Campiooons: 10 moments que m'han marcat

Escapada memorable a Madrid. Acabo de tornar a casa i sembla que hagi estat tres setmanes fora. I no. Només han estat 48 hores, però viscudes amb una intensitat absoluta. Aquests han estat els 10 moments que més m'han marcat:

Moment Alcorcón: La colla va decidir que l'hotel on passaríem les 2 nits s'ubicaria a... Alcorcón. Era just i necessari retre homenatge a la població que ens va regalar aquell 4-0 gloriós. Alcorcón la nuit no és París o Nova York, però té el seu encant. Alcorcón forever.

Moment germanor amb els de l'Athletic: Entrem a un bar del casc antic de Madrid per fer una cervesa i uns pinxos. I ens trobem 40 seguidors de l'Athletic. I comencem a xerrar i a fer-nos fotos. Ells criden "Barça" i nosaltres "Athletic". Quin bon rotllo. Sento una mica de pena per haver-los guanyat. De debò.

Moment cervesa: Ha estat el moment més repetit del viatge. I, per cert, que bé que la tiren a Madrid. Amb una escumeta boníssima. No sé quantes cerveses vam prendre, però puc assegurar que els seguidors del Liverpool estarien orgullosos de nosaltres.

Moment eufòria: Minut 2. Gooool de Pedro. Se'm tiren a sobre tots els meus amics. Pateixo per la meva integritat física. I per les meves ulleres. Abraçar-se després d'un gol del Barça en una final és un esport de risc.

Moment conscienciació: Tota la colla ha fet un gran esforç per explicar a madrilenys i madridistes el que representa el Barça i Catalunya. El crack en aquesta tasca de conscienciació ha estat el Xavi. Ha deixat mig convençuts a un madridista amb una gorra d'Espanya i a un taxista fanàtic de la selecció espanyola. Xavi president!

Moment flyer: Abans d'entrar al Calderón ens van donar un grapat de flyers publicitaris amb ofertes. Tots eren de locals amb senyores que fumen i et parlen de tu. Lamentable! Aquesta és la imatge que donem els futboleros? Tan desesperats se'ns veu? Volem descomptes per anar als museus! I per comprar llibres de filosofia!

Moment injust: Arribem al Vicente Calderón i comprovem que hi ha majoria absoluta de seguidors de l'Athletic a les graderies. Per què? Volem explicacions!

Moment "Operación Triunfo": Tenint en compte que la segona part va ser de tràmit, els seguidors culés ens vam dedicar a cantar. El "hit" que més èxit va tenir, a banda de l'himne del Barça i del tradicional "Olele olala ser del Barça és el millor que hi ha" va ser "Un elefante se balanceaba". També vam tenir un record musical per a la senyora Esperanza Aguirre. Poc amable, això sí.

Moment bachata: L'eufòria per la victòria ha provocat estranys efectes secundaris. Ens hem passat tot el viatge de tornada a Barcelona escoltant al cotxe un CD de bachatas. No trobo una explicació racional per entendre el fenomen. Tant fa. Visca la bachata!

Moment amistat: Una abraçada molt forta al Xavi, Sammy, Joan 1, Gerard, Joan 2, Carles, Lluís i David, companys de viatge i de complicitats. Us estimo.

Força Barça!
Campioooooons!

Volem el Xupito!

La senyera, prismàtics, paraigua (tot i que el meu cosí m'ha dit que farà sol), càmera de fotos, pijama, xancletes, una camisa de recanvi i, el més important, l'entrada! Crec que no em deixo res. Quins nervis! Ja sé que la Copa del Rei més que una copa és un xupito, però tinc moltes ganes de guanyar-la. Marxo a Madrid amb uns bons amics: el Xavi, el Sammy, el Joan, el Gerard... Per cert, hem, reservat hotel a Alcorcón, la mítica ciutat que va ser escenari d'un 4-0 gloriós. Visca Alcorcón!

Només espero que Messi, Xavi, Iniesta i companyia encara se'n recordin de jugar a futbol. Fa un mes que pràcticament estan de vacances. Si guanyem... serà la bomba. I si perdem... felicitaré a la gent de l'Athletic.

Us deixo... que encara he de preparar bocates i la carmanyola. Després d'escoltar les declaracions de la senyora Aguirre no em ve de gust gastar-me ni un sol euro a Madrid.

Força Barça!
Volem el Xupito!

Érem molt grans i Pep ens ha fet eterns

Abans de l'arribada del Pep, el Barça ja era un club grandiós. Enorme. Però jo sempre tenia la sensació que ens faltaven més títols al Museu. Amb les 13 copes que ha guanyat el Pep en el seu regnat ara ja podem proclamar que a més de grandiosos som eterns. Només cal posar a Youtube "els millors moments del Pep Team". Oooooh, és brutal. Et cau la bava: el 2-6 al Bernabéu, les dues Champions, els dos Mundials de Clubs, la Supercopa d'Espanya contra el Madrid. Orgàsmic.

Messi sempre t'alegra el dia: Avui he tingut un mal dissabte. La noia que m'agrada m'ha donat carabasses, m'han sortit unes goteres al menjador i la factura de la llum m'ha deixat sec. Però no passa res. Arriba Messi i li clava 4 a l'Espanyol. Messi sempre t'alegra el dia.

Trobada culé: Aquest dijous, 10 de maig, un grup de culés ens reunirem a la sala cultural Braingymbcn (Bori i Fontesta, 37, Barcelona) per comentar l'actualitat del Barça. El convidat especial serà el periodista del diari Sport i d'Ona FM Ivan San Antonio. Hi esteu tots convidats.

Una-barça-da!!!! (una admiració per cada gol a l'Espanyol)

Tancat per defunció

Bon dia, sóc la mama de l'Alfred Picó. Tranquils, el meu fill està bé, però s'ha tancat a la seva habitació i no vol saber res del món exterior. Pobre. Han estat dos cops terribles en tres dies. Hem trucat el psiquiatre i ens ha receptat uns antidepressius. El meu fill m'ha dit que desconnecta del Barça fins que arribi el Gamper, però li he recordat que tenim la final de la Copa del Rei. Està tan pessimista que creu que l'Athletic de Bilbao ens guanyarà 5-0. Els culés patidors són així.

El títol d'aquest article no m'agrada. És molt radical. No s'ha mort ningú. Però el meu fill afirma que amb l'1-2 del dissabte i el 2-2 d'ahir, les seves il·lusions han mort. Estic convençuda que en tres o quatre dies estarà una mica millor. Confio en els antidepressius i en... el Bayern de Munic!!!!

Us deixo, vaig a preparar-li un suc de taronja. Seguiré informant.

Visca el Barça!

La mama de l'Alfred

Setmana negra. Negríssima.

Acabo d'arribar a casa. Trist i mullat (per què sempre plou en els Barça-Madrid?). A l'escala m'he trobat a la meva veïna del principal, la senyora Rufi. "Fill, et veig desencaixat. Què ha passat?". Li he explicat que per un culé patidor com jo és molt dur perdre dos partits importants en quatre dies. De fet, encara no he superat la penosa i injusta derrota que vam patir al camp del Chelsea. I ara se m'acumula la feina: he de superar dues derrotes. No sé com ho aconseguiré. Valeriana? Pasiflora? Trankimazin? Sobredosi de cubates?

Dues derrotes molt cruels: No sé què és pitjor. Si perdre al camp del Chelsea de manera injusta, amb dues pilotes al pal i mil ocasions de gol o perdre contra el Madrid sense jugar a res, sense xutar a porteria i amb un Messi desaparegut. Les dues derrotes són doloroses i cruels. És com escollir entre "Hostel 2" i "Hostel 3". O "Saw 3 " i "Saw 4".

Ja porto dos cubates: Mentre escric aquest article (són les 12 de la nit) m'estic prenent un cubata. Ja és el segon. Com diria el llegendari grup Tequila, "necesito un trago para poderme estabilizar". Ara mateix només penso en una cosa: guanyar al Chelsea. Però si juguem com avui... no tenim res a fer. Aaaaagh, per què estic tan pessimista?

Consell per als culés: Aquesta nit i demà està totalment prohibit veure MarcaTV i Punto Pelota. Per a aquests moments de profunda depressió recomano un DVD de Woody Allen, germans Marx o Billy Wilder. Ull! Res de Michael Haneke o Lars von Trier. La depressió podria acabar en suïcidi.

"Casats contra Solters": I per Sant Jordi (és aquest dilluns!)... una rosa i un llibre. I si el llibre és "Casats contra Solters" em fareu moooooolt feliç

Visca el Barça!!!
Tremola Chelsea!!!
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer

PD: aquest segon cubata m'ha entrat molt bé. Vaig a preparar-me'n el tercer.

Relat d'una altra nit gloriosa

És dimecres. Fa un dia de gossos a Barcelona amb pluja i fred. Per als culés, no obstant, el dia és radiant i el sol brilla com en les cançons de Los Diablos. Estem de nou en una semifinal de la Champions. Oooooooh. Estem a tres partits de guanyar la Cinquena. Ooooooooh.

Relat d'una tarda-nit-matinada gloriosa:

15h: Al Camp Nou cal arribar amb mooooolta energia. Els amics ens reunim en un curiós restaurant gallec-xinès. L'ambient és d'eufòria. Especialment després de prendre'ns unes cerveses, unes copes de vi blanc i un xupito monumental. Brindem pel Barça i per la classificació.

20h: Arribo al Camp Nou amb la motxilla de gom a gom: paraigua i botes per si plou, gorro, jersei i guants per si fa fred... Al final fa una nit preciosa i tot es queda a la motxilla.

20.45h: Pessigolles a l'estómac. Moment fatalista típic d'un culé patidor: i si ens elimina el Milan?

21.00h: Goooool de Messi. Subidón.

21.15h: Gol del Milan. Moment fatalista 2. Bajadón.

21.25h: Goooool de Messi. Respiro.

21.30h: Cues monumentals per accedir al lavabo. Horror. Aconsegueixo orinar començada ja la segona part. Rosell, volem més urinaris.

21.50h: Goooool d'Iniesta. Per fi em relaxo.

22.30h: Finaaaaaal. A semiiiis!!! Envio missatges eufòrics al meu germà, pares, amics i noia que m'agrada

23.00h: Gran sopar de celebració amb els amics: pizza i molt lambrusco. Ens guardem Luz de Gas per avui dimecres (anirem a la Festa dels 80).

01.00h: Arribo a casa una mica perjudicat per les emocions i l'alcohol. Penjo la bandera del Barça al balcó. Miro el cel i dono gràcies a Gamper i als déus culés per una altra nit de gran felicitat.

Visca el Barça i visca l'amistat

Visca els minuts 89 i 85

Deia Sartre que la vida pot canviar en un segon. Doncs alguna cosa semblant ha passat amb la Lliga. El Madrid ha perdut quatre punts en tres dies. Increïble, fabulós, espectacular. Ooooooh, estic com una moto. No sé si guanyarem la Lliga, però ara ja els tenim acollonits. Paradoxes de la vida: el "canguelo" ha arribat a Madrid. Per cert... oi que els havíem de fer el passadís quan arribessin al Camp Nou?

Estem a 6 punts gràcies, també, a ONA FM:
Aquest any estic fent les retransmissions de tots els partits del Madrid a ONA FM (103.5). Diumenge passat, quan el Madrid guanyava 1-0 al Màlaga, vam fer una crida als oïdors perquè escrivissin el número 89 en el facebook del programa. L'objectiu era que el Màlaga empatés en aquest minut. Vam rebre gairebé 100 missatges. I el somni es va fer realitat. Va ser màgic i inoblidable. Visca el Cazorlazo.

I avui... hem repetit la jugada. Hem demanat als oïdors que escrivissin el número 85 (desitjant que aquest fos el minut de l'empat del Vila-real). Doncs bé, avui hem rebut... 305 missatges!!! Ha estat increïble. I el Vila-real ha empatat en el 83. Estic absolutament impressionat amb la gran audiència del nostre programa i pel poder esotèric que tenim. Oé, oé, oé.

Visca el Màlaga
Visca el Vila-real
I visca el Barça

A per la Lliga, la Copa i la Champions