Olelé Olalà ser del Barça és el millor que hi ha

És dijous, 10 del matí. M'he llevat amb un "resacón" apoteòsic. El partit d'ahir va ser tan intens en emocions, esglais i eufòries que més que un partit semblava un parc d'atraccions. Vaig arribar a casa feliç, però esgotat. Avui serà dia de repòs (passeig per la platja, visita a algun museu...).

Acabo de trucar el meu psiquiatre, perquè cada vegada que penso en el Barça-Madrid de semifinals de Champions em ve un tremolor general. M'ha dit que és normal, que per a un soci patidor com jo un Barça-Madrid sempre provoca una alteració hormonal.

Ens esperen quatre Barça-Madrid en un mes. Impossible de resistir. Saben què? Em vaig a prendre el primer tranquimazin.

Força Barça!
Olelé Olalà, ser del Barça és el millor que hi ha

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol al Xhaktar)