diumenge, 28 de juny de 2009

32 bojos del Barça

I el sopar del triplet es va fer realitat. La convocatòria va superar totes les expectatives. Ens vam reunir 32 amics, 32 bojos del Barça en un restaurant de l'Eixample. El llibre commemoratiu que vam preparar entre el Xavi, el Jordi i jo va ser un èxit brutal. En total, 24 pàgines a color amb més de 100 fotos personals dels desplaçaments a València, Roma, Lió i Londres. Jo em vaig encarregar de redactar les cròniques dels partits i les anècdotes més sucoses. No guanyaré el Nobel de literatura, però amb els anys es convertirà en una joia de col·leccionista.

Más bombes emotives. Sammy, un culé meravellós nascut a Anglaterra, va muntar un DVD de gairebé dues hores de durada. Les imatges ens van fer embogir. Vam celebrar de nou (i de quina manera!) els grans gols de la temporada (Bernabéu, Chelsea, Mestalla, Roma...). Va ser tan sorollosa la nostra explosió de goig que alguns veïns es van queixar (i no és broma). Potser eren del Madrid o de l'Espanyol. Proposo que la pel·lícula s'estreni al cinema Urgell. És infinitament millor que "Terminator Salvation" o "Transformers 2".

El sopar semblava una boda: cantàvem, aplaudíem, ballàvem. Només faltava que algú cridés "que se besen, que se besen". Jo vaig penjar a les parets del saló del restaurant la nova bandera "Campions 08-09", una senyera i el pòster dels Tricampions. L'ambient era tan màgic que fins i tot un dels cambrers, simpatitzant del Madrid, ens va acabar demanant un regal blaugrana per a la seva família. Es va emportar una agenda del Barça i una canellera. Els culés som generosos.

Però encara faltava un moment "gallina de pell". El meu germà, com si fos el pare de la núvia, es va aixecar de la cadira per realitzar el brindis de rigor i pronunciar unes paraules honorables. I davant la sorpresa de tots els presents, em va fer lliurament d'una foto dedicada d'Iniesta (la de la celebració del gol al camp del Chelsea). El text deia: "Feliz cena culé. Un abrazo". Aaaaaah! Gairebé me'n vaig a l'altre barri de l'emoció. Encara sort que algú em va ficar unes valerianas a la boca.

I per descomptat no va faltar la bona música culé. Va sonar Coldplay, The Killers, l'himne en versió rumba, unes cançons argentines dedicades a Messi i els clàssics de Queen ("Copa, Lliga i Champions" i "We are the champions"). El sopar va finalitzar amb una espectacular foto de grup. Eren 32 mirades eufòriques pel Barça, per l'amistat i per les Copes, les del triplet i les del vi.

dilluns, 22 de juny de 2009

El sopar del triplet

Ja ho tinc gairebé tot preparat. Serà un sopar increïble. Aquest divendres, en un restaurant de Barcelona, ens reunirem 30 amics per celebrar el triplet. Escolto en algunes ràdios de Madrid que els culés estem preocupats pels fitxatges de l'Oncle Gilito. Doncs ja veieu la preocupació que tinc. En aquests moments només penso en l'amanida "triplet", la parrillada o mariscada (a triar) i la crema catalana que ens cruspirem el divendres. Però això no és tot. Un dels membres del grup està editant un DVD especial amb les millors imatges de la temporada i amb els vídeos casolans dels que van estar a les finals de Roma i València, i als desplaçaments de Londres, Múnic i Lió. Projectarem el DVD en una pantalla gegant. Puc assegurar que la pel·lícula serà més espectacular que "Terminator salvation" i més emotiva que "Tomàquets verds fregits".

I encara hi ha més. El Jordi, el Xavi i jo hem elaborat una revista de 24 pàgines amb fotos i textos de producció pròpia. Repartirem els exemplars entre els amics. I tot per amor al... Barça. El meu germà ha preparat, finalment, un CD amb cançons barcelonistes interpretades per Dyango, La Trinca, Barçatronics, Coldplay i Sabor de Gràcia. Per morir-se de gust. El restaurant, preveient el xivarri monumental que s'apropa, ens ha reservat un saló per a nosaltres. Ja avisem als barcelonins que si el divendres, a partir de les nou de la nit, noten tremolors en els seus edificis... no s'espantin. Som nosaltres. Celebrant el gol d'Iniesta a Londres. O el de Piqué a Madrid. O el d'Eto'o a Roma. O...

dissabte, 13 de juny de 2009

Continuo tri-content

M'encanta que el president del Barça s'hagi apuntat a la moda que vaig suggerir en un dels meus articles. L'altre dia va declarar que estava "tri-tranquil". Els culés hem d'afegir el prefix "tri" a totes les nostres expressions quotidianes. Des del 27 de maig jo estic tri-feliç, tri-content, tri-eufòric i tri-tranquil. Bec tri-naranjus, mastego xiclets tri-dent, em prenc cafès tri-fàsics, poso els discos de La Tri-nca i Mari Tri-ni i encara que sóc agnòstic li dono gràcies a la santíssima Tri-nitat. M'he fet una anàlisi de sang i m'han sortit els tri-glicèrdis alts. Normal. En la meva vida, tot és "tri".

Mentre a la capital somien amb gols i títols que encara estan per arribar (pura ciència ficció), nosaltres continuem bavejant amb les nostres tres copes (comèdia basada en fets reals). És evident que es tracta de dues pel·lícules diferents. Els madridistes es queixen de la nostra prepotència pel triplet. I què s'esperaven? Ells s'han passat tota la temporada parlant de "Villarato" i ajudes arbitrals, del "fenomen" Robben enfront d'un Messi "irregular", del "cangelo", del bany que ens anaven a donar al Bernabéu, del "chorreo" al Liverpool, de la poca categoria dels nostres rivals europeus (Bayern i Olympique)... Buf, entenc que els merengues estiguin destrossats i que el seu Oncle Gilito hagi agafat el talonari per pujar-los la moral. Si el Madrid ens hagués guanyat al Camp Nou 2-6 i després s'hagués proclamat campió de Copa, Lliga i Champions, jo estaria ingressat en un psiquiàtric o a Montserrat.

Però la nostra eufòria (perdó, tri-eufòria) no va contra ningú. Els culés estem vivint un somni (perdó, un tri-somni) que només té un color: el blaugrana. No tenim "madriditis", ni "manchesteritis", "ni bilbainitis", ni "ronalditis" per una sola raó. Perquè aquest any som els millors (perdó, els tri-millors). L'any que ve serà una altra història. O no.

dijous, 4 de juny de 2009

Sóc un comprador compulsiu

Ja sé que ara toca parlar de fitxatges, renovacions i baixes. Però jo, ho sento, continuo ancorat en el passat. La meva única preocupació en aquests moments és localitzar i comprar tots els records relacionats amb el triplet. Ahir vaig visitar la Botiga del Barça, la del Camp Nou. Ja està a la venda la samarreta que van lluir els jugadors el dia de la rua. A la part de davant s'hi pot llegir: "Copa, Lliga i Champions". I a la part de darrere hi apareixen els noms de la plantilla. Des de Pedro a Messi. Meravellós. Només ha sortit en un color: el blau marí. I com és de la marca Nike, el preu et deixa ximple: 30 euros. Malgrat la crisi, la samarreta és un èxit brutal. Em va dir un empleat que se'n venen unes mil al dia. Per descomptat jo ja tinc la meva (amb el carnet de soci hi ha un raquític descompte del 5%). Penso estrenar-la aquesta nit, que tinc un sopar.

Volia comprar més records triomfants, però Nike està en pla garrepa i no ha tret més productes. Quina llàstima. Fins i tot l'equipació oficial de la temporada 2008-2009 ja ha estat retirada de la Botiga. Ara només es venen les noves (la que té més franges i la de color salmó), Vull demanar-li al senyor Nike que deixi un petit estoc per als romàntics com jo. Que ningú no oblidi que ha estat l'equipació més victoriosa de la història del Barça.

Ansiós per aconseguir més "merchandising" del triplet, aquest matí he visitat quioscs, llibreries i paradetes culés de Barcelona. I m'he posat les botes. He descobert un grapat de samarretes sensacionals. La més espectacular és un homenatge al "chorreo" del Bernabéu. Té inscrit un 2-6 gegant i la lletra de la cançó de moda: "O le lé, o la là, ser del Barça és el millor que hi ha". Brutal. També he comprat una que posa "Al loro, tricampions". El sentit de l'humor que no hi falti. Finalment, en una parada culé prop del Camp Nou, he trobat una samarreta amb l'escut del Barça i la llegenda "Tricampions 08-09". Visca la moda culé.

Més coses. A la meva filmoteca, al costat de les pel·lícules de Billy Wilder i John Ford, ja hi descansen dos DVD's imprescindibles: el de la final de Roma (nou euros) i el del 2-6 (dos euros). També he comprat dues bufandes commemoratives (una de la Lliga i una altra del triplet). L'única cosa que trobo a faltar és una bandera amb la paraula "Tricampions". Qui s'anima a dissenyar-la? Seria perfecta per als balcons. I posats a demanar... quan podré comprar el banyador, les xancletes, el matalàs inflable, el flotador i les pales del triplet? Ja sé que és important fitxar Ribéry i Forlán, i renovar Guardiola... però jo necessito material per presumir a la platja. Ho entenen, oi?