dimecres, 25 d’abril de 2012

Tancat per defunció

Bon dia, sóc la mama de l'Alfred Picó. Tranquils, el meu fill està bé, però s'ha tancat a la seva habitació i no vol saber res del món exterior. Pobre. Han estat dos cops terribles en tres dies. Hem trucat el psiquiatre i ens ha receptat uns antidepressius. El meu fill m'ha dit que desconnecta del Barça fins que arribi el Gamper, però li he recordat que tenim la final de la Copa del Rei. Està tan pessimista que creu que l'Athletic de Bilbao ens guanyarà 5-0. Els culés patidors són així.

El títol d'aquest article no m'agrada. És molt radical. No s'ha mort ningú. Però el meu fill afirma que amb l'1-2 del dissabte i el 2-2 d'ahir, les seves il·lusions han mort. Estic convençuda que en tres o quatre dies estarà una mica millor. Confio en els antidepressius i en... el Bayern de Munic!!!!

Us deixo, vaig a preparar-li un suc de taronja. Seguiré informant.

Visca el Barça!

La mama de l'Alfred

dissabte, 21 d’abril de 2012

Setmana negra. Negríssima.

Acabo d'arribar a casa. Trist i mullat (per què sempre plou en els Barça-Madrid?). A l'escala m'he trobat a la meva veïna del principal, la senyora Rufi. "Fill, et veig desencaixat. Què ha passat?". Li he explicat que per un culé patidor com jo és molt dur perdre dos partits importants en quatre dies. De fet, encara no he superat la penosa i injusta derrota que vam patir al camp del Chelsea. I ara se m'acumula la feina: he de superar dues derrotes. No sé com ho aconseguiré. Valeriana? Pasiflora? Trankimazin? Sobredosi de cubates?

Dues derrotes molt cruels: No sé què és pitjor. Si perdre al camp del Chelsea de manera injusta, amb dues pilotes al pal i mil ocasions de gol o perdre contra el Madrid sense jugar a res, sense xutar a porteria i amb un Messi desaparegut. Les dues derrotes són doloroses i cruels. És com escollir entre "Hostel 2" i "Hostel 3". O "Saw 3 " i "Saw 4".

Ja porto dos cubates: Mentre escric aquest article (són les 12 de la nit) m'estic prenent un cubata. Ja és el segon. Com diria el llegendari grup Tequila, "necesito un trago para poderme estabilizar". Ara mateix només penso en una cosa: guanyar al Chelsea. Però si juguem com avui... no tenim res a fer. Aaaaagh, per què estic tan pessimista?

Consell per als culés: Aquesta nit i demà està totalment prohibit veure MarcaTV i Punto Pelota. Per a aquests moments de profunda depressió recomano un DVD de Woody Allen, germans Marx o Billy Wilder. Ull! Res de Michael Haneke o Lars von Trier. La depressió podria acabar en suïcidi.

"Casats contra Solters": I per Sant Jordi (és aquest dilluns!)... una rosa i un llibre. I si el llibre és "Casats contra Solters" em fareu moooooolt feliç

Visca el Barça!!!
Tremola Chelsea!!!
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer

PD: aquest segon cubata m'ha entrat molt bé. Vaig a preparar-me'n el tercer.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Relat d'una altra nit gloriosa

És dimecres. Fa un dia de gossos a Barcelona amb pluja i fred. Per als culés, no obstant, el dia és radiant i el sol brilla com en les cançons de Los Diablos. Estem de nou en una semifinal de la Champions. Oooooooh. Estem a tres partits de guanyar la Cinquena. Ooooooooh.

Relat d'una tarda-nit-matinada gloriosa:

15h: Al Camp Nou cal arribar amb mooooolta energia. Els amics ens reunim en un curiós restaurant gallec-xinès. L'ambient és d'eufòria. Especialment després de prendre'ns unes cerveses, unes copes de vi blanc i un xupito monumental. Brindem pel Barça i per la classificació.

20h: Arribo al Camp Nou amb la motxilla de gom a gom: paraigua i botes per si plou, gorro, jersei i guants per si fa fred... Al final fa una nit preciosa i tot es queda a la motxilla.

20.45h: Pessigolles a l'estómac. Moment fatalista típic d'un culé patidor: i si ens elimina el Milan?

21.00h: Goooool de Messi. Subidón.

21.15h: Gol del Milan. Moment fatalista 2. Bajadón.

21.25h: Goooool de Messi. Respiro.

21.30h: Cues monumentals per accedir al lavabo. Horror. Aconsegueixo orinar començada ja la segona part. Rosell, volem més urinaris.

21.50h: Goooool d'Iniesta. Per fi em relaxo.

22.30h: Finaaaaaal. A semiiiis!!! Envio missatges eufòrics al meu germà, pares, amics i noia que m'agrada

23.00h: Gran sopar de celebració amb els amics: pizza i molt lambrusco. Ens guardem Luz de Gas per avui dimecres (anirem a la Festa dels 80).

01.00h: Arribo a casa una mica perjudicat per les emocions i l'alcohol. Penjo la bandera del Barça al balcó. Miro el cel i dono gràcies a Gamper i als déus culés per una altra nit de gran felicitat.

Visca el Barça i visca l'amistat