diumenge, 23 de setembre de 2007

Sempre ens quedarà Messi

Els culés portem un ritme frenètic. El Sevilla ha arribat al Camp Nou... i jo encara estava celebrant la gran nit europea de dimecres. La festa continua. Hem guanyat còmodament, tot i que els gols s'han fet esperar. No passa res. Amb Messi saps que tard o d'hora obrirem la llauna. El noi està que se surt. He titulat l'article "Sempre ens quedarà Messi", però tenia altres títols: "Mes... Sí", "Messi 2 Sevilla 1" o "Messi i 10 més". I ara... a pel Saragossa. Per cert, si aquest Sevilla ha de ser un dels nostres rivals per la lluita de la Lliga respiro tranquil. M'ha semblat un equip molt mediocre. S'haurà acabat la seva ratxa fantàstica?

Un aplaudiment per al Saragossa:
En aquella penúltima jornada de Lliga, el Madrid no va poder guanyar a Saragossa. Si nosaltres haguéssim derrotat els periquitos, avui seríem els campions de Lliga. Però el Barça va fer llufa i el títol se'n va anar a la meseta. El dimecres el Saragossa es mereix un aplaudiment. Ells no van tenir la culpa del nostre naufragi.

Els meus pares opinen:
Parlo amb la meva mare després del partit. Està eufòrica: "Fill meu, si continuem així, serem campions d'hivern al novembre". El meu pare, no obstant, està preocupart pel cas Ronaldinho: "Espero que el vestidor no esclati. Li demano a Rijkaard mà dura".

Gran nit europea

Primer partit de Champions de la temporada. He arribat al Camp Nou amb una emoció especial. El record de la final de París sempre m'acompanya i somio amb repetir l'experiència a Moscou. L'ambient a l'Estadi era una mica estrany. He vist insatisfacció i un pèl de nerviosisme abans del partit. És el fantasma del passat. Sort que tenim a Messi, el caçafantasmes. I no està sol. Abidal, Touré i Milito també estan disposats a enterrar velles decepcions. Ha estat una gran nit europea. Guanyar 3-0 a la Champions no passa cada dia. Moscou està més aprop.

Els meus pares opinen:
El meu pare continua desconfiat: "A casa juguem bé, però encara no hem ficat un gol a camp contrari". La meva mare, en canvi, ha trucat al servei meteorològic per preguntar quin temps farà a Moscou el maig.

dilluns, 17 de setembre de 2007

Un gol, sisplau!

Tenim "4 fantàstics" i "2 baby fantàstics", però som incapaços de ficar un gol en camp contrari. El Barça d'aquesta temporada (oh, Déu meu) és clavat al de l'any passat. Juguem a mig gas, els cracks estan desapareguts, no hi ha instint letal i sempre acabem empatant en camps on toca guanyar. Els quatre fitxatges (que avui han estat titulars) tampoc no aporten l'aire fresc que necessitem. I el pitjor de tot és que el Madrid (horror) és a quatre punts.

Vull espectacle: No demano que Ronaldinho es vesteixi de dona grassoneta (com Travolta a "Hairspray") i balli una cançó "du-dua" dels anys 60. L'espectacle que reclamo és un altre: joc ofensiu, jugades intel.ligents, rematades amb punteria i si fa falta alguna xilena. El Barça que he vist és l'avorriment en estat pur.

Estat d'ànim abans del partit: M'he llevat amb ganes de Lliga. Estic esgotat de tanta selecció (de futbol i bàsket). A més, un Osasuna-Barça és un partit especial. Són dues aficions que entenen de futbol i mantenen una excel.lent relació. Visca Sant Fermí!

Els meus pares opinen: M'acaben de trucar al mòbil. El meu pare está com una moto: "Si continuem així, Rijkaard no es menjarà els torrons. Estic molt disgustat". La meva mare és més optimista: "Tranquil, fill. La Lliga es guanya a les últimes 10 jornades. Remuntarem".

divendres, 14 de setembre de 2007

Sense Copa i sense Selecció

Ja sabeu la nul.la simpatia que sento per la Copa Catalunya, un torneig descafeinat i sense cap mena d'atractiu per als culés. Però és clar, sempre és millor que la guanyi el Barça. No ha pogut ser. El Nàstic de Tarragona és el nou campió. Tant de bo algun dia aquesta competició tingui la categoria que es mereix un país com Catalunya. I el Barça la disputi amb els seus jugadors titulars. La nostra Copa és una costellada. I, a més a més, tampoc ens deixen tenir selecció catalana. Quin desastre.

Festival de declaracions:
Setmana sense Lliga, setmana amb moltes declaracions. No falla. Laporta continua queixant-se dels errors de la passada temporada. Rijkaard diu que ja ha après la lliçó. Ara cal posar-se les piles i guanyar a Pamplona. I començar la Champions amb força. Lamentar-se del passat ja no serveix de res. Laporta i Rijkaard han d'actuar aquest any amb molta més decisió i exigència.