divendres, 31 de desembre de 2010

Feliç 2011... culé

Ooooooooh! Quina pena que se'n vagi el 2010. Ha estat un altre any màgic: hem lluït a la samarreta el logo de campions del món, hem guanyat la Lliga, hem jugat com els àngels, el Madrid i l'Espanyol s'han emportat una maneta... El 2010 ha estat un any 10. Només ens va faltar guanyar la Champions al Bernabéu. Però vam estar tan a prop! En canvi, els madridistes no van passar de vuitens.

I aquesta nit... 12 campanades i 12 desitjos. Ja tinc la llista a punt:

1.- Guanyar la Lliga (ja he comprat tranquimazin per si la tornem a guanyar a l'última jornada)

2.- Guanyar la Champions (contra l'Inter)

3.- Que el Madrid quedi eliminat a vuitens de final (una tradició que no hem de perdre)

4.- Si guanyem la Champions, també m'agradaria guanyar el Mundial de Clubs del 2011

5.- Tornar a guanyar al Bernabéu (seria el tercer any consecutiu)

6.- Que renovi el Pep

7.- Molts títols per a les seccions

8.- Que els bocates del Camp Nou siguin més barats (ho demano cada any i no hi ha manera)

9.- Més urinaris al Camp Nou (per no fer cues infinites. També ho demano cada any)

10.- Que la meva neboda de 8 anys sigui cada vegada més culé. De moment, la foto de Bojan competeix a la seva habitació amb les de Hanna Montana, "Patito feo" i Hello Kitty.

11.- I moooooooooolta felicitat per a tots els culés del món!

El desig número 12 ja s'ha complert: que un jugador del Barça guanyi la Pilota d'Or. Oé, oé, oé.

Visca el Barça!!!!! Una a-barça-da!!!!!

diumenge, 19 de desembre de 2010

5 al Madrid, 5 a l'Espanyol... aaaaaaaah

Estic en un núvol i no penso baixar al món real. En tres setmanes, li hem endinyat CINC al Madrid i CINC a l'Espanyol (com diria el meu germà cal escriure-ho amb lletres i en majúscules). Aaaaaaaaah, quin gust. Tanta alegria no em cap al cos i estic a punt de rebentar. No em queda ni un forat pels torrons. Sincerament... no sé què demanar als Reis Mags pel 2011.

Amic invisible culé:
Després de veure l'1-5 en el meu restaurant preferit (el dels xinesos) em vaig dirigir a casa de la Victòria (el nom era un presagi). Era nit d'"amic invisible" amb una colla a la que només veig un cop a l'any. Sabeu quin va ser el tema de conversa? El Barça, per descomptat. Els que ja eren culés (Alfonso, Eduard, Jordi, Victòria...) estaven exultants. Però el que més em va emocionar és que els que mai han estat "futboleros" (Gemma, Xavi...) ja s'han convertit al barcelonisme i ara prediquen la paraula de Pep amb autèntic fervor. Meravellós! I encara una altra cosa. Jo pensava que era el més malalt de la colla perquè ja he vist el DVD del 5-0 dues vegades. M'equivocava. El Jordi està pitjor, l'ha vist tres cops. L'amic serà invisible, però la passió per aquest Barça és més visible que mai.

El menú de Nadal 2010 de la meva mare:
La meva mare m'ha trucat aquest matí. L'1-5 a can pericolàndia ha estat una il·luminació per a ella i ara ja té clar el seu particular menú de Nadal. Aquest és el tercer any que el fa (i si algú el vol difondre agrairíem citar-ne la procedència). No deixa de ser una satisfacció per a aquest humil redactor que el menú de l'any passat tingui dues pàgines a facebook, una d'elles amb 650 amics.

Entrants: EnsalaVILLA russa, CroKEITAs de pollastre, MinINIESTA de verdures, pernil MESSInco Jotes, pebrots del PEDROn i pebrots del PIQUEllo

Primer plat: XAVIolis a la CARBONERO

Segon plat: MANETES de be o Filet d'ALVEStrus (a triar)

Postres: Flam de caraMILITO, gelat de fruites del BUSQUETS

Begudes: Vi PINTO de VALDES-peñas i vi portuguès Mateus ROSE-LL

Última hora: Barça 0 Athletic de Bilbao 0. Res a dir. M'he dormit en el minut 26 de la primera part i m'ha despertat un guàrdia jurat quan ja no quedava ningú a l'Estadi. Ha estat un partit Tranquimazín. Ja remuntarem a Bilbao.

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol a l'Espanyol)

diumenge, 12 de desembre de 2010

Sóc un privilegiat

Atenció als últims resultats: 0-8 a l'Almeria, 0-3 al Panathinaikos, 5-0 al Madrid, 0-3 a l'Osasuna, 2-0 al Rubin i avui... 5-0 a la Reial Societat. Això és de bojos! Han estat 26 gols a favor i cap en contra. Estadístiques que posen els pèls de punxa. Però més enllà del resultat, el que ens fa volar als culés és el joc de l'equip. Com diria el meu germà, aquest 5-0 també cal escriure'l amb lletres. Cinc a zero. Perquè amb números només sembla un resultat. I és molt més que un resultat.

Una altra maneta al Camp Nou:
Ja veus Mourinho que el 5-0 que et vas emportar del Camp Nou no era res personal. A la Reial Societat també li han caigut cinc. Guardiola ha dit a la roda de premsa que els culés som uns privilegiats. Té tota la raó del món. Mai no havia vist res semblant.

Diumenge meravellós:
Fa fred, són les nou del vespre d'un diumenge i demà toca llevar-se aviat. El cos et demana quedar-te a casa veient el partit per la tele. Però no. Agafes la gorra, la bufanda, la bandera, els guants, el bocata, els mitjons de llana i te'n vas al Camp Nou amb un somriure d'orella a orella. No t'espera Nicole Kidman o Penélope Cruz. T'espera una cosa millor: el Barça. Oé, oé, oé.

Preparant el menú de Nadal:
Em truca la meva mare. "Fill, estic preparant el menú de Nadal. Aquest any hi haurà sorpreses molt interessants. Mantindré les Cro-Keitas de pollastre, els pebrots del Pedro-n i els Xavi-olis a la carbonara de l'any passat, però et sorprendré amb dos o tres plats nous". La meva mare està boja. Boja pel Barça. Com jo. Com tots.

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol)

dimecres, 8 de desembre de 2010

Visca la Masia

Estem vivint la setmana fantàstica de la Masia. Dilluns: Xavi, Iniesta i Messi són triats els millors jugadors del món i un dels tres s'emportarà la Pilota d'Or. Dimarts: un Barça amb 5 del filial derrota la nostra bèstia negra (Rubin Kazan). Els autors dels gols són Fontàs i Víctor Vázquez. Dimecres: el Barça B protagonitza una remuntada heroica al camp del Betis i acaba empatant el partit. Aaaaaaah. Als culés ens cau la bava. Visca la Masia. Oé, oé, oé.

Barça 2- Rubin Kazan 0:
Era un partit intranscendent, però jo vaig prendre una decisió transcendent: acudir al Camp Nou malgrat tot. Estic tan emocionat amb el joc de l'equip que fins i tot un Barça-Rubin em sembla un partit apassionant. Haig de reconèixer que el primer temps va ser soporífer. Vaig haver de comprar-me la caixa gegant de crispetes per estar distret i no clapar-me. El segon temps va ser molt diferent. L'equip es va posar les piles i va derrotar clarament el Rubin amb gols "made in pedrera". Adéu a la llegenda del rosari.

Madrid-Inter i Barça-Lió, aquests són els meus desitjos per al sorteig de vuitens de final. M'encantaria que el Madrid fos eliminat pel seu equip preferit. I si a nosaltres ens toca el Lió podrem organitzar una caravana culé. És un desplaçament còmode que es pot fer en cotxe o en autocaravana. Ja falta menys pel 17-D. Quins nervis!

Visca el MIX (Messi, Iniesta, Xavi):
Continuo impactat per la notícia. Els tres millors jugadors del món són del Barça. La premsa madridista ha fet tot el possible per destacar que és un premi per al futbol espanyol. S'equivoquen. És un premi per al Barça i la Masia. Enveja cotxina. I ho entenc. Us imagineu que els tres nominats fossin Casillas, Sergio Ramos i Cristiano Ronaldo?

5-0 (segona part):
El dilluns vaig viure una experiència fantàstica. Gairebé 20 amics (entre adults i nens) ens vam reunir per reviure el 5-0. Vam celebrar els gols com si el partit s'estigués jugant en aquells moments. Aquest 5-0 és com "Casablanca", "Allò que el vent s'endugué" o "Ciutadà Kane". Una obra mestra que cal veure-la mil vegades, perquè sempre acabes descobrint detalls nous. L'experiència va ser tan satisfactòria que la repetirem a principis de gener.

Una a-barça-da

diumenge, 5 de desembre de 2010

Ens tenen ganes

El madridisme no ha pogut digerir el 5-0. Ha estat un cop massa dur. Estan tan destrossats que ara volen treure'ns els tres punts que hem aconseguit legalment a Pamplona. La caverna mediàtica està més rabiosa que mai. Avui he flipat (com diria Casillas) amb els programes esportius de La Sexta, Cuatro, Intereconomia i Veo. Tots tornen a parlar de Villarato, d'ajudes, de lligues adulterades. Aquesta gent és tremenda. No saben perdre. I per això, quan perden, treuen els tancs al carrer.

Un altre partit gloriós:
Els últims partits del Barça són per emmarcar. Haurien d'estar al Prado o al Louvre. A Pamplona hem tornat a jugar com els àngels (encara que no tinc ni idea de com juguen els àngels). L'equip està per sucar-hi melindros. Tenint en compte que els jugadors van arribar al Reino de Navarra a les vuit de la tarda és just reconèixer que van guanyar sense baixar de l'autocar.

Guardiola o Gary Cooper?:
Per què Guardiola ha de menjar-se tots els marrons? La roda de premsa post-partit va ser esperpèntica. Guardiola va haver de torejar com va poder a la premsa de Navarra (que pel que vaig constatar és cosina-germana de la caverna mediàtica). Pobre Pep. Una vegada més, sol davant el perill com Gary Cooper.

No vull comunicats per escrit:
El nostre president parla poc. Em sembla bé. Rosell no és Laporta. El seu estil és diferent. Però quan la situació és complicada ha de donar la cara. Els comunicats per escrit no em valen. Presi has de parlar una miqueta més.

Ja tinc el DVD del 5-0:
Estic emocionat i nerviós. Ja he comprat el DVD del 5-0. Ocuparà un lloc d'honor a la meva videoteca futbolística al costat del 0-5, la Recopa de Basilea, les 3 Copes d'Europa i el 2-6. Aprofitaré el pont de la Puríssima per veure'l diverses vegades. 5-0 forever! Que la festa no s'aturi.

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)