diumenge, 22 de març del 2009

Aquest Barça crea adicció

Acabo d'escoltar les declaracions de Guardiola. Impressionant. Malgrat el 6-0 està convençut que l'equip pot millorar. Suposo que el pròxim objectiu serà guanyar el Valladolid 0-22. És a dir, un gol cada quatre minuts. Messi en marcarà sis de vaselina. I Silvinho, tres des de fora de l'àrea i amb la cama esquerra. I Bojan, dos amb el cap i un amb el cul. I farem entre 30 i 40 túnels als rivals. I llançarem un mínim de 230 corners. I Valdés aturarà dos penaltys amb les dents. Guardiola considera que en els últims minuts hem baixat la guàrdia. Cap problema. Davant el Valladolid marcarem un mínim de tres gols en el temps de descompte. Gràcies Guardiola per fer-me somiar... una mica més.

M'ha agradat Martín Cáceres: Crec que amb això està tot dit. Hem jugat un partit tan brillant que fins i tot Martín Cáceres m'ha semblat Beckenbauer. Feia temps que no gaudia tant al Camp Nou. Concretament 10 dies. Des del Barça-Lió. El partit ha estat tan brutal que proposo que s'editi en DVD. Jo el compraré.

A València hem d'anar: El divendres s'obre el termini d'inscripció per aconseguir una entrada per a la final de la Copa del Rei. Suposo que hi haurà més peticions que entrades i el tema es resoldrà amb un sorteig. Sóc optimista i ja m'he comprat un plànol de València.

15 dies sense Barça: Només de pensar-ho i ja veig l'abisme. 15 dies sense Barça és una tortura xinesa. Les seleccions nacionals no m'interessen gens ni mica. Jo només vull Barça, Barça i Barça. Ho reconec: sóc addicte. Hauré de parlar amb el meu psiquiatra per demanar-li medicació.

L'opinió dels meus pares: El meu pare m'ha trucat fa una estona al mòbil: "Hola fill, ja té nassos el tema. Estem jugant la millor Lliga de la nostra vida i el Madrid continua a sis punts. Aquests merengues són uns plastes". La meva mare ha seguit el Barça-Màlaga des d'un cinema de Barcelona. Ha anat a veure "Los abrazos rotos" amb unes amigues. Aquest és el SMS que m'ha enviat a les 19.40h: "Hola fill, cada vegada que marquem un gol em poso a aplaudir com una boja. L'acomodador m'ha amenaçat amb expulsar-me de la sala. Quin partit i quina pel.lícula. Oé, oé, oé".