Són les 4 del matí. Acabo d'arribar a casa. Ha estat una nit gloriosa amb tots els ingredients de les grans ocasions: victòria apoteòsica amb remuntada inclosa, una pizza amb lambrusco amb els amics i una última copa a Luz de Gas. No puc demanar més. Ara em prendré un parell de valerianes. El meu cor continua taquicàridc. Valerianes i una til.la.
Els grans moments de la nit:
-Messi marca l'1-0. Feia temps que no vivia una explosió d'alegria tan gran al Camp Nou. Festival de salts i abraçades.
-Empata l'Arsenal. Moment d'enfonsament total. Penso en l'Inter i en els fantasmes del passat.
-Marquem el 2-1 i el 3-1 en menys de cinc minuts. Bogeria col·lectiva. La felicitat existeix.
-No he suportat la tensió dels últims minuts. M'he aixecat del seient i he decidit passejar pels passadissos de la tercera graderia. Algú m'explicarà més tard que l'Arsenal ha pogut eliminar-nos en l'últim minut. Encara sort que no ho he vist. Ara estaria a urgències de l'Hospital de Barcelona.
-Finaaaaaaaaaal. Aixeco la vista (com fa Messi quan marca) i dono gràcies a les forces divines per la classificació.
-Els amics ens reunim a la pizzeria del carrer Muntaner. Pizza i lambrusco. Oé, oé. Estem eufòrics, però també contrariats. Per què hem patit tant si som tan superiors?
-Copa final a Luz de Gas. Ja pensem en els quarts de final. Hi ha unanimitat. Tots volem a... l'Olympique de Lió.
Visca el Barça!!! (una admiració per cada gol a l'Arsenal)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada