dijous, 28 d’abril de 2011

Gràcies, gràcies i gràcies

Gràcies Pep pel teu discurs vibrant del dimarts i la teva prudència després del partit. Gràcies Messi pels dos golarros. Es confirma la notícia que ets el "puto amo". Gràcies Mascherano per la teva implicació. Gràcies Pedro i Villa pel vostre esforç. Gràcies Puyi per ser el gran capità. Gràcies jugadors per aquest 0-2 inoblidable. Gràcies també als tres mil culés que es van deixar la pell a la graderia del Bernabéu. Gràcies als meus pares, al meu germà, als meus amics, a la meva xicota, als meus veïns... gràcieeeees. Ja sé que sembla que hagi guanyat un Oscar. Però estic tan emocionat amb aquest 0-2 que només em surt del cor donar les gràcies a tots.

Nit apoteòsica a casa meva:
Ara ja sé que la meva nova tele no porta malastrugança. Ahir vam veure el partit a casa meva. Va ser una nit plena de luxes. Començant pel sopar. Atenció al menú: cuscús integral, empanada gallega i amanida d'arròs. Res de pizzes, embotit i "cortezas". Per una vegada... res de colesterol. Vam gaudir del menú, del joc del Barça i dels gols de Messi. Vam sortir al balcó a cridar els gols i vam poder comprovar que el meu carrer, el meu barri i tota Barcelona era una festa culé. I en finalitzar el partit ens vam empassar tots, tots, tots els programes de televisió. Aaaaaah. Quina nit la d'aquell dia. Sóc feliç.

I ara... a guanyar dimarts que ve. No ens podem confiar ni un pèl. Tenim un peu i mig a la final, però el Madrid és com el dolent d'una pel·lícula de terror. Mai es dóna per vençut.

Visca el Barça!!!!!

divendres, 22 d’abril de 2011

Tot el que necessites és amor... i gols del Barça

Ja és Sant Jordi. Els culés tenim dues cites de gran importància: assistir al Barça-Osasuna i comprar un llibre o una rosa. Sobre el Barça-Osasuna no us donaré cap consell. La consigna és clara: animar, animar i animar. Són tres punts decisius que segurament sentenciaran la Lliga. Però sobre el llibre sí que us puc fer una humil recomanació: "Tot el que necessites és amor", publicat per Cossetània Edicions i escrit per un tal Alfred Picó jajaja.

És una guia? És un tractat? És una enciclopèdia? És un conte de fades? Tot el que necessites és amor és tot això i una mica més. Després de consultar centenars de llibres, entrar en mil webs i parlar amb un grapat d’especialistes, l’autor (que sóc jo) ha concentrat el bo i millor que ha après en un llibre rigorós i documentat alhora que planer i divertit. Tot el que volies saber sobre l’amor ho trobaràs aquí: llistes explicatives de pel·lícules, cançons, discos, poemes, llibres i escapades, la història dels mites (de Romeu i Julieta al Kamasutra), les teories dels experts (psicòlegs, antropòlegs i sexòlegs), els secrets dels famosos (de Marilyn Monroe a Indiana Jones), les frases dels inventors de l’amor (de Pitàgores a Einstein), consells per a la primera cita, com mantenir la parella, accions per enamorar, les compatibilitats afectives, com redactar una carta d’amor... Aquest llibre et serà d’una gran utilitat per afrontar amb garanties d’èxit l’apassionant i sempre difícil repte de trobar la parella perfecta. O, si més no, t’ajudarà a mantenir-la… si és que ja l’has trobada.

Dia de signatures:
Si voleu el llibre dedicat, em trobareu a El Corte Inglés de Francesc Macià, llibreria Catalònia, FNAC Illa i parada Cossetània.

Per Sant Jordi, tot el que necessites és amor... i gols del Barça

Una a-barça-da

dimecres, 20 d’abril de 2011

24 hores de dol i ja està

Hem perdut i el Madrid ha guanyat. Dues desgràcies en una mateixa nit. Terrible. He decretat 24 hores de dol a la meva vida futbolística. Això significa que res de diaris, de ràdios i de Punto Pelota. Res de res. Abstinència total. Aïllament total. Ara són les dues de la matinada i estic mirant un documental d'animals de la 2.

Estic trist i emprenyat. Avui m'he quedat sense festa, sense abraçades, sense Canaletes, sense Luz de Gas, sense xocolata amb xurros, sense bandera al balcó. Però... estem a 8 punts del Madrid a la Lliga i dimecres que ve podem venjar-nos a la Champions.

Bona nit i visca el Barça. El qui riu últim riu millor. Ho va dir Ronaldo, veritat?.

diumenge, 17 d’abril de 2011

Visca la casa del meu cosí

Els culés estem tan ben acostumats que un empat al Bernabéu ens sembla poca cosa. Però no. L'1-1 és un gran resultat. El Milionaris de Madrid continua a 8 punts i ja només en queden 18 per jugar. Ni l'àrbitre, ni la gespa horrorosa, ni la tàctica ultradefensiva del ploramiques van poder amb nosaltres. Objectiu complert. La Lliga és nostra. Ara, a per la Copa del Rei.

La casa de la sort:

Per tercer any consecutiu hem vist el Madrid-Barça en el preciós àtic del meu cosí. La nit ha començat amb un sopar casolà, però molt gustós: pa amb tomàquet, truites, formatge i empanades. I cervesa. Moooooolta cervesa. El meu cosí ha col·locat davant de la tele els talismans de la sort (un burro català, un buda i un altre objecte que prefereixo no comentar). Sense oblidar, l'elefant de peluix de la meva neboda de 9 anys. En un Madrid-Barça totes les ajudes són necessàries.

Quan Messi ha marcat el penal hem sortit com bojos a la terrassa. Hem cridat "gooooool" amb tanta força que la Via Augusta ha tremolat. I jo gairebé perdo una corda vocal. El gol de Ronaldo ha estat el moment trist de la nit. L'empat final, no obstant, ha estat celebrat com si fos un 0-5. Hem cantat, ballat i ens hem fet una memorable de sessió de fotos. Viscaaaaaa.

"Tot el que necessites és amor":

Així es titula el meu nou llibre. Es tracta d'una divertida anàlisi del món de la parella a través d'una rigorosa documentació. Crec que és el llibre perfecte per a Sant Jordi. Que he de dir, si l'he escrit jo. A Barcelona el trobareu a les principals llibreries: FNAC, Casa del Llibre, Bertrand...

dijous, 14 d’abril de 2011

Ara toca somiar

Ja està. Som semifinalistes de la Champions. I el Madrid, també. Tindrem quatre Madrid-Barça en un mes. El psiquiatre, el cardiòleg i la meva doctora de capçalera s'han reunit urgentment i m'han preparat un pla: ioga i relaxació al matí, tres valerianes a la tarda i mig Tranquimazin abans de ficar-me al llit. Espero que funcioni, perquè ja estic com un flam.

Els meus pronòstics (ja aviso que sóc un desastre fent de futuròleg):

-Madrid-Barça de Lliga: guanyem i sentenciem la Lliga.
-Final de la Copa del Rei: victòria ajustada del Barça. Però victòria!
-Anada de la Champions: el Madrid ens guanya 2-0. Nit negra.
-Tornada de la Champions: remuntada apoteòsica. I ens classifiquem per a la final.

Ara més que mai, toca somiar. Visca el Barça!

diumenge, 10 d’abril de 2011

Jo també sóc líder... en taquicàrdies

El Barça és líder destacat de la Lliga i jo també sóc líder destacat, però en taquicàrdies. Si algú parla amb Guardiola que li digui de part meva que seria molt convenient per al meu cor que el Barça arribés al minut 90 amb el partit resolt. I si algú es troba amb Messi que li digui de part meva que no s'esperi al minut 92 per sentenciar el partit. Hem guanyat a l'Almeria. Viscaaaa. Però jo he guanyat... una altra brega del cardiòleg.


No podem fer el ruc a Donetz:

Ja sé que un 5-1 és un avantatge suficient i que el Xakthar no és el Manchester, però el partit del dimarts és un partit parany. Al camp del Betis ens vam relaxar i en 10 minuts ja ens guanyaven 2-0. Tant me fa si juguen els titulars o els reserves. El dimarts cal jugar molt concentrats. Con-cen-trats.


Gran notícia: el dissabte tornaré a casa del meu cosí:

Fa dos anys vaig veure el gloriós 2-6 a casa del meu cosí Alfred Rodríguez Picó. Fa un any vaig repetir l'experiència i el resultat va tornar a ser meravellós: 0-2. Ja puc anunciar públicament que aquest dissabte veuré el Madrid-Barça... a casa del meu cosí. És una gran notícia. I el primer pas per aconseguir la victòria.


L'opinió dels meus pares:

Em truca la meva mare: "Fill... sóc molt optimista. Guanyarem Copa, Lliga i Champions. Crec que vaig a muntar una tenda de campanya a Canaletes". El meu pare, en canvi, té un altre punt de vista. Però no penso escriure'l perquè és un punt de vista molt, molt, molt pessimista.


"Tot el que necessites és amor":

Així es titula el meu nou llibre. Es tracta d'una divertida anàlisi del món de la parella a través d'una rigorosa documentació. Crec que és el llibre perfecte per a Sant Jordi. Que he de dir, si l'he escrit jo.


Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol a l'Almeria)

dijous, 7 d’abril de 2011

Olelé Olalà ser del Barça és el millor que hi ha

És dijous, 10 del matí. M'he llevat amb un "resacón" apoteòsic. El partit d'ahir va ser tan intens en emocions, esglais i eufòries que més que un partit semblava un parc d'atraccions. Vaig arribar a casa feliç, però esgotat. Avui serà dia de repòs (passeig per la platja, visita a algun museu...).

Acabo de trucar el meu psiquiatre, perquè cada vegada que penso en el Barça-Madrid de semifinals de Champions em ve un tremolor general. M'ha dit que és normal, que per a un soci patidor com jo un Barça-Madrid sempre provoca una alteració hormonal.

Ens esperen quatre Barça-Madrid en un mes. Impossible de resistir. Saben què? Em vaig a prendre el primer tranquimazin.

Força Barça!
Olelé Olalà, ser del Barça és el millor que hi ha

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol al Xhaktar)

dilluns, 4 d’abril de 2011

No m'ho puc creure: a 8!!!!

Encara m'estic fregant els ulls. Els ulls, les mans i els peus. El que va passar el dissabte va ser tan meravellós com increïble. Qui es podia imaginar que el Madrid perdria a casa? Jo em vaig assabentar de la notícia a les 19.55. Vaig rebre un missatge del meu amic Xavi. Deia exactament: "Aquesta nit, barra lliure de sidra". Al principi no vaig entendre res (sóc una mica lent amb els missatges amb doble sentit). Però els tres o quatre petards que vaig escoltar a continuació em van il·luminar. Era evident que... el Madrid havia empatat o perdut! Quan vaig escoltar el cinquè petard ja no vaig tenir dubtes: el Madrid havia perdut! Preciado, que ja era el meu ídol des que es va atrevir a cantar-li les quaranta a Mourinho, ara s'ha convertit en un més de la família Picó.

El millor de la derrota del Madrid va ser... que el Vila-real-Barça ja no era un partit a vida o mort! Passés el que passés continuaríem a 5 punts. I per a un seguidor patidor com jo, veure un Vila-real-Barça sense angoixa és un regal dels déus. Tot va canviar quan Piqué-Waka Waka va marcar el 0-1. Estàvem a 8 punts. Aaaaaaaaah. L'emoció que sentia era tan gran que aleshores sí que se'm van disparar tots els nervis. No vaig tenir més remei que tancar-me al lavabo. I no vaig sortir fins que algú des del menjador va cridar amb totes les forces del món... "Alfreeeeeed finaaaaaaal". Oé, oé, oé. Visca el dissabte 2 abril.

Una a-barça-da!! (una admiració pel gol del Gijón i pel gol de Piqué)