Visca els minuts 89 i 85

Deia Sartre que la vida pot canviar en un segon. Doncs alguna cosa semblant ha passat amb la Lliga. El Madrid ha perdut quatre punts en tres dies. Increïble, fabulós, espectacular. Ooooooh, estic com una moto. No sé si guanyarem la Lliga, però ara ja els tenim acollonits. Paradoxes de la vida: el "canguelo" ha arribat a Madrid. Per cert... oi que els havíem de fer el passadís quan arribessin al Camp Nou?

Estem a 6 punts gràcies, també, a ONA FM:
Aquest any estic fent les retransmissions de tots els partits del Madrid a ONA FM (103.5). Diumenge passat, quan el Madrid guanyava 1-0 al Màlaga, vam fer una crida als oïdors perquè escrivissin el número 89 en el facebook del programa. L'objectiu era que el Màlaga empatés en aquest minut. Vam rebre gairebé 100 missatges. I el somni es va fer realitat. Va ser màgic i inoblidable. Visca el Cazorlazo.

I avui... hem repetit la jugada. Hem demanat als oïdors que escrivissin el número 85 (desitjant que aquest fos el minut de l'empat del Vila-real). Doncs bé, avui hem rebut... 305 missatges!!! Ha estat increïble. I el Vila-real ha empatat en el 83. Estic absolutament impressionat amb la gran audiència del nostre programa i pel poder esotèric que tenim. Oé, oé, oé.

Visca el Màlaga
Visca el Vila-real
I visca el Barça

A per la Lliga, la Copa i la Champions

Per què no juguem a la Lliga italiana?

Per què no juguem a la Lliga italiana? Entre el serial de la final de la Copa del Rei i les declaracions de Sánchez Arminio cada vegada em fa més mandra jugar a la Lliga espanyola. Proposo la Lliga italiana. Venècia, Fellini, la pizza 4 estacions... Ooooh, preciós. Però també m'agrada la Lliga francesa. La Torre Eiffel, Edith Piaf, croissants de mantega... O l'alemanya. Beethoven, Fassbinder, bones gerres de cervesa. O fins i tot la portuguesa, país de fados i del vi Mateus.

Jo no vull jugar en una Lliga on no ens volen. El Madrid s'ha negat a deixar-nos el Bernabéu per a la final de la Copa i tothom s'ha quedat tan ample. L'equip del "señorío" no vol el Barça al seu estadi. Al final ens envien al Vicente Calderón. Doncs molt bé, allà hi serem. I si guanyem... ens veiem a La Cibeles.

Tampoc vull jugar en una Lliga presidida per personatges com Sánchez Arminio, que sembla un actor de “Resacón en las Vegas”. Mourinho pot vomitar contra els àrbitres dia sí i dia també. I no passa res. El carnisser Pepe pot trepitjar mans. I tampoc no passa res. Però Piqué no pot dir que l'han expulsat de manera premeditada. El volen sancionar per dir "premeditada". Queda clar que “premeditada” ha de ser un insult molt greu. Doncs sabeu el que penso… que estic fart dels fills de la gran premeditada que aquest any li estan fent la vida impossible al Barça.

Per cert, la Lliga holandesa també m'agrada. Van Gogh, les bicicletes, el barri vermell d'Amsterdam…

Alfred Picó, periodista i autor de "*Casats contra *Solters"
Fes un m'agrada:
http://www.facebook.com/pages/Casats-contra-Solters/329932537027416
Participa al concurs:
http://www.facebook.com/events/265354576873294