dijous, 29 de desembre de 2011

Per un 2012 mooooolt culé

No vull que s'acabi el 2011. Ha estat un altre any de traca i mocador: l'equip ha jugat de conya, hem guanyat la Lliga, la Champions, la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs, i a més a més Bill Gates, Kobe Bryant i Shakira s'han fet del Barça... No puc demanar res més! Això és massa!

Ja queden poques hores per al 31 de desembre. Ja sabeu, 12 campanades, 12 raïms, 12 desitjos culés. Aquesta és la meva llista:

1.- Guanyar la Champions

2.- Que el Madrid quedi eliminat a vuitens de final contra el CSKA de Moscou (és una tradició que no hem de perdre)

3.- Guanyar la Lliga (encara que sigui en l'últim minut de l'última jornada)

4.- Si guanyem la Champions, també m'agradaria guanyar el Mundial de Clubs del 2012

5.- Guanyar la Copa del Rei (però si es compleixen els quatre desitjos anteriors no m'importa que la guanyi l'Athletic de Bilbao o la Reial Societat. Hem de ser solidaris amb altres equips)

6.- Que renovi el Pep

7.- Molts títols per a les seccions (em fa il.lusió la Champions de futbol sala)

8.- Que els bocates del Camp Nou siguin més barats (ho demano cada any i no hi ha manera)

9.- Més urinaris al Camp Nou per no fer cues infinites (també ho demano cada any)

10.- Que la meva neboda de 9 anys no es faci de la Roma (Bojan és molt Bojan).

11.- Messi Pitxixi (no demano que sigui Pilota d'Or perquè això ja està fet)

12.- I molta, molta, moooolta felicitat per a tots els culés del món

Visca el Barça i Feliç 2012!!!!! (una admiració per cada títol guanyat el 2011)

diumenge, 18 de desembre de 2011

Campiooooons del món!!!

Campioooons del món!!! Oé, oé, oé. Ara mateix tinc una eufòria indescriptible i... cagarrines. Però aquesta vegada no són per culpa dels nervis, la tensió o la incertesa pel resultat. La meva revolució intestinal és per culpa del menú. A les 11, poc abans de començar el partit, m'he menjat uns croissantets de xocolata amb un cafè amb llet. I pocs minuts després ja estava degustant uns cogombres sabor anxova, patates, Boca bits i moooolta Xibeca. És el que passa quan un partit es juga a les 11.30. Tinc cagarrines, però sóc el culé més feliç del món. Parafrasejant una frase de Guardiola, aquest Barça juga que t'hi cagues.

El meu menjador ha tornat a ser escenari d'una jornada gloriosa. Estic molt orgullós de la meva nova tele. És infal.lible. Partit que veiem, partit que guanyem. Avui he compartit emocions, salts, crits, gols i fotos amb dos grans amics: Xavi i Quim.

No recordo un partit tan perfecte com el d'avui. Quatre gols, dos pals, tiki-taka espectacular, zero gols encaixats, jugades de fantasia... Crec que ja ho he dit alguna vegada, però aquest Barça m'emociona tant com una òpera de Verdi, un quadre de Monet, un llibre de García Márquez, una pel·lícula d'Eric Rhomer, una coreografia de Pina Bausch... El "Pep Team" és art. I no cal donar-li més voltes.

Són les 3 de la tarda. Ara em passaré una estona per Canaletes i després aniré desfilant cap a Luz de Gas. Ja sé que no obren portes fins a les 11 de la nit. Però vull ser el primer.

Visca el Barça!!!! (una admiració per cada gol que hem marcat)

Campioooons del món!!!!! (una admiració per cada Xibeca que ens hem pres)

diumenge, 11 de desembre de 2011

Canvi de cicle: el Barça ha passat de ser molt bo a ser millor

Mai havia escrit un títol tan llarg: 14 paraules. Podia haver escrit frases més breus: "Una altra nit gloriosa" (4 paraules), "Visca la casa del meu cosí" (6 paraules), "Sóc immensament feliç" (3 paraules), "Ens els hem menjat amb patates" (6 paraules), "Això és de bojos" (4 paraules), "Això és massa" (3 paraules), "Un, dos, tres... butifarra de pagès" (6 paraules). Però el titular que he triat resumeix perfectament el sentiment que tinc en aquests moments: eufòria i ràbia. Eufòria per la meravellosa nit que vaig viure ahir a casa del meu cosí al costat d'amics i familiars. I ràbia, perquè estic fart de la prepotència madridista. Efectivament, hi ha un canvi de cicle. Nosaltres hem passat de ser molt bons a ser millors.

Els 10 records que em quedaran de l'apoteòsic 1-3 d'ahir:

1.- Ningú va veure el gol de Benzema. Ens va agafar a la cuina preparant el pa amb tomàquet.

2.- Els amulets que vam col·locar al costat del televisor van funcionar a la perfecció (2 llibres i 3 ninotets). No puc donar més pistes. Coses de l'esoterisme.

3.- Gran formatge, gran quiche, gran pernil, però el plat estrella va ser... les empanadilles farcides de marisc. Quin nivell!

4.- Vam celebrar els 3 gols del Barça de la mateixa manera: cridant i saltant com bojos a la fantàstica terrassa que té el pis del meu cosí. En altres terrasses del carrer Balmes es va produir el mateix fenomen.

5.- Quina emoció veure com vibrava amb la victòria la meva neboda Blanca, de 9 anys. Visca les noves generacions de culés!

6.- El primer que vam fer quan va finalitzar el partit va ser... entrar a les webs d'"As" i "Marca". Per què serà?

7.- Quan vaig arribar a casa de matinada vaig tornar a veure el partit sencer. L'emetia TV3. Aquest Madrid-Barça és com una pel.li de Kubrick: s'ha de veure com a mínim dos cops.

8.- Durant tota la nit vaig anar rebent SMS dels meus amics culés. El Dani em preguntava amb ironia: "Saps què ha fet el Madrid?". I el Xavi em va enviar un emotiu "Visca el Barça" des de Nova York. Especialment interessant va ser el missatge del meu amic Oliver (el tertúlia madridista d'ONA FM). Em va felicitar per la victòria. Tant de bo tots els madridistes fossin com ell.

9.- Aquest matí he col·locat la bandera del Barça al balcó.

10.- I aquesta setmana penso empassar-me amb il·lusió renovada tots els "Punto Pelota" i "Futboleros".

Visca el Barça!!! (una admiració per cada gol al Madrid)
I ara... a pel Mundial de Clubs

diumenge, 4 de desembre de 2011

Preparant el Madrid-Barça

Aquesta nit he somiat que el Madrid ens golejava, que Pepe lesionava Messi, que Ronaldo feia un "hat trick", que Florentino anunciava el fitxatge d'Isaac Cuenca i que Mourinho tornava a ficar-li el dit a l'ull a Tito Vilanova (aquesta vegada a l'altre ull). Amb aquesta sobredosi de malsons he trucat urgentment el meu psiquatre. El seu missatge m'ha tranquil·litzat: "Alfred, pateixes un atac de derrotisme. No és greu. Crec que has vist molts "Punto pelota" en els últims dies". M'ha receptat una mica de ioga, un passeig diari per la platja de la Barceloneta i el visionat del 2-6 i la final de Wembley. I tinc completament prohibit llegir, veure i escoltar premsa de Madrid. Ja us aniré informant de com evoluciona el meu estat de salut.

El meu cosí ha dit que sí:
Són tres anys veient el Madrid-Barça de Lliga a casa del meu cosí, el 2-6, el 0-2 i l'1-1. No se'm passa pel cap un lloc millor per veure el Madrid Barça del proper dissabte. Acabo de parlar amb ell i m'ha dit que sí. Viscaaaaa. Respiro tranquil. Només hi ha un petit problema. El meu cosí ha canviat de casa, ja no està al pis de la Via Augusta. Ara s'ha instal·lat al carrer Balmes. Glups.

Missatge urgent del meu germà:
El meu germà David m'envia un SMS preciós. Diu així: "Fins i tot no guanyant res, fins i tot si Messi ja no torna a marcar, jo no penso criticar aquest equip. Vull que sàpiguen els del Madrid que nosaltres anem de "tranquis" i que l'alegria ens durarà mesos i mesos. La confiança no es pot perdre per un penal fallat o un partit perdut. I passi el que passi, la meva confiança durarà fins a final de temporada. Dit això.... a por ellooooooooooossssss".

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol al Llevant)