Estic emocionat. Feia temps que no vivia una nit com la d'avui. Tot ha sortit a la perfecció. El Barça de les 6 copes, el Barça Terminator, el Barça del 2-6, el Barça campió del món, el Barça que enamora... ha tornat. Benvingut. I jo penso celebrar-ho. Per cert, la festa durarà una hora més (a les tres seran les dues). Oé, oé, oé.
Cinc motius per a l'eufòria:
1. - Ha marcat Villa. Han estat dos golarros. La carpeta Villa queda tancada. Ara ja només ens falta tancar la carpeta Bojan.
2. - Ja sabem matar els partits al Camp Nou. Bieeeeen.
3. - Compliré la meva promesa. Els adjectius d'avui per descriure el joc de Messi comencen per la lletra "L". "Letal", "Luxós", "Literari" i "Llegendari". La setmana vinent començaran per la lletra "P".
4. - Ambientàs al Camp Nou. La gent estava com una moto. Ha animat, ha cantat, ha corejat els noms dels jugadors, ha fet l'onada... Ho penso i ho dic. Som la millor afició del món sense alcohol al cos. Els anglesos criden més perquè arriben als estadis completament perjudicats.
5. - El resultat era tan contundent que Guardiola ha pogut canviar Xavi en el minut 15 del segon temps. Fantàstic. El tindrem més fresc que mai per jugar contra el Copenhaguen.
Preparant la convocatòria europea:
La colla ja està preparant un gran sopar per a aquest dimarts de Champions. Calculo que podem ser entre 10 i 15 persones. Només ens falta escollir el restaurant (estem dubtant entre una pizzeria i un xinès). El compte enrere per a Wembley ja ha començat.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare. També està emocionada: "Fill meu, en acabar el partit he plorat. Avui ens hem retrobat amb el Barça que ens ha donat tanta felicitat en els últims dos anys. El teu pare i jo ho celebrarem menjant-nos una dotzena de panellets". El meu pare, en canvi, em llança un advertiment: "Fill, no et confiïs. El Milionaris de Madrid està molt fort. Espero que el Milan els pari els peus aquest dimecres".
Milan-Madrid, a ONA FM:
Els culés que vulguin seguir el Milan-Madrid per la ràdio han de sintonitzar ONA FM. Farem una retransmissió 100% barcelonista. Espero que aquesta vegada Ibra i Ronaldinho no ens fallin. Forza Milan i visca el Barça.
Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol)
dissabte, 30 d’octubre del 2010
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Per fi un partit sense esglais
Saragossa 0 Barça 2
En nom de la meva salut mental i física, gràcies jugadors, gràcies Guardiola. Després de tants partits taquicàrdics (Mallorca, Rubin, València, Copenhaguen...) necessitava urgentment un partit tranquil, relaxat, sense esglais, sense suspens, sense emoció, sense res. El 0-2 a La Romareda ha estat una benedicció divina. El meu patiment ha estat... zero patatero. Oé, oé, oé. Fins i tot amb el 0-2 he badallat i gairebé faig una mini migdiada. En acabar el partit estava tan relaxat que he hagut de demanar un cafè. Històric.
Adjectius per a Messi:
Avui toquen adjetius amb la lletra "I". Il·lustre, increïble, infinit, incommesurable, immens... la setmana vinent tocarà amb la "L".
A Madrid estan eufòrics:
Els madridistes ja es veuen campions de Lliga, Champions, Copa del Rei, Mundial de Clubs, Copa Catalunya, Gamper, Roland Garrós i Festival d'Eurovisió. M'encanta. Que continuïn així. Més dura serà la caiguda. Ens veiem el 28-N.
L'opinió dels meus pares:
Els meus pares, en un atac de barcelonitis d'última hora, van agafar el tren i es van plantar a Saragossa. La meva mare em va trucar a mitjanit: "Fill meu, som una màquina. Hem guanyat sense despentinar-nos. Si continuem així, al febrer ja serem campions. Ara estem en un restaurant devorant un conill amb cargols que està per llepar-se els dits. Per cert, al teu pare no li he dit res del 6-1 del Madrid. No li vull amargar el sopar. Si et pregunta què ha fet el Madrid digues-li que no saps res, que anaven 0-0. O millor encara, recorda-li que el Lió l'ha eliminat de la Champions a vuitens i que l'Alcorcón li ha ficat quatre a la Copa del Rei".
Una a-barça-da!! (un adjectiu per cada gol)
En nom de la meva salut mental i física, gràcies jugadors, gràcies Guardiola. Després de tants partits taquicàrdics (Mallorca, Rubin, València, Copenhaguen...) necessitava urgentment un partit tranquil, relaxat, sense esglais, sense suspens, sense emoció, sense res. El 0-2 a La Romareda ha estat una benedicció divina. El meu patiment ha estat... zero patatero. Oé, oé, oé. Fins i tot amb el 0-2 he badallat i gairebé faig una mini migdiada. En acabar el partit estava tan relaxat que he hagut de demanar un cafè. Històric.
Adjectius per a Messi:
Avui toquen adjetius amb la lletra "I". Il·lustre, increïble, infinit, incommesurable, immens... la setmana vinent tocarà amb la "L".
A Madrid estan eufòrics:
Els madridistes ja es veuen campions de Lliga, Champions, Copa del Rei, Mundial de Clubs, Copa Catalunya, Gamper, Roland Garrós i Festival d'Eurovisió. M'encanta. Que continuïn així. Més dura serà la caiguda. Ens veiem el 28-N.
L'opinió dels meus pares:
Els meus pares, en un atac de barcelonitis d'última hora, van agafar el tren i es van plantar a Saragossa. La meva mare em va trucar a mitjanit: "Fill meu, som una màquina. Hem guanyat sense despentinar-nos. Si continuem així, al febrer ja serem campions. Ara estem en un restaurant devorant un conill amb cargols que està per llepar-se els dits. Per cert, al teu pare no li he dit res del 6-1 del Madrid. No li vull amargar el sopar. Si et pregunta què ha fet el Madrid digues-li que no saps res, que anaven 0-0. O millor encara, recorda-li que el Lió l'ha eliminat de la Champions a vuitens i que l'Alcorcón li ha ficat quatre a la Copa del Rei".
Una a-barça-da!! (un adjectiu per cada gol)
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Fa falta patir tant?
Barça 2 Copenhaguen 0
Si continuem a aquest ritme, els partits del Camp Nou acabaran amb mi. El balanç és taquicàrdic: una derrota (Hèrcules), un empat (Mallorca), dues victòries agòniques (Sporting i València) i només una golejada (Panathinaikos). La victòria d'aquesta nit contra el Copenhaguen jo la situaria en l'apartat de victòries agòniques (el 2-0 ha arribat en el minut 93). Quan els danesos han xutat al pal faltant pocs minuts per al final del partit he notat un mareig i gairebé perdo el coneixement. He hagut de prendre un conyac. Ja n'hi ha prou de patir al Camp Nou! Quan tornaran les golejades? Vull guanyar 7-0, ja!
Des d'aquest modest bloc vull fer una proposta. A més dels xiringuitos de bocates, refrescs i llaminadures, els socis reclamem una parada de tranquimazins al camp. I sense recepta, clar.
Motius per estar preocupat:
Contra el València vam fer una pèssima primera part i després, en el segon temps, ens vam cruspir el rival. Avui ha passat a l'inrevés. Els primers 45 minuts han estat apoteòsics i després hem desaparegut del mapa. Que Guardiola els digui als jugadors que els partits duren 90 minuts. Sisplau.
Una davantera ortopèdica. Tenim quatre davanters: Messi, Villa, Pedro i Bojan. I només marca Messi. És greu?
Pobre Xavi. No pot descansar ni contra el Copenhaguen. Ha hagut de sortir quan faltaven 20 minutos per posar una mica d'ordre. Mal senyal.
Motius per estar eufòric:
Iniesta ja és súper Iniesta. Oé, oé, oé. Aquest any tornarà a marcar a Stamford Bridge.
El Barça és líder del seu grup. Gran notícia. És fonamental quedar primers per evitar a vuitens l'Inter, el Chelsea o el Manchester, que en aquests moments també lideren els seus grups.
La guerra Rosell-Laporta no s'ha notat a la graderia. Ni pancartes, ni xiulades, ni crits... res de res. L'ambient ha estat fantàstic. Que duri!
Tots amb el Milan:
Ahir vam seguir en directe el Madrid-Milan des d'ONA FM. El nostre crit de guerra era "Tots amb el Milan", però al final ens vam quedar amb les ganes. Aquest Milan, per cert, és un equip de pacotilla. Sembla un cementiri d'elefants. I malgrat tot, el Madrid només va poder guanyar amb un gol de falta injusta i un altre de rebot.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill... demà reservaré hotel i avió per a la final de Wembley. Estic eufòrica". El meu pare, en canvi, fa figa: "Fill, ahir em vaig emportar un disgust enorme. Confiava en Ibra i Ronaldinho. Però els dos estan més acabats que les maraques de Machín".
Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol)
Si continuem a aquest ritme, els partits del Camp Nou acabaran amb mi. El balanç és taquicàrdic: una derrota (Hèrcules), un empat (Mallorca), dues victòries agòniques (Sporting i València) i només una golejada (Panathinaikos). La victòria d'aquesta nit contra el Copenhaguen jo la situaria en l'apartat de victòries agòniques (el 2-0 ha arribat en el minut 93). Quan els danesos han xutat al pal faltant pocs minuts per al final del partit he notat un mareig i gairebé perdo el coneixement. He hagut de prendre un conyac. Ja n'hi ha prou de patir al Camp Nou! Quan tornaran les golejades? Vull guanyar 7-0, ja!
Des d'aquest modest bloc vull fer una proposta. A més dels xiringuitos de bocates, refrescs i llaminadures, els socis reclamem una parada de tranquimazins al camp. I sense recepta, clar.
Motius per estar preocupat:
Contra el València vam fer una pèssima primera part i després, en el segon temps, ens vam cruspir el rival. Avui ha passat a l'inrevés. Els primers 45 minuts han estat apoteòsics i després hem desaparegut del mapa. Que Guardiola els digui als jugadors que els partits duren 90 minuts. Sisplau.
Una davantera ortopèdica. Tenim quatre davanters: Messi, Villa, Pedro i Bojan. I només marca Messi. És greu?
Pobre Xavi. No pot descansar ni contra el Copenhaguen. Ha hagut de sortir quan faltaven 20 minutos per posar una mica d'ordre. Mal senyal.
Motius per estar eufòric:
Iniesta ja és súper Iniesta. Oé, oé, oé. Aquest any tornarà a marcar a Stamford Bridge.
El Barça és líder del seu grup. Gran notícia. És fonamental quedar primers per evitar a vuitens l'Inter, el Chelsea o el Manchester, que en aquests moments també lideren els seus grups.
La guerra Rosell-Laporta no s'ha notat a la graderia. Ni pancartes, ni xiulades, ni crits... res de res. L'ambient ha estat fantàstic. Que duri!
Tots amb el Milan:
Ahir vam seguir en directe el Madrid-Milan des d'ONA FM. El nostre crit de guerra era "Tots amb el Milan", però al final ens vam quedar amb les ganes. Aquest Milan, per cert, és un equip de pacotilla. Sembla un cementiri d'elefants. I malgrat tot, el Madrid només va poder guanyar amb un gol de falta injusta i un altre de rebot.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill... demà reservaré hotel i avió per a la final de Wembley. Estic eufòrica". El meu pare, en canvi, fa figa: "Fill, ahir em vaig emportar un disgust enorme. Confiava en Ibra i Ronaldinho. Però els dos estan més acabats que les maraques de Machín".
Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol)
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Dissabte de tila, ioga i tranquimazin
Entre les delicades decisions de l'Assemblea i l'agònic triomf del Barça, els culés hem necessitat una bona dosi de tila, ioga o tranquimazin (en funció del nerviosisme). Jo m'he pres les tres coses. En aquests moments (diumenge nit) em sento molt millor. Crec que la paella amb sangria d'aquest migdia a la Barceloneta també ha ajudat.
Crec en la democràcia (fins i tot quan no guanyen els meus):
És el millor sistema que existeix. O el menys dolent. Per tant, respecto profundament les decisions que van prendre els compromissaris (jo em vaig sentir ben representat). Per votar amb criteri, no obstant, fa falta informació. I els compromissaris mai no la reben amb suficient antelació.
També crec en el gris:
Les coses no són sempre blanques o negres. Jo crec en el gris. Em sembla terrible que un president del Barça es quedi o gasti incorrectament els diners del seu club. Terrible i condemnable. Però, era necessari aquest "judici sumaríssim" televisat en directe? I una altra cosa molt important. Han de ser els socis els que prenguin aquesta delicada decisió? Perquè estan els experts? A partir d'avui exigeixo que també puguem decidir si Millet, Macià Alavedra, Camps o la Pantoja han d'anar a la presó.
Espero que l'equip no es ressenteixi:
M'anima pensar que el Barça ja va guanyar sis copes en una època d'inestabilitat institucional (sortíem d'una moció de censura i Laporta s'havia quedat més sol que la una). Saben qui tornarà a resultar fonamental en els propers mesos? Pep Guardiola. Per cert, només parlem de Laporta, però jo em vaig quedar molt preocupat amb el tema Mediapro. És la nostra principal font d'ingressos. I sembla que l'empresa està en crisi. Glups. Que Jaume Roures ens agafi confessats.
Sobre el Barça-València:
L'equip va sortir al camp com si també hagués estat condemnat per l'Assemblea. La histèria em va obrir la gana i al descans vaig comprar una caixa de crispetes (no ho faig mai). Potser intuïa l'espectacle del segon temps. I així va ser. El Barça Terminator va aparèixer de nou. Van marcar Iniesta (jo ho havia pronosticat a ONA FM) i el gran capità. I ara... a pel Copenhaguen!
L'opinió dels meus pares:
Em truca el meu pare: "Fill... ho veig tot negre: el Barça torna a estar dividit, el Madrid juga bé, Xavi està molt lesionat i els nostres davanters no marquen. Així serà molt difícil fer el triplet. Em conformo amb Lliga i Champions". Sento a la meva mare que riu. Que duri el bon ambient familiar.
Una a-barça-da
Crec en la democràcia (fins i tot quan no guanyen els meus):
És el millor sistema que existeix. O el menys dolent. Per tant, respecto profundament les decisions que van prendre els compromissaris (jo em vaig sentir ben representat). Per votar amb criteri, no obstant, fa falta informació. I els compromissaris mai no la reben amb suficient antelació.
També crec en el gris:
Les coses no són sempre blanques o negres. Jo crec en el gris. Em sembla terrible que un president del Barça es quedi o gasti incorrectament els diners del seu club. Terrible i condemnable. Però, era necessari aquest "judici sumaríssim" televisat en directe? I una altra cosa molt important. Han de ser els socis els que prenguin aquesta delicada decisió? Perquè estan els experts? A partir d'avui exigeixo que també puguem decidir si Millet, Macià Alavedra, Camps o la Pantoja han d'anar a la presó.
Espero que l'equip no es ressenteixi:
M'anima pensar que el Barça ja va guanyar sis copes en una època d'inestabilitat institucional (sortíem d'una moció de censura i Laporta s'havia quedat més sol que la una). Saben qui tornarà a resultar fonamental en els propers mesos? Pep Guardiola. Per cert, només parlem de Laporta, però jo em vaig quedar molt preocupat amb el tema Mediapro. És la nostra principal font d'ingressos. I sembla que l'empresa està en crisi. Glups. Que Jaume Roures ens agafi confessats.
Sobre el Barça-València:
L'equip va sortir al camp com si també hagués estat condemnat per l'Assemblea. La histèria em va obrir la gana i al descans vaig comprar una caixa de crispetes (no ho faig mai). Potser intuïa l'espectacle del segon temps. I així va ser. El Barça Terminator va aparèixer de nou. Van marcar Iniesta (jo ho havia pronosticat a ONA FM) i el gran capità. I ara... a pel Copenhaguen!
L'opinió dels meus pares:
Em truca el meu pare: "Fill... ho veig tot negre: el Barça torna a estar dividit, el Madrid juga bé, Xavi està molt lesionat i els nostres davanters no marquen. Així serà molt difícil fer el triplet. Em conformo amb Lliga i Champions". Sento a la meva mare que riu. Que duri el bon ambient familiar.
Una a-barça-da
dilluns, 11 d’octubre del 2010
Tinc mono de Barça
Els caps de setmana sense Barça es fan eterns. Després de veure en DVD les finals de París i Roma, el 2-6 i les mil imatges que Youtube ofereix del gol d'Iniesta a Stamford Bridge ja no sé què fer. I encara estem a dilluns. Sort que Barça TV ha emès aquesta nit el partit Barça B-Tenerife. Hem guanyat 3-1. I he cantat tots els gols amb una gran emoció. Ara crec que posaran un partit del Barça infantil. També me'l miraré. Tinc tant mono de Barça que m'ho empasso tot.
Campions del món també de bàsquet:
El Barça és campió del món de clubs, de seleccions nacionals i ara també som els millors en bàsquet. El dijous vam derrotar clarament els Lakers. Pau, torna al Barça ja. No et quedis en un equip perdedor.
El cas Xavi és indignant:
Em sembla increïble que Del Bosque hagi reconegut que Xavi ja estava fotut físicament quan va jugar aquella costellada a Mèxic fa un mes. És inadmissible. Per que la Federació Espanyola el va obligar a jugar? Començo a pensar que el que és positiu per a la selecció espanyola és negatiu per al Barça.
Mourinho, el millor actor del moment:
Mourinho s'ha convertit en un personatge. No el conec en la intimitat, però veient les seves aparicions públiques he arribat a una clara conclusió: és un actor de primera. Almodóvar, Trueba o Amenábar haurien de fitxar-ho per a les seves pel·lícules. El cinema espanyol tornaria a guanyar espectadors. Un altre que també promet és el "patriota" Sergio Ramos. Cada vegada que obre la boca... xou caspós assegurat.
Festa dels 80:
La setmana passada ens vam reunir 400 amics a la sala B de Luz de Gas per celebrar una nova Festa dels 80. Va ser una nit màgica. Quan DJ Dijous va punxar el mix "Viva la vida+Human" (gran moment culé), la gent es va tornar boja. I, com sempre, va aparèixer una bandera del Barça. Meravellós. Fins i tot un seguidor madridista va reconèixer que s'havia emocionat.
Aquest dimarts, a Ona FM:
Si algú vol escoltar les meves modestes opinions sobre el Barça i el Madrid, cada dimarts podrà fer-ho a Ona FM (103.5 des de Barcelona). Aquest dimarts, a partir de les 21.30, saltaran espurnes a l'emissora, ja que el meu contrincant serà Mario Cifuentes, un reconegut merengue.
Una a-barça-da
Campions del món també de bàsquet:
El Barça és campió del món de clubs, de seleccions nacionals i ara també som els millors en bàsquet. El dijous vam derrotar clarament els Lakers. Pau, torna al Barça ja. No et quedis en un equip perdedor.
El cas Xavi és indignant:
Em sembla increïble que Del Bosque hagi reconegut que Xavi ja estava fotut físicament quan va jugar aquella costellada a Mèxic fa un mes. És inadmissible. Per que la Federació Espanyola el va obligar a jugar? Començo a pensar que el que és positiu per a la selecció espanyola és negatiu per al Barça.
Mourinho, el millor actor del moment:
Mourinho s'ha convertit en un personatge. No el conec en la intimitat, però veient les seves aparicions públiques he arribat a una clara conclusió: és un actor de primera. Almodóvar, Trueba o Amenábar haurien de fitxar-ho per a les seves pel·lícules. El cinema espanyol tornaria a guanyar espectadors. Un altre que també promet és el "patriota" Sergio Ramos. Cada vegada que obre la boca... xou caspós assegurat.
Festa dels 80:
La setmana passada ens vam reunir 400 amics a la sala B de Luz de Gas per celebrar una nova Festa dels 80. Va ser una nit màgica. Quan DJ Dijous va punxar el mix "Viva la vida+Human" (gran moment culé), la gent es va tornar boja. I, com sempre, va aparèixer una bandera del Barça. Meravellós. Fins i tot un seguidor madridista va reconèixer que s'havia emocionat.
Aquest dimarts, a Ona FM:
Si algú vol escoltar les meves modestes opinions sobre el Barça i el Madrid, cada dimarts podrà fer-ho a Ona FM (103.5 des de Barcelona). Aquest dimarts, a partir de les 21.30, saltaran espurnes a l'emissora, ja que el meu contrincant serà Mario Cifuentes, un reconegut merengue.
Una a-barça-da
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Som el "Sense punteria team"
Hem creat mil ocasions de gol (algunes claríssimes), el control del partit ha estat absolutament nostre, el Mallorca m'ha semblat un equip inofensiu i malgrat tot això... només hem empatat! De vegades el futbol és un esport estrany i imprevisible. Alguns comentaristes diran que el Barça està en crisi. Discrepo. Però cal marcar gols, ja. Ara som el "Sense punteria team".
Jo crec que és un problema de punteria, però hi ha més coses que no m'agraden. Concretament tres:
1.- Els jugadors de la selecció espanyola estan esgotats. Del Bosque, deixa'ls respirar!
2.- La gespa del Camp Nou sembla un camp de patates. Ofereixo el menjador de casa meva. És gran i llis.
3.- Els equips "petits" ja saben com jugar-nos. Guardiola ha de pensar un pla B, un pla C i si fa falta un pla D.
Ens esperen 15 dies horrorosos:
La Lliga torna a aturar-se i des de Madrid ens buscaran les pessigolles. El psiquiatra m'acaba de dir que tinc totalment prohibit veure "Punto Pelota" i altres programes semblants. Seguiré el seu consell. Em proposa que em tanqui en el meu món culé. Ja sabeu, visionat del 2-6, de les finals de París, Roma i Basilea i molt Youtube (per repassar 200 vegades el gol d'Iniesta contra el Chelsea). També em recomana una sobredosi de comèdies: Billy Wilder, Blake Edwards i Woody Allen.
Sobre Bojan (llegit al Facebook):
Venc Bojan: semi-nou. Ideal equips de mitja taula que no necessiten marcar en tots els partits, però aspiren a ampliar la qüota femenina (i adolescent) de la seva afició.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, no et desanimis, que ja et conec. L'empat d'avui forma part d'un pla secret de Guardiola per despistar. Estic segura que guanyarem Lliga, Copa i Champions. I la teva mare ja saps que sempre diu la veritat". El meu pare té un discurs una mica més irònic: "Fill... torno a patir pel Barça, em sento pessimista i crec que no guanyarem res. Ja trobava a faltar aquestes sensacions entranyables".
Una a-barça-da
Jo crec que és un problema de punteria, però hi ha més coses que no m'agraden. Concretament tres:
1.- Els jugadors de la selecció espanyola estan esgotats. Del Bosque, deixa'ls respirar!
2.- La gespa del Camp Nou sembla un camp de patates. Ofereixo el menjador de casa meva. És gran i llis.
3.- Els equips "petits" ja saben com jugar-nos. Guardiola ha de pensar un pla B, un pla C i si fa falta un pla D.
Ens esperen 15 dies horrorosos:
La Lliga torna a aturar-se i des de Madrid ens buscaran les pessigolles. El psiquiatra m'acaba de dir que tinc totalment prohibit veure "Punto Pelota" i altres programes semblants. Seguiré el seu consell. Em proposa que em tanqui en el meu món culé. Ja sabeu, visionat del 2-6, de les finals de París, Roma i Basilea i molt Youtube (per repassar 200 vegades el gol d'Iniesta contra el Chelsea). També em recomana una sobredosi de comèdies: Billy Wilder, Blake Edwards i Woody Allen.
Sobre Bojan (llegit al Facebook):
Venc Bojan: semi-nou. Ideal equips de mitja taula que no necessiten marcar en tots els partits, però aspiren a ampliar la qüota femenina (i adolescent) de la seva afició.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, no et desanimis, que ja et conec. L'empat d'avui forma part d'un pla secret de Guardiola per despistar. Estic segura que guanyarem Lliga, Copa i Champions. I la teva mare ja saps que sempre diu la veritat". El meu pare té un discurs una mica més irònic: "Fill... torno a patir pel Barça, em sento pessimista i crec que no guanyarem res. Ja trobava a faltar aquestes sensacions entranyables".
Una a-barça-da
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
