dimecres, 29 de juliol de 2009

Entre l'Al Ahly i el triplet

Ostres, ja torno a vibrar amb els gols del Barça. Tant se val que els fiqui Rueda, Pedro o Bojan. M'agradaria anar a Les Rambles per celebrar la primera victòria de la temporada contra l'Al Ahly, però la meva mare m'ha dit que guardi forces. Suposo que té raó. He de controlar el "mono" de celebració. Avui fa 59 dies que no surto al carrer i això es nota.

He de reconèixer, de tota manera, que encara visc instal·lat en "el meravellós món del triplet". Estic encantat amb Ibrahimovic i Maxwell, però sempre que puc em poso el DVD de la final de Roma. I encara entro a Youtube per veure el gol d'Iniesta a Stamford Bridge des de mil enfocs diferents. L'altre dia no podia dormir. La temperatura a Barcelona era insuportable. Em vaig aixecar del llit, em vaig preparar un cubata i em vaig empassar el 2-6 al Bernabéu. Quan Messi va marcar el tercer, vaig sortir al balcó per celebrar el golàs. Eren les quatre de la matinada. Una de les meves veïnes, que em coneix perfectament, em va saludar des del seu balcó: "Bona nit, Alfred. Quin partit estàs veient?". "El chorreo del Bernabéu -vaig contestar-. Per què no véns i veiem junts la segona part?". I es va apuntar! Que quedi constància que entre ella i jo només hi ha una bona amistat culé.

"La cultura en banyador":
Aquest cap de setmana he estrenat programa a Com Ràdio (91 a la FM). Sóc el presentador i director de "La cultura en banyador". Parlo de música, cinema, llibres, gastronomia, psicologia i viatges, però amb molt humor. I a cada programa no hi faltarà el "moment culé". Ahir, sense anar més lluny, va sonar l'himne del Barça. Estava parlant amb una experta en cromoteràpia del significat dels colors i, és clar, no em vaig poder reprimir. El meu color favorit és... el blaugrana.

dijous, 9 de juliol de 2009

Un conte d'estiu

Vull explicar un conte. Em llevo i comprovo que el meu gos Abun ha desaparegut. Hores després el veig trist i capcot en un telenotícies. El Madrid l'ha comprat i ara és el nou davanter centre de la secció de gossos. A la tarda, visito a la meva àvia Segismunda. Però ella també ha desaparegut. L'endemà, el Madrid la presenta al Bernabéu com la nova migcampista de la secció d'àvies. També han desaparegut la meva col·lecció de DVD's de cinema clàssic, els meus discos dels anys 80, els meus polos Desigual, l'Enciclopèdia Catalana i el raspall de dents. Tot s'ho ha endut el Madrid per al seu museu. Com els papers de Salamanca. Ja se sap, la Meseta només té dos recursos quan vol imposar la seva força: els calés o els tancs.

Alguns pensaments des de la tri-eufòria:

-Va ser un gustàs veure el cantant Bono amb la samarreta del Barça. Les fotos han donat la volta al món. Fa unes setmanes vaig assistir a un concert de música clàssica a l'Auditori i el director de l'orquestra (una eminència) també es va acabar enfundant la samarreta blaugrana. Som la referència.

-Encara no hem fitxat a ningú. No passa res. Queda temps. Jo aposto per Villa i Robinho (digueu-me morbós, però m'encantaria tenir a l'exmadridista). També és necessari fitxar a un migcampista. Amb la Copa d'Àfrica ens quedarem sense Keita i Touré Yaya. Sense pressa, però sense pausa.

-Demà participaré en el nou programa nocturn de Barça TV. Parlarem de la pedrera. Serà un bon moment per recordar que a la final de la Champions van jugar Victor Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Sergio Busquets i Messi. 7 d'11. Brutal.

-Començo a tenir "mono" de Rambles. Ja fa un mes i mig que no surto al carrer amb les banderes. La meva mare s'ha ofert voluntària per acompanyar-me: "Fill meu, jo estic com tu. Per què no anem una estoneta a Canaletes, cantem l'himne i després ens prenem un vermut?". Li he dit que sí.