Últim minut del partit. Estem guanyant 4-5, però juguem amb 10. Córner
contra el Barça. Tots els jugadors del Depor es fiquen a l'àrea
disposats a marcar-nos el gol més injust de la història. També acudeix a
la rematada el seu porter, Aranzubía. Són 12 contra 10. O millor dit,
són 12 contra 5, perquè Xavi, Iniesta, Messi, Pedro i Alba són tan
baixets que ja no els compto. Estic veient el partit en un bar i l'escena
em provoca un mareig, un vertigen, un atac d'ansietat. Molt pitjor que
l'escena del tsunami de "Lo imposible". Crec que em desmaiaré.
El Depor pica el córner... i no passa res. Final del partit. Hem
guanyat. Salto d'alegria de la cadira, com si fos Ewan McGregor retrobant-se amb Naomi Wats i el fill gran. El cor encara em va a
mil per hora. Intento relaxar-me amb unes respiracions. El cambrer,
veient la meva blanca pal·lidesa, em serveix un xupito de whiski. Me'l prenc d'un glop i demano l'ampolla sencera.
Força Barça!
dissabte, 20 d’octubre del 2012
dilluns, 8 d’octubre del 2012
Un punt... d'orgull
Diumenge, 22 hores. No estic bé. Hem empatat
contra el Madrid. Jo volia guanyar sí o sí. Un empat és com un coitus interruptus. És com anar a la platja i no ficar-te a l'aigua. És com
entrar en un bon restaurant i demanar una truita a la francesa.
Dilluns, 22 hores. El meu estat d'ànim és molt diferent. Ara més que mai em sembla que el punt que hem aconseguit és espectacular. És un punt... d'orgull. Aquestes són les meves cinc raons:
1.- Hem buscat la victòria fins a l'últim minut. Si arriba a entrar la rematada de Pedro... ja ens podem morir.
2.- Hem demostrat per enèsima vegada que es pot jugar bé a futbol sense donar puntades ni fer teatre. No sé si Xabi Alonso, Pepe i companyia poden dir el mateix.
3.-Hem empatat contra un dels millors equips del món jugant amb una defensa de riure: Montoya, Adriano, Mascherano i Jordi Alba.
4.- El Camp Nou, una vegada més, és el portaveu del sentiment català. Hem fet el millor mosaic del món amb els colors de la senyera i en el minut 17,14 hem mantingut més viu que mai el sentiment de l'11 de setembre.
5.- Estem a 8 punts del Madrid i només s'han jugat 7 jornades. Un somni? Noooooo. Una preciosa realitat.
Dilluns, 22 hores. El meu estat d'ànim és molt diferent. Ara més que mai em sembla que el punt que hem aconseguit és espectacular. És un punt... d'orgull. Aquestes són les meves cinc raons:
1.- Hem buscat la victòria fins a l'últim minut. Si arriba a entrar la rematada de Pedro... ja ens podem morir.
2.- Hem demostrat per enèsima vegada que es pot jugar bé a futbol sense donar puntades ni fer teatre. No sé si Xabi Alonso, Pepe i companyia poden dir el mateix.
3.-Hem empatat contra un dels millors equips del món jugant amb una defensa de riure: Montoya, Adriano, Mascherano i Jordi Alba.
4.- El Camp Nou, una vegada més, és el portaveu del sentiment català. Hem fet el millor mosaic del món amb els colors de la senyera i en el minut 17,14 hem mantingut més viu que mai el sentiment de l'11 de setembre.
5.- Estem a 8 punts del Madrid i només s'han jugat 7 jornades. Un somni? Noooooo. Una preciosa realitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
