A les 22.35 d'ahir dimarts, 12 de març, va entrar a la meva
habitació del balneari el doctor Valldonzella. Jo estava amagat sota el
llit demanant a les forces divines que el Barça eliminés el Milan. Ja
sabeu que els metges m'havien prohibit qualsevol contacte amb
l'exterior. El discurs del doctor va ser curt, clar i contundent: "Ens
hem follat el Milan. 4-0".
I la meva cara es va il.luminar. I vaig recuperar el somriure. I
vaig recuperar també la il.lusió per la vida. I em van venir ganes de
menjar una fideuà. I vaig abraçar al doctor i li vaig clavar un petó als
morros. I també vaig petonejar a la Dolors, la meva inferemera. I a la
Lluïsa, la dona de la neteja. Vaig petonejar a tothom. Inclòs al gos Treski.
A
les 22.40 el doctor Valldonzella em va donar l'alta: "Amic Alfred, veig
que t'has recuperat de la teva terrible depressió. Ja pots marxar". I
vaig sortir del balneari amb la mateixa alegria que aquell personatge
que s'escapava de la presó a la pel.lícula "L'exprés de mitjanit".
Al carrer m'esperaven els meus amics i familiars. Tots plegats vam cantar l'himne del Barça unes deu vegades i el mític crit de guerra "Madrid se quema se quema Madrid".
Aquest article ja l'estic escrivint des de casa meva. M'he curat!!! Ja no necessito antidepressius!!! Plou a Barcelona, però jo només veig un sol radiant a la meva vida.
Visca el 4-0!!!!
Que tremoli l'enemic!!!
Força Barça!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada