lligueta, ja!
Fart d'equips plastes: Del Rubin i del Copenhaguen no vull saber res més fins la Champions del 2018 (com a mínim). Són dos equips plastes i desagradables. I amb dos entrenadors que fan por. Un amb el rosari i l'altre amb cara de Mourinho.
No sé si és un puntet o un puntàs:
Sóc feliç amb el punt que hem aconseguit, però la imatge que hem donat no m'ha agradat. I ja no parlo del Tranquimazin que m'he hagut de prendre a la segona part. Quan juguem contra un equip com el Copenhaguen ho passem fatal. El nostre futbol bonic queda neutralitzat a base d'agressivitat i pressió. Tant de bo Guardiola dissenyi alguna alternativa pensant en pròxims partits.
Demano perdó:
Jo pensava que guanyaríem 0-3 o 0-4 sense baixar de l'autocar. Sóc un prepotent i demano perdó. A Europa ja no queden ventafocs. Abans d'anar a dormir escriuré 100 vegades "no menyspreuaré a cap equip de la Champions".
Fracàs de convocatòria:
Els amics han fallat (he rebut excuses de tots els colors) i al final la meva convocatòria per veure el Copenhaguen-Barça en un bar irlandès ha estat un fracàs absolut. Només hem estat dos (el meu amic Pep i jo). No passa res. Contra el Panathinaikos serem més, segur. És clar que no costarà gaire.
Conclusió:
Visca el Barça i... el Milan
Una a-barça-da
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada