Setmana de valerianes

Què està passant? Els culés patidors hem viscut una setmana negra. El dimecres, contra els pobres nois de l'Spartak de Moscou, vam haver de remuntar l'1-2 en 20 minuts. I avui, davant d'un dels equips més fluixos de la Lliga, hem guanyat en l'últim sospir. Estic destrossat, esgotat, amb cagarrines i mareig. Sort que tinc a la farmaciola diverses caixes de valeriana i pasiflora. De moment no prenc Tranquimazin, perquè el psiquiatre no em deixa. El Tranquimazin només l'he de consumir en partits importants i decisius (Madrid, semifinals de Champions, final de la Copa del Rei...). En aquesta primera fase de la Lliga haig de relaxar-me amb productes naturals.

No vull ser crític, però en l'època de Guardiola sempre guanyàvem 4-0 al descans. Amb Tito tot és mes inquietant. Una barreja de "Psicosi", "El sisè sentit" i "Armageddon". És a dir emocions fortes, esglais i sensació de catàstrofe. Per això, quan veig el Barça de Tito, em compro una caixa XL de crispetes.