diumenge, 30 d’octubre de 2011

Li he demanat perdó a Messi

Diuen que el millor d'una discussió entre nòvios és la reconciliació. Això és el que m'ha passat amb Messi. El dia del Sevilla ens vam enfadar. Va fallar el penal i jo em vaig quedar molt enfonsat. I vaig estar fred amb ell, més que fred diria que congelat, durant dos dies. Ahir, li va endinyar tres gols al Mallorca en 29 minuts i el meu cor d'enamorat va tornar a bategar amb una força infinita. Quan vaig arribar a casa el vaig mirar fixament als ulls i li vaig demanar perdó per haver-me comportat com un ximple. I ell em va dir que em perdonava. El vaig abraçar amb totes les meves forces, li vaig fer un petó al front i em van saltar unes llàgrimes de l'emoció. M'he reconciliat amb Leo.

He trucat aquest matí al meu psiquiatre perquè em donés la seva opinió sobre aquest episodi sentimental: "Tranquil, Alfred. Els nòvios s'enfaden i es reconcilien. Portes més de tres anys enamorat de Messi i de tant en tant és normal que sorgeixin petites crisi". I m'ha donat una notícia meravellosa: estic completament curat de la depressió traumàtica que em va provocar el penal fallat. Visca!

L'opinió de la meva mare:
"El meu fill parla amb un pòster de Messi que té penjat al seu dormitori. És un fenomen estrany, però sóc la seva mare i he de respectar el seu comportament. Quan li dic que ha de buscar una xicota i viure amb ella em contesta que no és necessari, que ja viu amb Messi i que això l'omple completament".

Última hora: Viktoria 0 Barça 4, amb tres gols de Messi. Potser ha arribat l'hora que li demani matrimoni a Leo.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

La meva mare m'ha dit que hem guanyat 0-1

He seguit al peu de la lletra les instruccions del meu psiquiatre i no he vist el Granada-Barça. Desconnexió total per recuperar-me de la depressió traumàtica que em va provocar el penal fallat per Messi. Durant el partit he escoltat música clàssica i m'he entretingut fent mots encreuats. A les 22.30h m'ha trucat la meva mare per donar-me la gran notícia:

"Fill, ¿preparat per escoltar una gran notícia? Hem guanyat 0-1, amb un golàs espectacular de Xavi. No ha estat un partit brillant, però hem jugat molt millor que el Granada. El resultat just hauria estat un 0-2 o un 0-3. Messi no ha marcat de miracle després d'una jugada fabulosa. I Valdés continua sumant minuts sense encaixar un gol. Ara som líders provisionals. Ànim, fill. Has de posar-te bé, ja. Visca el Barça".

Uns minuts després m'ha trucat el meu pare: "Fill, perdona que et molesti, però has de saber la veritat. La teva mare t'ha enganyat. Hem jugat de pena. Aquest Barça és una ombra del gran equip que va ser. Messi sembla Jeffren. El Madrid, ara per ara, és molt millor. I Pedro s'ha lesionat i té per tres setmanes. Fill, fes com jo. Passa del futbol i viu només de records: el triplet, el mundialet de clubs, el 2-6,el 5-0...

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Experiència traumàtica

I Messi va fallar el penal. I l'àrbitre va assenyalar el final del partit. I jo em vaig quedar clavat al meu seient. Estava en estat de xoc: mirada perduda, mans a la boca, espatlles caigudes. Els guàrdies de seguretat del Barça em van demanar amablement que abandonés l'Estadi i que marxés a casa, però jo no podia aixecar-me de la butaca. Era impossible.

Els nois de la Creu Roja van intentar reanimar-me amb massatges al clatell, aigua fresca al front i una copeta d'Aromes de Montserrat. Després de molts esforços vaig abandonar el Camp Nou com si fos un zombi de "La nit dels morts vivents" i me'n vaig anar directament a... casa del meu psiquiatre. M'ha diagnosticat una depressió paranoica per culpa d'un esdeveniment traumàtic. Necessito descans absolut i m'ha prohibit veure el Granada-Barça de dimarts. I jo no deixo de preguntar-me... per què Messi? Per què?

L'opinió de la meva mare:
Hola, sóc la mare de l'Alfred. El meu fill està malament. No el veia així des d'aquella semifinal de Champions contra l'Inter de Mourinho. Avui s'ha passat tot el dia parlant amb el pòster de Messi que té penjat a la seva habitació. És molt trist que el teu fill parli amb un pòster. Però el psiquiatre ens ha dit que aquesta anomalia psíquica sol desaparèixer en 24-36 hores. Aquesta tarda hem vist el DVD de la final de Wembley i ara li posaré el 2-6. Espero que reaccioni!

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Optimisme culé: la nova epidèmia mundial

S'acaba d'estrenar un nyap de pel·lícula que es titula "Contagio". L'argument és absolutament previsible: els humans cauen com a mosques per culpa d'un virus que es transmet amb la tos i amb les mans. La fórmula de Hollywood és infal·lible: guanyar diners amb actors famosos i un guió de pacotilla. Al minut 40 em vaig quedar clapat a la butaca. L'únic contagi que funciona és el del Barça. Messi em contagia optimisme. I Xavi, Iniesta, Puyol, Pedro... Tots em contagien optimisme. I quan surto al carrer i parlo amb la meva família, amics i coneguts ... jo també els encomano el meu optimisme. El món viu una meravellosa epidèmia: l'optimisme culé. I tu ... ¿ja estàs contaminat?

Vull tots els partits així:
Marques en el minut 10, el rival no s'apropa a la teva porteria, el partit està controlat, tornes a marcar abans del descans, la segona part és plàcida com un balneari i marques el tercer per evitar qualsevol ensurt. Ooooooh. M'encanten aquesta mena de partits. I al meu cardiòleg i al meu psiquiatre, també.

L'opinió de la meva mare:
Em truca la meva mare. "Fill ... és meravellós el "Pep Team". Ja són 4 anys d'alegries. Estic tan agraïda que vull convidar a dinar a tota la plantilla del Barça. Inclòs Tito Vilanova. Què et sembla la idea? El menjador de casa no és molt gran, però crec que hi cabem tots. A més, Xavi, Iniesta, Thiago i Cesc són petitons i no ocupen gaire espai. Estic pensant un menú molt original. Amb qui he de parlar? Amb el departament de premsa? Tens el telèfon de Guardiola?". Continuaré informant.

Reflexió final:
El madridista Oliver Martínez, amb qui comparteixo tertúlia a ONA FM, ha muntat la penya "Ozil millor que Iniesta". Doncs jo ja he muntat la meva: "Jeffren millor que Cristiano Ronaldo". A veure qui aconsegueix més socis.

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Dues setmanes líders, oé, oé, oé

Ja som líders. I com que aquest cap de setmana no hi ha Lliga (per culpa de les seleccions) això vol dir que serem líders... durant dues setmanes! Per ser exactes fins al 15 d'octubre. Bieeeeeeen. Fabulós. Oé, oé, oé.

Em fa mal el bíceps femoral:
Els jugadors del Barça estan caient com si fossin mosques. Sembla "Pesadilla en Elm Street", que cada 10 minuts un adolescent apareix assassinat. Quin serà el pròxim jugador del Barça que patirà aquesta lesió? Estic espantat. Estic paranoic. A mi també em comença a fer mal el bíceps femoral. Li hauré de demanar hora al doctor Cugat.

La caverna mediàtica està desesperada:
Ahir vaig mirar "Punto pelota". Els temes més destacats van ser: la provocació d'un periodista que li va fer una pregunta en català a Mourinho i els possibles "piscinazos" de Messi. Espectacular. Delirant. Com diria Astèrix, "estan bojos aquests romans".

La reflexió del meu pare:

El Barça va guanyar 0-1 a Gijón, però demanant l'hora. El meu pare m'ha trucat aquest matí: "Fill, el diumenge ho vaig passar fatal. Em poso molt nerviós i després estic 24 hores amb mal de cap i mal de panxa. He pres una decisió. Oi que hem prohibit els toros a Catalunya? Doncs ara toca prohibir el futbol. Crec que no és bo per a la salut. Estic recollint signatures, però la teva mare no me la vol donar. Parla amb ella. En necessito 500.000 perquè la meva proposta sigui aprovada pel Parlament de Catalunya".

Una a-barça-da