diumenge, 31 d’agost de 2008

Ai, ai, ai

Llegeixo l'article que vaig escriure després del Wisla de Cracòvia-Barça i m'espanto: "Si el Barça juga com avui, en el camp del Numància perdrem 1-0. Conclusió: cal posar-se les piles i començar la Lliga amb un triomf que ens pugi la moral". Lamentablement he estat pitoniso. El Barça ha jugat malament i aquests nois del Numància han guanyat amb uns recursos primitius: defensar-se i córrer. He vist el partit en un bar de Les Rambles. Uns estrangers alemanys m'han preguntat si el Numància era un gran equip. "És el favorit de la Lliga espanyola. És una potència mundial. Millor que el Bayern. I l'estadi dels Pajaritos és un infern turc", he contestat per dissimular. Perdre amb el Numància toca els nassos (per no dir una cosa més barruera).

L'equip de l'any passat:
Quan he vist l'11 titular he pensat: "Caram, aquí no ha canviat res. Juguen exactament els mateixos de l'any passat. Els 10 de sempre més Dani Alves". Aquesta sensació m'ha donat mal rotllo, ho sento. Aquest any necessito cares noves.

La sinceritat de Guardiola:
M'he quedat una mica més tranquil després d'escoltar les declaracions del míster. Ha confessat que hem jugat malament. Visca la sinceritat. L'any passat, Rijkaard hagués vist un gran partit. En això, afortunadament, sí hem canviat.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare m'envia un SMS: "No passa res, fill. L'actitud dels jugadors ha estat bona. Remuntarem". El meu pare, en canvi, ha anat al cinema: "Ja no vull patir més amb el Barça. He vist "Venganza", de Liam Neeson. Una gran pel.lícula. No miraré els partits fins que siguem líders a 5 punts del segon".

dimecres, 27 d’agost de 2008

Vacances a Polònia

El millor del partit d'aquesta nit entre el Cracòvia i el Barça ha estat la truita de patates que ha preparat la meva mare per sopar. Quin pal de partit! Per un moment he tingut la sensació que jugaven Ronaldinho, Deco i Ezquerro. Els socis del Barça, ansiosos de victòries i títols, no podem estar gens satisfets amb el joc d'avui. Guardiola ens havia promès esforç, lluita i totes aquestes coses que tant m'emocionen, però la veritat és que els jugadors han anat a Polònia de vacances.

Vull ser optimista:
No s'ha lesionat ningú, no han expulsat a ningú, no s'ha enfonsat l'estadi i no hi ha hagut morts. El Barça jugarà la Champions 2008-2009. I això significa que ja hem superat el trauma del lamentable tercer lloc de la Lliga de l'any passat. Siguem optimistes.

El que avisa no és traïdor:
Si el Barça juga com avui al camp del Numància perdrem 1-0. Conclusió: cal posar-se les piles i començar la Lliga amb un triomf que ens pugi la moral. Com a soci patidor que sóc... aquesta nit em ficaré al llit amb la por al cos. I jo que pensava que aquest Barça no ens faria patir...

Koniec.

dimecres, 13 d’agost de 2008

Aquest Barça no fa patir

Oe, oé, oé. Havia demanat en el meu últim article un 5-0 i els jugadors del Barça m'han regalat un 4-0. Mil gràcies. El partit m'ha agafat en plenes vacances i no estava jo per a excessius patiments. Aquest 4-0 deixa l'eliminatòria pràcticament sentenciada. Demà tornaré a la platja relaxat i amb un somriure profidén.

Quatre reflexions positives:

El futbol a l'estiu és fantàstic:
Pots anar a l'Estadi amb bermudes i xancletes. La temperatura és perfecta. I pensar que al gener m'emporto la gorra, la bufanda, els guants, una manteta i les botes de muntanya.

Eto'o, Eto'o, Eto'o:
És el gran fitxatge de la temporada. Avui ens hem reconciliat amb ell. Així som els socis del Barça: tenim bon cor i sabem perdonar. Samuel no ens fallis.

Esperant el miracle:
Henry ha jugat un gran partit i ha marcat un golàs. Veurem per fi a l'estrella de l'Arsenal? Tant de bo Guardiola aconseguexi el miracle.

Hores de calma:
Després dels complicats capítols que hem viscut en els últims tres mesos (final de Lliga patètic, moció de censura, dimissions de directius, nou entrenador) avui el Camp Nou ha estat una bassa d'oli. La calma ha tornat. Fins quan? De moment, carpe diem.

dimarts, 12 d’agost de 2008

No em perdré el partit

He interromput les vacances per assistir al Camp Nou. Ja sé que el partit es podrà veure per la tele i que aquests polacs del Cracòvia són quatre penjats, però la Champions és la Champions i ara més que mai hem de donar suport a l'equip. Això sí, assistiré a l'Estadi amb bermudes i xancletes. I m'imagino que seré l'enveja de la tercera graderia del gol nord perquè aquest any estic lluint un bronzejat espectacular.

Visca la il.lusió:
Guardiola ha promès aquestes coses que tant ens agraden als culés: treball, esforç, dedicació, compromís. ¡Ah! És meravellós que aquests adjectius hagin tornat a Can Barça. Jo també prometo esforç i compromís. I per això demà no fallaré a la cita.

De Ronnie a Bojan:
En un any les coses han canviat radicalment. En l'anunci promocional del Gamper 2007 hi podíem veure Ronaldinho, Henry i Eto'o. En l'anunci del 2008, ¿saben quins jugadors hi apareixen? Doncs... Xavi, Iniesta i Bojan. Quin canvi.

No estic per a ensurts:
He de reconéixer que arribaré al Camp Nou molt relaxat després de diversos dies de sol i platja. El meu cos no està per a ensurts i taquicardies. Sisplau, que ningú no m'amargui les vacances. Si podem guanyar 5-0, millor que millor. Força Barça.

diumenge, 3 d’agost de 2008

Sol, platja i Barça

La tradició es repeteix. Les vacances d'estiu són sinònim de cremades de sol, gelats que es desfan a la platja i precioses golejades del Barça que es viuen amb passió desenfrenada. Després de dos anys decebedors, els culés hem recuperat la il.lusió. Tenim un equip competitiu i un entrenador amb caràcter. Els jugadors ja saben que la "dolce vita" (cobrar molt i entrenar poc) forma part del passat. Com diu Guardiola, aquest any toca pencar.

Els primers partits que he vist per televisió conviden a somiar. He aplaudit tots els gols de la pretemporada com si fossin gols oficials. L'altre dia un cambrer em va cridar l'atenció per celebrar amb massa entusiasme un gol contra la Fiorentina. La meva eufòria va ser tan sorollosa que vaig despertar a un nadó que dormia plàcidament a la taula del costat. El meu psiquiatra, sempre preocupat per la meva salut culé, m'ha diagnosticat un excés d'optimisme. És una malaltia típica de l'estiu, com les picades de mosquit o medusa. Però no és veritat. En aquests moments ja estic profundament preocupat per la prèvia de la Champions. Ja sé que el nostre rival serà un equip de costellada (el Cracovia o el Jerusalem), però no ens podem confiar. Estic nerviós, ho reconec. I encara falten 15 dies. El millor que puc fer és prendre'm una til.la.