Esgotat de tants ensurts

Dilluns matí. La caverna mediàtica llança una notícia esgarrifosa: els jugadors del Barça es dopen. És un nou capítol (el més pervers, sens dubte) de la campanya “Contra el Barça tot s'hi val”. Al final tots demanen perdó, però el mal ja està fet. Arribo a la conclusió que els que es dopen són els de la caverna mediàtica.

Dimarts nit. Em truca un amic i em diu que Abidal té un càncer. Un altre cop baix de la caverna? No, perquè la notícia és autèntica. Quin pal! Em quedo unes quantes hores enfonsat. Ànim Abi! Et necessitem per a la propera temporada.

Dimecres nit. El Madrid es classifica per a quarts de final de la Champions. L'Olympique de Lió sembla un equip de regional. L'Arenys de Mar és molt millor. Fem la retransmissió del partit per ONA FM en català i en clau culé. Tenim una gran audiència. Propera cita: Madrid-Tottenham.

Divendres matí. Sorteig de la Champions. És la notícia positiva de la setmana. Ens toca el Xakthar Donetz. Em sembla bé. No és l'Inter, el Chelsea o el Manchester, que ja els tinc molt vistos.

Dissabte vespre. Guanyem el Getafe 2-1. És necessari patir tant? Podíem haver golejat i acabem demanant l'hora. En l'últim minut del partit, el Getafe és a punt d'empatar. Taquicàrdia monumental. Surto marejat del Camp Nou. En el primer bar que trobo em prenc un whisky.

Dissabte nit. El Milionaris de Madrid torna a guanyar a l'Atlètic de Madrid (perdó, el Madrid B). Aquest partit ja l'he vist mil vegades. És com “El dia de la marmota”. Em prenc el segon whisky.

Amb tanta indignació, esglais i taquicàrdies… avui diumenge estic esgotat. Molt esgotat. Sort que la setmana vinent no hi ha partits. Necessito un descans.

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol al Getafe)