dissabte, 26 de novembre de 2011

He decidit retallar la meva eufòria

Estic destrossat. El Madrid ha guanyat jugant contra nou i amb dos penals a favor. El Barça ha perdut enviant una pilota al pal i amb un gol anul·lat de manera injusta. Alguna cosa ha passat. Són els primers efectes de la victòria de Mariano Rajoy? És el canvi de cicle que sempre pronostiquen els tertulians de Punto Pelota? Al Milionaris de Madrid ja el tenim a 6 punts. Un cop dur (molt dur) que m'ha deixat completament enfonsat al sofà del menjador. Són les tres de la matinada. Porto tres hores en estat de xoc. He de reaccionar.

Mesures urgents que acabo de prendre (al més pur estil Artur Mas):
1 .- Retallar un 20% la il·lusió per guanyar la Lliga
2 .- Retallar un 15% l'esperança de derrotar el Madrid al Bernabéu
3 .- Retallar un 10 % l'eufòria per guanyar la Champions
4 .- Retallar un 5% el convenciment que guanyarem el Mundial de Clubs

Crec que aquestes retallades emocionals són fonamentals perquè la meva personalitat culé funcioni correctament en els pròxims mesos. Estic convençut que aquestes retallades agradaran al meu president Artur Mas. I també a Merkel i Sarkozy. És clar que, en qualsevol moment, puc dir "ja n'hi ha prou" a les meves pròpies retallades i manifestar-me en contra mi mateix per reivindicar que vull ser el de sempre: el culé més il·lusionat del món.

dilluns, 21 de novembre de 2011

Exclusiva: el nou govern de Rajoy

Marxa Zapatero (seguidor culé) i entra Mariano Rajoy (merengue declarat). Els madridistes es freguen les mans. Estan convençuts que amb Rajoy, el Madrid ho guanyarà tot: la Lliga, la Décima, la Copa i el Gamper. Tot. La mà d'Higuaín a València és la primera prova d'aquest canvi. Rajoy acaba d'anunciar públicament el seu nou govern. Arriben temps molt negres per als culés.


PRIMER GOVERN DE MARIANO RAJOY:


Defensa, Justícia i Interior: Pepe

Immigració i emigració: Pedro León i Canales

Agricultura i alegria de la huerta: Karanka

Sanitat i lesions: Kaka

Cultura i a viure que són dos dies: Sergio Ramos i Marcelo

Economia i pelotazos: Florentino Pérez

Relació amb Catalunya: Figo

Ministre de la Informació: Punto Pelota


Nous ministeris:

Ministre La culpa és del Barça: Tomás Roncero

Ministre La culpa és de Sarkozy: Benzema

Ministre Hi ha una conspiració contra Espanya: Mourinho

Ministre Hay que parar a Messi: Eduardo Inda

Ministre Els aturats són pobres però guapos: Cristiano Ronaldo

Ministre Tenim un pla B: Aznar, Acebes i Zaplana


Ministre col·laborador:

Ministre Jo us puc donar un cop de mà: Higuaín


Alfred Picó Sentelles, periodista, escriptor i soci 18.831

diumenge, 6 de novembre de 2011

Feliç o emprenyat? Aquesta és la qüestió

Avui em sento shakesperià. No sé si he d'estar feliç o emprenyat per l'empat. Ja sé que les emocions no s'han de controlar, però és les dues de la matinada i, com Hamlet, tinc una crisi existencial. Hem empatat a Bilbao, amb un gol agònic en l'últim minut del meu nòvio Leo Messi. He celebrat el gol com si haguéssim guanyat la Champions. El cambrer del bar m'ha cridat l'atenció: "Escolti amic, no n'hi ha per tant. Faci el favor de baixar de la taula, sisplau. I deixi de tirar cervesa a la gent". Tenia raó. He viscut el gol amb molta intensitat. Fins i tot he petonejat un venedor de DVD pirates que en aquell moment havia entrat al bar.

En finalitzar el partit, però, he tornat al món real: només hem empatat a Bilbao i el Madrid ja està a tres punts. Hem fet un partidàs, ens hem deixat la pell i mai ens hem rendit, d'acord, però si no ens posem les piles Mourinho i els seus nois se'ns poden escapar.

L'opinió de la meva mare:
Em truca la meva mare, preocupada pels efectes de l'empat d'avui: "Fill, com et trobes? Com t'ha sentat l'empat? Anima't. El Madrid està a 3 punts però no passa res. Guanyarem al Bernabéu i tornarem a ser líders pel goal average. No t'enfonsis, fill. Ara més que mai... visca el Barça".

L'opinió del madridisme:
Em truca també l'Oliver, el meu company madridista de les tertúlies d'ONA FM:"Hola Alfred, si haguéssiu perdut, la Lliga ja seria nostra, però aquest maleït gol de xurro de Messi en l'últim minut... aaaagh, encara us dóna esperança. Estic emprenyat".

Conclusió: Si els madridistes estan emprenyats amb el nostre empat, a mi no em queda més remei que estar... feliç! Dilema solucionat.

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol que hem marcat)