Després de diversos mesos d'absència, ahir vaig tornar al bar del carrer Diputació regentat per aquests xinesos tan amables. És un lloc emblemàtic que sempre ens dóna sort. Allà he viscut moments gloriosos com el gol d'Iniesta a Stamford Bridge o la maneta del Barça a l'Espanyol de la temporada passada. Quan els xinesos em van veure es van emocionar: "Tu molt de temps sense venir. Visca el Balsa". I una vegada més, el bar va ser talismà. No és un bar. És un temple sagrat. I ho vaig celebrar amb un arròs cinc delícies (una delícia per cada gol del Barça).
Partit tranquimazín:
Ja sé que va ser un partit insípid, que el Bate és un equip humil, que el seu porter és una castanya, que el Barça va jugar a mig gas, però jo m'ho vaig passar teta. M'encanten els partits tranquimazin que et fan badallar. Després dels ensurts, taquicàrdies i disgustos de les últimes setmanes (estic pensant en el 2-2 del Milan), el 0-5 d'ahir és un regal dels déus.
Un altre esport:
El futbol és un esport en què juguen dos equips i guanya el que fica més gols. El que vam veure ahir és un altre esport. Un equip es defensa amb la tàctica 9-1-0 i l'altre ataca. Des del minut 1 ja se sap qui guanyarà. La gràcia és saber quants gols acabarà ficant. Al final en van ser cinc. M'encanta aquest esport.
Una a-barça-da
dijous, 29 de setembre del 2011
diumenge, 25 de setembre del 2011
Tens un problema? Parla amb Messi
Després de veure el "hat trick" de Messi contra l'Atlético de Madrid he arribat a una conclusió: Messi és la solució als nostres problemes. Necessites canviar la instal.lació elèctrica de casa teva? Parla amb Messi. No tens cangur per al teu nadó? Parla amb Messi. La teva xicota t'ha deixat? Parla amb Messi. Ara mateix el meu ordinador està fent el ximple. Va molt lent. No sé què li passa. Trucaré a Messi.
Jo també hagués votat sí a tot, però...:
L'assemblea de compromissaris va votar sí a Qatar, sí a la grada jove i sí a deixar de fumar al Camp Nou. Perfecte. Jo també hagués votat sí a tot. Però el meu "sí" a Qatar Foundation és exclusivament per un tema econòmic. Necessitem diners i 30 milions d'euros a l'any ens vindran molt bé. Però que ningú em digui que els valors de Qatar són els nostres. Jo crec en la democràcia, els drets humans, els drets de la dona i la llibertat d'expressió. Pot dir el mateix Qatar Foundation?
El gol del Rayo em va fer somiar:
El Madrid va perdre a Llevant (1-0) i només va poder empatar contra el Racing (0-0). Setmana tràgica per als merengues. Per això, quan el Rayo va marcar el 0-1 als 20 segons vaig somiar que Mourinho sortia en globus del Bernabeu. Mourinho i Florentino. I que Cristiano, Pepe i Marcelo eren traspassats a un equip del Pròxim Orient. I que Sergio Ramos es feia humorista i formava parella amb Karanka. Com m'agrada somiar.
Una a-barça-da !!!!! (Una admiració per cada gol a l'Atlètic de Madrid)
Jo també hagués votat sí a tot, però...:
L'assemblea de compromissaris va votar sí a Qatar, sí a la grada jove i sí a deixar de fumar al Camp Nou. Perfecte. Jo també hagués votat sí a tot. Però el meu "sí" a Qatar Foundation és exclusivament per un tema econòmic. Necessitem diners i 30 milions d'euros a l'any ens vindran molt bé. Però que ningú em digui que els valors de Qatar són els nostres. Jo crec en la democràcia, els drets humans, els drets de la dona i la llibertat d'expressió. Pot dir el mateix Qatar Foundation?
El gol del Rayo em va fer somiar:
El Madrid va perdre a Llevant (1-0) i només va poder empatar contra el Racing (0-0). Setmana tràgica per als merengues. Per això, quan el Rayo va marcar el 0-1 als 20 segons vaig somiar que Mourinho sortia en globus del Bernabeu. Mourinho i Florentino. I que Cristiano, Pepe i Marcelo eren traspassats a un equip del Pròxim Orient. I que Sergio Ramos es feia humorista i formava parella amb Karanka. Com m'agrada somiar.
Una a-barça-da !!!!! (Una admiració per cada gol a l'Atlètic de Madrid)
dijous, 22 de setembre del 2011
Puntet i puntàs
Si empates 0-0 al camp d'un equip modest jugant molt malament i repartint llenya, has aconseguit un puntet. Si empates 2-2 al camp d'un equip gran, jugant bé i amb esperit de superació, has aconseguit un puntàs. Curiosament entre el Madrid i el Barça també hi ha un punt de diferència a la classificació (nosaltres en tenim 7 i ells 6). Però en aquest cas no és un punt. És un món.
El Madrid s'enfonsa:
En dos partits no han marcat ni un sol gol. Ni Ronaldo, ni Benzema, ni Higuaín ... suposo que per això volen fitxar Neymar. Mourinho ja no sap què dir. S'ha ficat amb els àrbitres, amb el Barça, amb altres entrenadors (Preciado), amb altres equips (Màlaga) amb els seus propis jugadors (Pedro León, Khedira). I ara deu estar buscant nous culpables. Idees: Obama, el Papa o Lady Gaga.
Màxima felicitat:
Després del 8-0 contra l'Osasuna i l'empat d'ahir a València, ja puc anunciar públicament que la meva depressió ha mort. Aquest matí he tirat els tranquimazines al wàter. I he tirat de la cadena amb gran felicitat. Sóc un home nou. El psiquiatra, de tota manera, m'ha demanat una mica de calma. No entén com puc passar de la depressió a l'eufòria en 4 dies. Ja li he dit que la culpa és de Koné.
Una a-barça-da
El Madrid s'enfonsa:
En dos partits no han marcat ni un sol gol. Ni Ronaldo, ni Benzema, ni Higuaín ... suposo que per això volen fitxar Neymar. Mourinho ja no sap què dir. S'ha ficat amb els àrbitres, amb el Barça, amb altres entrenadors (Preciado), amb altres equips (Màlaga) amb els seus propis jugadors (Pedro León, Khedira). I ara deu estar buscant nous culpables. Idees: Obama, el Papa o Lady Gaga.
Màxima felicitat:
Després del 8-0 contra l'Osasuna i l'empat d'ahir a València, ja puc anunciar públicament que la meva depressió ha mort. Aquest matí he tirat els tranquimazines al wàter. I he tirat de la cadena amb gran felicitat. Sóc un home nou. El psiquiatra, de tota manera, m'ha demanat una mica de calma. No entén com puc passar de la depressió a l'eufòria en 4 dies. Ja li he dit que la culpa és de Koné.
Una a-barça-da
diumenge, 18 de setembre del 2011
Viva la vida
S'han acabat els antidepressius. Entre el 8-0 d'ahir i la derrota del Madrid al camp del Llevant... només puc dir una cosa: viva la vida! En aquests moments la meva mare i jo estem ballant la cançó de Coldplay al menjador de casa meva. Demano perdó als veïns de l'escala pel merder que estem muntant. El meu pare no balla, però està tombat al sofà amb un somriure de mil dimonis. Durant diversos dies hem hagut d'aguantar els atacs de la caverna mediàtica: final de cicle, el Barça en crisi, el Madrid és millor, Ronaldo serà pitxitxi ... S'ha acabat la tonteria. En 24 hores tot ha canviat i les coses han tornat al seu lloc.
4 reflexions des de l'eufòria:
1 .- Messi, t'estimo. Ets el meu ídol, al costat de Tintín, Indiana Jones i Lluís Companys
2 .- Llevant, t'estimo. Ha quedat clar que aquest Madrid és molt vulnerable.
3 .- Visca la afició del Llevant, que li ha cantat al Madrid, "a segona, a segona" (Mourinho va dir ahir que l'objectiu del Madrid és la permanència).
4 .- Pepe dimissió. Ja n'hi ha prou, sisplau. Aquest noi fa més por que "La matança de Texas".
I ara us deixo. Vaig a continuar ballant.
Una a-barça-da!!!!!!!!! (una admiració per cada gol d'aquest cap de setmana gloriós)
4 reflexions des de l'eufòria:
1 .- Messi, t'estimo. Ets el meu ídol, al costat de Tintín, Indiana Jones i Lluís Companys
2 .- Llevant, t'estimo. Ha quedat clar que aquest Madrid és molt vulnerable.
3 .- Visca la afició del Llevant, que li ha cantat al Madrid, "a segona, a segona" (Mourinho va dir ahir que l'objectiu del Madrid és la permanència).
4 .- Pepe dimissió. Ja n'hi ha prou, sisplau. Aquest noi fa més por que "La matança de Texas".
I ara us deixo. Vaig a continuar ballant.
Una a-barça-da!!!!!!!!! (una admiració per cada gol d'aquest cap de setmana gloriós)
dimecres, 14 de setembre del 2011
Continuo deprimit
2-2 a Anoeta (amb lesió d'Alexis) i 2-2 davant el Milan (amb lesió d'Iniesta i gol en contra en l'últim minut). La tragèdia continua. No estic preparat per a tanta desgràcia. Aquesta nit he somiat que Guardiola deixava el Barça i tornava Van Gaal, que Messi fitxava per l'Espanyol i que el Madrid guanyava la Décima amb hat-trick's de Ronaldo i Pepe. Estic fatal.
Acabo de parlar amb el psiquiatra. M'ha diagnosticat un principi (molt principi) de depressió. Haig de prendre medicació fins que el Barça torni a guanyar un partit.
SMS urgent del meu germà:
"Alfred, molta calma. El Barça ara és un nen sobrealimentat. Si està dos dies sense menjar (sense guanyar) no passa res. Té reserves energètiques de sobres. Temps al temps".
El Dinamo de Zagreb-Madrid, a ONA FM (103.5):
Farem la transmissió íntegra del partit, en català i amb molta conya. En el bàndol culé, Ivan San Antonio i Alfred Picó. En el bàndol merengue, Oliver Martínez. Presenta el programa Ignasi Taltavull i la narració serà de Joan Barau. Una victòria del Dinamo milloraria molt el meu estat anímic. Ho prometo.
Una a-barça-da
Acabo de parlar amb el psiquiatra. M'ha diagnosticat un principi (molt principi) de depressió. Haig de prendre medicació fins que el Barça torni a guanyar un partit.
SMS urgent del meu germà:
"Alfred, molta calma. El Barça ara és un nen sobrealimentat. Si està dos dies sense menjar (sense guanyar) no passa res. Té reserves energètiques de sobres. Temps al temps".
El Dinamo de Zagreb-Madrid, a ONA FM (103.5):
Farem la transmissió íntegra del partit, en català i amb molta conya. En el bàndol culé, Ivan San Antonio i Alfred Picó. En el bàndol merengue, Oliver Martínez. Presenta el programa Ignasi Taltavull i la narració serà de Joan Barau. Una victòria del Dinamo milloraria molt el meu estat anímic. Ho prometo.
Una a-barça-da
dilluns, 12 de setembre del 2011
Empat a Anoeta: tragèdia nacional
Hem empatat contra la Reial Societat. Ho definiré en dues paraules "tragèdia nacional". Molt pitjor que la derrota de 1714. Fa uns anys empatar a camp contrari era un bon resultat. Ara no. El "Pep Team" ha posat el llistó tan alt que un 2-2 a Anoeta ens ha provocat una depressió col.lectiva. Començant per un servidor, que ja he hagut de prendre'm dues pastilles antidepressives.
He passat 48 hores tancat a la meva habitació. Sense ganes de parlar ni d'escriure (per això aquest article arriba amb 48 hores de retard). Sort de la meva mare, que s'ha presentat aquesta tarda a casa meva i m'ha deixat anar una bronca memorable:
"Fill, aixeca't del sofà o t'aixeco jo a bufetades. Mira't. Fas pena. No t'havia vist així des que vam perdre la final d'Atenes. Ha estat una ensopegada, no passa res. L'any passat vam guanyar la Lliga i vam perdre a Anoeta. Aquest any ja tenim un punt més. I com m'assabenti que t'has pres un antidepressiu, et sanciono amb tres diumenges sense el meu arròs de bacallà".
El seu discurs ha sorgit efecte. M'he aixecat lentament del sofà i m'he ficat a la dutxa. Em sento millor. I si demà guanyem el Milan ... deixaré els antidepressius. Ho prometo.
Una a-barça-da
He passat 48 hores tancat a la meva habitació. Sense ganes de parlar ni d'escriure (per això aquest article arriba amb 48 hores de retard). Sort de la meva mare, que s'ha presentat aquesta tarda a casa meva i m'ha deixat anar una bronca memorable:
"Fill, aixeca't del sofà o t'aixeco jo a bufetades. Mira't. Fas pena. No t'havia vist així des que vam perdre la final d'Atenes. Ha estat una ensopegada, no passa res. L'any passat vam guanyar la Lliga i vam perdre a Anoeta. Aquest any ja tenim un punt més. I com m'assabenti que t'has pres un antidepressiu, et sanciono amb tres diumenges sense el meu arròs de bacallà".
El seu discurs ha sorgit efecte. M'he aixecat lentament del sofà i m'he ficat a la dutxa. Em sento millor. I si demà guanyem el Milan ... deixaré els antidepressius. Ho prometo.
Una a-barça-da
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
