diumenge, 29 d’agost del 2010

Coneixeràs l'equip dels teus somnis

Mare meva quin "subidón". Tot ha sortit bé. Hem guanyat 0-3 amb un joc espectacular (primer temps) i pràctic (segon temps). Els tres gols han estat de pel·lícula (Messi, Iniesta, Vila). I Valdés s'ha apuntat a la festa aturant un penal (totalment injust). L'altra cara de la moneda l'ha protagonitzat el Milionaris de Madrid. Els merengues han estat incapaços de guanyar a Mallorca. I ja els tenim a 2 punts. Oé, oé, oé. Els periodistes madridistes es mostraven "inquiets" i "decebuts" en programes televisius com "Punto pelota" (d'obligada visió quan el Barça guanya i el Madrid punxa). Culés... a divertir-se! Ens esperen 15 dies fantàstics.

Al bar dels xinesos:
He tornat al famós bar de l'Eixample regentat per aquells simpàtics xinesos. Allà he viscut grans moments (el gol d'Iniesta a Stamford Bridge, per exemple). Les tres sales del bar s'han omplert de gom a gom. No he tingut temps de patir. El gol de Messi, al minut 2, ha estat com un tranquimazin. M'he relaxat de cop. I he gaudit del partit fins que l'àrbitre ha xiulat el final. Ahir vaig veure "Coneixeràs l'home dels teus somnis", l'última pel.li de Woody Allen, (em va encantar, per cert) i avui he vist "Coneixeràs l'equip dels teus somnis".

Filòsof sí, Ibra no:
Ha estat un fitxatge efímer. Mala sort. Jo, com el gran filòsof Pep Guardiola, li desitjo tota la sort del món al Milà. Especialment, quan jugui contra el Madrid a la Champions. El que no acabo d'entendre és el tema econòmic. Hem venut per 24 milions a un paio que ens va costar 66.

L'opinió dels meus pares: Em truca ma mare des de Santander: "Fill... quina exhibició. Som els millors del món. Llàstima que ens han posat a la part del camp que donava el sol i no hem vist els dos primers gols. Ara ho celebrarem amb una orada i un vinet blanc. Visca el Barça. Un moment que es posa el teu pare... Hola fill, jo pensava que a Santander eren del Madrid, però les coses han canviat. Han aplaudit el Barça, Iniesta, Xavi i Messi. Fins i tot han aplaudit la teva mare. Però ull amb l'arbitratge. Aquest any aniran a per nosaltres. Et deixo... que celebrarem la victòria amb un filet i un vinet negre".

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)

dissabte, 28 d’agost del 2010

Setmana fantàstica

I no em refereixo a la del Corte Inglés. En 7 dies he vist coses fantàstiques: l'apoteòsica remuntada a la Supercopa, l'emotiu homenatge a Ronaldinho, la cordialitat entre Laporta i Rosell, les aturades de Pinto (que ens va donar el Gamper), un afortunat sorteig a la Champions i la derrota de l'Inter a la Supercopa d'Europa. La premsa madridista estava desitjant que l'Inter també guanyés les 6 copes per minimitzar el nostre èxit. Doncs es quedaran amb les ganes. Els italians ja només en poden guanyar 5. Oooooooh.

I demà comença la Lliga. L'estómac em fa pessigolles. Reconec que estic una mica nerviós. El psiquiatre m'ha dit que res de medicació. Que em guardi els tranquimazins per al dia del Madrid i per als vuitens de final de la Champions. La meva mare, per cert, ja ha arribat a Santander. Aquest any no vol perdre's ni un sol partit del Barça. La bona notícia és que el meu pare també ha viatjat amb ella. Força Barça!

Una a-barça-da

dissabte, 21 d’agost del 2010

M'ho he passat de conya

Ha estat una tarda-nit fantàstica. Remuntada apoteòsica i... Supercampions! Encara em tremolen les cames de l'emoció. He arribat al Camp Nou una hora abans del partit. Tenia ganes de Barça. Per a l'ocasió m'he vestit amb la samarreta de la final de París. La gent es queixava de la calor, però a mi m'encanta anar a l'Estadi amb màniga curta i bermudes. Quan la ràdio ha anunciat que cinc mundialistes (Valdés, Piqué, Xavi, Busquets i Pedro) serien titulars he somiat amb la remuntada. Però els meus somnis s'han quedat... curts!

Ens hem cruspit el Sevilla:
El Barça ha sortit en pla Terminator. A la mitja part ja guanyàvem 3-0. Veure per creure. O com diu el meu amic Xavi Guix creure per veure. El Sevilla semblava el Numància o el Logronyès. No han xutat ni una sola vegada a porteria. Si el Barça continua en aquesta línia ens divertirem molt aquesta temporada.

Una altra vegada campions:
Tres mesos després d'aquell memorable 4-0 al Valladolid que ens va donar la Lliga avui he tornat a cridar "Campions, campions". Oooooooh. És el millor crit de guerra que existeix. El meu germà David, que assistia a un acte social, estava pendent dels meus sms per saber com anava el partit. Crec que ha vibrat amb els meus missatgets (un per cada gol). I l'últim deia "Supercampions" amb moltes admiracions.

Messi és un luxe. Els bocates, també:
El partidàs de Messi ha estat al·lucinant (el primer adjectiu de la temporada comença per la lletra "a"; el proper, per la "b"). Els seus tres gols ens han donat la Supercopa. I això que el noi no està al cent per cent. La meva cartera tampoc està al cent per cent (l'estiu és un niu de despeses) i per això m'ha semblat un atracament que un bocata i un refresc costin 7 euros i 20 cèntims. Ara toca remuntada... de la meva economia.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare és una crack. Fa una setmana va pronosticar un 5-0 i gairebé l'encerta. A les 11 de la nit m'ha trucat des de Canaletes: "Fill, estic celebrant la Supercopa. És un trofeu tan oficial com la Lliga o la Champions. I la notícia bomba és que el teu pare està amb mi. Espera que es posa". L'home estava molt excitat: "Fill, dedico la victòria a Del Bosque, Villar i a tots els vividors antibarcelonistes. També la hi dedico a Mourinho i Ronaldo. I al Tribunal Constitucional". S'ha quedat descansat.

Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)

dissabte, 14 d’agost del 2010

Toca remuntar, però sense estrés

Em fa una mica de mandra parlar de remuntada en ple mes d'agost. El 3-1 que ens han endinyat només se supera amb un 2-0 o amb un 4-1. Complicat. Contra l'Inter de Milan fa tres mesos no ho vam aconseguir. Tant de bo dissabte tinguem més sort. Jo penso prendre-m'ho amb tota la calma del món. No estic per a patiments. La meva principal preocupació en aquests moments és saber si demanaré una orxata gegant o un gelat de dues boles a la Xixonenca d'Arenys de Mar.

Primer sopar de la temporada:
Uns quants amics ens hem reunit per veure el primer partit de la temporada. El menú ha estat el de sempre. Sobredosi de calories, greix i cervesa (quan arribarà la dieta mediterrània a les nostres cites futbolístiques?). L'alineació que ha presentat el Barça ens ha desmoralitzat. Només quatre titulars de la passada temporada: Alves, Abidal, Ibra i Keita. La resta era suplents i nois del Barça B. El primer temps ha estat magnífic. Hem celebrat el 0-1 d'Ibra amb eufòria moderada. En el segon temps ens han donat un bany. Els nois del filial són bons, però no són cracks. Toca remuntar.

L'opiníón dels meus pares:
Finalment la meva mare ha viatjat sola a Sevilla. M'acaba de trucar des de la Giralda: "Fill...Sevilla és preciosa, però això és pitjor que una sauna. Quina calor! Ara em refrescaré amb un gaspatxo i una cervesa. Dissabte remuntarem, tranquil. Els hi ficarem cinc. I dóna-li records al teu pare. És una pena que no hagi volgut venir". El meu pare, fidel als seus principis, m'ha enviat un sms des del cinema. Estava veient "Killers": "Passo del partit, fill. Aquesta Supercopa és una estafa. Que li donin la copa al Sevilla, a Del Bosque i a Villar. I la peli és un rotllo".

Una a-barça-da (però sense estrés)

diumenge, 8 d’agost del 2010

Crònica des d'Arenys de Mar

Escric aquesta crònica estiuenca des d'Arenys de Mar, la meva segona residència i població natal de Cesc Fàbregas. Per aquests paratges s'ha viscut amb gran decepció el final del culebrot. Tots ens preguntem el mateix: "per què ens hem passat dos mesos parlant del fitxatge si al final Cesc preferia quedar-se a l'Arsenal? Espero que l'any vinent el serial tingui un final més feliç. Però també serà necessari que Cesc li posi una mica més de ganes a l'assumpte.

El Barça, maltractat:
El seleccionador espanyol ha convocat set jugadors del Barça per a l'apassionant partit amistós que disputaran Espanya i Mèxic. "Preciós" gest per agrair al Barça la seva contribució a l'èxit del Mundial. Guardiola es queda sense jugadors per preparar la Supercopa de dissabte. Del Bosque dimissió!

Visca la pedrera:
El Barça està en números vermells i ja no hi haurà més fitxatges. La solució, una vegada més, és la pedrera. Però veient els partits de la pretemporada... la solució convida a l'optimisme. Aquests vailets són magnífics. Què està passant a La Masia? Qui serà el nou Pedro o Sergio Busquets? Si no hi ha cartera... hi ha pedrera.

L'opinió dels meus pares:
Es confirma la notícia. Aquesta temporada, la meva mare seguirà el Barça a tots els desplaçaments. La seva primera destinació és Sevilla: "Ja tinc les entrades, fill. I dic "entrades", en plural, perquè confio que el teu pare s'animi. M'ha dit que dissabte prefereix anar a les festes de Gràcia. Està fatal". El meu pare té un altre punt de vista: "Fill meu, ja li he explicat a la teva mare que cal boicotejar la Supercopa. Jo enviaria els juvenils. Del Bosque i Villar s'han rigut de nosaltres. Visca el Barça i Visca Catalunya".

La meva reflexió final:
Aquests partits contra coreans no hi ha qui els aguanti (per molt bé que juguin els nois del filial). I a sobre a les dues de la tarda. Que comenci la Lliga, ja. Avui m'he adormit al minut 12 de la segona part.

Una a-barça-da!