dissabte, 22 de setembre de 2012

Setmana de valerianes

Què està passant? Els culés patidors hem viscut una setmana negra. El dimecres, contra els pobres nois de l'Spartak de Moscou, vam haver de remuntar l'1-2 en 20 minuts. I avui, davant d'un dels equips més fluixos de la Lliga, hem guanyat en l'últim sospir. Estic destrossat, esgotat, amb cagarrines i mareig. Sort que tinc a la farmaciola diverses caixes de valeriana i pasiflora. De moment no prenc Tranquimazin, perquè el psiquiatre no em deixa. El Tranquimazin només l'he de consumir en partits importants i decisius (Madrid, semifinals de Champions, final de la Copa del Rei...). En aquesta primera fase de la Lliga haig de relaxar-me amb productes naturals.

No vull ser crític, però en l'època de Guardiola sempre guanyàvem 4-0 al descans. Amb Tito tot és mes inquietant. Una barreja de "Psicosi", "El sisè sentit" i "Armageddon". És a dir emocions fortes, esglais i sensació de catàstrofe. Per això, quan veig el Barça de Tito, em compro una caixa XL de crispetes.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Esperanza dimiteix pels 8 punts

És completament lògic que Esperanza Aguirre acabi de dimitir. El Barça està a 8 punts del Madrid i només s'han jugat quatre jornades. És molt dur. Això no hi ha qui ho aguanti. Suposo que en les properes hores dimitiran Florentino i Rajoy. Els culés estem vivint un moment màgic: el Madrid és un polvorí, amb Cristiano deprimit i Mourinho que tot el treu de polleguera. Fa uns dies animava Cristiano a venir al Barça. Aquí vivim bé: tenim platja, pa amb tomàquet, sardanes, la festa dels 80 a Luz de Gas (organitzada per un servidor juntament amb el meu germà). Cristiano tornaria a somriure a Barcelona. Ara la davantera està ben coberta amb Pedro, Villa, Alexis, Tello i el déu Messi. Però Cristiano podria ser un bon revulsiu per sortir en els últims minuts en cas que el partit s'hagués complicat. O per als partits de la primera fase de la Copa del Rei. O per al Gamper. Que no es preocupi, que alguna cosa li trobarem.

També Mourinho hauria de venir al Barça. En el Madrid no és feliç. Ningú li fa cas. No sé exactament quin lloc li podem oferir. Jo havia pensat en el Barça B, però Eusebio s'ha posat les piles. Potsert podria entrenar el juvenil o infantil. O la secció de petanca. I, clar, també vull que Esperanza vingui a Barcelona. Aquí se sentirà relaxada. Podria ser la mà dreta d'Artur Mas en una Catalunya independent. I tindríem un bonic eslògan en castellà: "Mas esperanza para Catalunya".

diumenge, 2 de setembre de 2012

Cristiano, vine al Barça

Estic eufòric. La depressió per perdre la Supercopa m'ha durat molt menys del que esperava. Hores després de la tragèdia, Iniesta guanyava el premi al millor jugador d'Europa. Alegrón 1. I la cara que li va quedar a Ronaldo va ser per guardar en el museu dels horrors. Alegrón 2. Aquella mateixa tarda al Barça va tenir sort en el sorteig de la Champions i, per contra, el Madrid va acabar en el grup de la mort. Alegrón 3.

Però el que no m'esperava és que avui Ronaldo dinamités definitivament l'eufòria madridista i pugés la moral dels culés amb les seves espectaculars declaracions. CR7 ha dit que està trist i que se'n vol anar. Oooooooh. Meravellós. Alegrón 4. Tots els programa esportius de Madrid no parlen d'una altra cosa. Ja ningú no se'n recorda que el Madrid va guanyar la Supercopa. I perquè la jornada fos rodona, el Barça segueix a 5 punts del Madrid després de derrotar el València. Alegrón 5.

Ronaldo... vine al Barça. Alexis no està fi i crec que hi ha lloc per a tu. Aquí t'estimarem molt, especialment si ens ajudes a aconseguir la cinquena Copa d'Europa. L'únic problema que veig és qui tirarà els penals. Però segur que trobarem solucions. Els de la Copa del Rei i la Champions, els tires tu. I els de la Lliga Messi. A més, si véns a can Barça seràs Cristià Ronaldo. Catalanitzarem el teu nom perquè et sentis més estimat. Una abraçada, preciós.