Una Lliga gairebé sentenciada

PUBLICIDAD

Victòria èpica del Barça a Pamplona i derrota catastròfica del Madrid a Getafe. Resultat final: ens hem posat a 5 punts dels blancs. Espectacular. Per llogar-hi cadires. Per fregar-se els ulls. La Lliga està pràcticament sentenciada. Ara és el moment de tenir el cap fred: hem de centrar-nos en la Copa del Rei i la Champions. El proper partit de Lliga jo el jugaria amb Pinto, Alexis, Afellay i els nois del Barça B. Als titulars cal tenir-los ben descansats per a l'inici de la Champions. Som-hi Barça!

S'han complert tots els meus desitjos

20.45h. Surto de l'estació de metro de Maria Cristina i em dirigeixo al Camp Nou. Són 15 minuts de passeig. I començo a somiar. Hem de guanyar a la Reial Societat per 5-0 o 5-1. Avui toca maneta. És fonamental que comencem la Lliga amb bon peu perquè Tito tingui tota la credibilitat del món.

Vull que Messi marqui un parell de gols perquè ja sigui pitxitxi i Ronaldo es posi nervió. Però també m'agradaria que marquessin altres davanters. Pedro, per exemple. I seria preciós que Villa jugués uns minuts i marqués un gol. I perquè la felicitat sigui completa espero que el València pugui puntuar al Bernabéu. Em conformo amb un empat. I que Pepe es lesioni una miqueta i sigui baixa per a la Supercopa. Ja ho va dir Paulo Coelho: "si desitges alguna cosa amb totes les teves forces, l'univers conspira perquè els teus desitjos es facin realitat". Oé oé oé.

Bermudes forever: M'ha encantat anar al Camp Nou amb una samarreta de màniga curta, bermudes i espardenyes. La gent es queixa de la calor. Jo no! Detesto anar al Camp Nou amb gorro, guants, bufanda, abric, jersei, camisa, samarreta de màniga llarga, mitjons de llana i botes.

Alfred Picó, periodista i escriptor