20.45h. Surto de l'estació de metro de Maria Cristina i em dirigeixo al
Camp Nou. Són 15 minuts de passeig. I començo a somiar. Hem de guanyar a
la Reial Societat per 5-0 o 5-1. Avui toca maneta. És fonamental que
comencem la Lliga amb bon peu perquè Tito tingui tota la credibilitat
del món.
Vull que Messi marqui un parell de gols perquè ja sigui pitxitxi i Ronaldo es posi nervió. Però també m'agradaria que
marquessin altres davanters. Pedro, per exemple. I seria preciós que
Villa jugués uns minuts i marqués un gol. I perquè la felicitat sigui
completa espero que el València pugui puntuar al Bernabéu. Em
conformo amb un empat. I que Pepe es lesioni una miqueta i sigui baixa per a la Supercopa. Ja ho va dir Paulo Coelho: "si desitges alguna
cosa amb totes les teves forces, l'univers conspira perquè els teus
desitjos es facin realitat". Oé oé oé.
Bermudes forever: M'ha
encantat anar al Camp Nou amb una samarreta de màniga curta, bermudes i espardenyes. La gent es queixa de la calor. Jo no! Detesto anar al Camp
Nou amb gorro, guants, bufanda, abric, jersei, camisa, samarreta de
màniga llarga, mitjons de llana i botes.
Alfred Picó, periodista i escriptor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada