dilluns, 31 d’agost de 2009

Gràcies a tu, Pep

Pep Guardiola ha donat les gràcies públicament als espectadors que hem assistit aquesta nit al Camp Nou. Aquest home és un encant. No ens has de donar les gràcies, home. Veure el teu equip és un autèntic plaer, encara que sigui un dilluns a les deu de la nit (un horari esperpèntic). Amic Pep, som nosaltres els qui hem de donar-te les gràcies. Hem aconseguit cinc títols en un any, però els teus nois continuen corrent i lluitant fins a l'últim minut. De fet, els jugadors han estat més animats que l'afició. Que ningú no s'alarmi! Tinc l'explicació: molts dels 70.000 culés que han anat a l'Estadi han viscut avui el seu primer dia de treball després de les vacances i, lògicament, no estaven per a moltes rialles.

Estic entusiasmat: Hem guanyat 3-0 jugant sense Messi, Iniesta i Márquez, i amb l'esgotament del partit de la Supercopa d'Europa. El Guardiola Team sempre té recursos. Avui, per exemple, hem marcat els tres gols de cap. Un altre dia, marcarem amb l'orella o el genoll.

Novetats tàctiques: El Barça comença la temporada amb algunes novetats tàctiques. Alves i Maxwell jugaven d'extrems, Puyol i Piqué de laterals, i Sergio en el centre de la defensa. Guardiola és intel·ligent i sap que és necessari "desconcertar" els equips rivals. També podem ser el "Despiste Team".

Ibra goooool: Hem celebrat el gol d'Ibra amb histèria. Ja ho sé, ens hem passat. Però teníem tantes ganes que marqués. Ja està. Ens hem tet un pes de sobre.

Plantilla curta?: La majoria dels culés tenim la sensació que la plantilla és curta. S'han anat Martín Cáceres, Guddy, Hleb, Silvinho i Eto'o i només han arribat tres recanvis: Ibra, Txigrinsky i Maxwell. Sortosament Pedro i Jeffren estan com una moto i Bojan sembla més entonat que l'any passat. Per cert, Jeffren és com Cristiano Ronaldo, però en bo.

L'opinió de la meva família: La meva mare m'ha trucat. Estava radiant: "Fill meu, l'any passat vam perdre al camp del Numància i aquest any comencem la Lliga guanyant 3-0. Si tot continua així... campions al febrer". El meu pare, en canvi, m'envia un SMS molt pessimista: "Ja tenim dos lesionats. Si tot continua així... al febrer estarem en llocs de descens".

dissabte, 29 d’agost de 2009

Peeeeeeeedro

Fins a aquesta nit "La cinquena" era una gran simfonia de Beethoven. Ara "La cinquena" és la copa que acabem de guanyar a Mònaco. Ha estat un partit insuls, amb poques ocasions de gol, amb una gespa lamentable i un Xakthar que era una llauna de sardines. Però un golàs de Pedro en el minut 115 ens ha donat la victòria. Els culés hem viscut un altre "moment Iniesta". El gol ha arribat en l'últim sospir quan tots ja resàvem perquè Valdés estigués afortunat a la tanda de penals. Avui vull cridar molt fort... Peeeeeeedro! (amb veu de Penélope Cruz a la cerimònia dels Oscar).

En finalitzar el partit he rebut els sms dels meus amics culés. És una experiència meravellosa. El mòbil es torna boig durant 10 o 15 minuts. És un fet que només succeïx en les grans ocasions. I resulta curiós que tots els missatges feien referència a "La cinquena". El meu germà ha estat més explícit: "Campions, òstia". I el meu pare ha aparcat el seu clàssic fatalisme: "Jo crec que ja ens podem retirar ". De la meva mare no en sé res. Suposo que deu estar a Canaletes.

Hem guanyat cinc copes en tres mesos. Brutal. Ja hem igualat el rècord del Barça de les cinc copes de 1952. I si al desembre guanyem el Mundialet serem el millor Barça de tots els temps. Jo volia treure la meva bandera de "Campions" del balcó (més que res per rentar-la), però de moment seguirà uns dies més. La vaig penjar el 2 de maig (després del 2-6 del Bernabéu) i està més viva que mai.

diumenge, 23 d’agost de 2009

Supercampions

El "Copa, Lliga i Champions" que hem cantat aquest estiu s'ha convertit en "Copa, Lliga, Champions i Supercopa". Fantàstic. Tant de bo dins d'uns mesos la cançó digui "Copa, Lliga, Champions, Supercopes i Mundialet". Aquesta nit hem tornat a jugar com els àngels. Fins i tot Ibra i Maxwell han estat gairebé perfectes. Tot sembla indicar que la decadència que va patir el club després de guanyar la Champions de París no es tornarà a repetir. Guardiola no ho permetria. Ja hem aconseguit el quart títol de la temporada. I ara... a per la Supercopa d'Europa.

L'opinió de la meva família: Em truca la meva mare: "Fill, el teu pare i jo marxem a Canaletes amb una bandera. Que els turistes sàpiguen que hem guanyat una altra Copa". El meu germà m'envia un SMS: "Supercampiooooons! Cal organitzar una rua". Estan pitjor que jo.

"Insaciables": Sempre que guanyem un títol cal entrar en les webs de la premsa de Madrid. El diari Marca titula la seva pàgina amb la paraula "Insaciables". És veritat. Com més títols guanyes, més títols vols. Espero que el Barça també guanyi el festival d'Eurovisió, la final d'OT i el Tour de França.

La bandera de la meva veïna: La meva veïna es troba a Islàndia passant uns dies de vacances. Em va deixar les claus perquè regués les plantes i pengés en el seu balcó la bandera del Barça si guanyàvem la Supercopa. Missió complerta.

dissabte, 22 d’agost de 2009

La meva neboda, millor que Ibra

La meva neboda, que debutava aquesta nit al Camp Nou, s'ha portat com una campiona. Ha cantat l'himne del Barça, ha aplaudit a tots els jugadors (especialment Puyol i Bojan), ha participat activament en l'ona, ha animat amb passió a l'equip en el segon temps i s'ha cruspit un hot-dog, una bossa de crispetes, una bossa de pipes i tres coca-coles. En sortir de l'Estadi, per compensar el disgust de la derrota, s'ha comprat una botzina i una samarreta amb l'escut platejat.

Ha estat una tarda-nit-matinada molt intensa. Més de sis hores entre la festa infantil, la presentació de l'equip i el partit. Estic esgotat. Només espero que amb el pas dels anys tingui un bon record de la seva primera cita al Camp Nou. Crec que ella ha estat infinitament més en forma que Ibra. Quina decepció! Aquest noi haurà de reciclar-se. El Barça no és l'Inter. Aquí si no corres i lluites... Guardiola et deixa en la banqueta.

Després de veure el partit he arribat a una conclusió. Si Thiago, Jeffren o Gai són capaços de jugar sempre com ho han fet aquesta nit, no fa falta fitxar a ningú més. Els de la pedrera han rendit més que Maxwell i Ibra.

I ara... a per la Supercopa. Avui es podia fallar. El diumenge, no. Força Barça i visca la meva neboda.

dimecres, 19 d’agost de 2009

Tornem a remuntar

El Barça comença la temporada de la mateixa manera que la va acabar: remuntant. Recorden? El Madrid es va avançar al Bernabéu. El Chelsea també va marcar primer a Stamford Bridge. I a la final de la Copa del Rei, l'Athletic va ser qui va inaugurar el marcador. El Barça, com fa tres mesos, ha sabut remuntar. Visca l'esperit "Tri".

La Supercopa ja la vam guanyar al maig: Si el Barça va guanyar la Lliga i la Copa no té cap sentit jugar aquesta Supercopa. Tampoc no entenc que el nostre rival sigui l'Athletic. El segon classificat de la Lliga té el mateix dret de jugar aquesta costellada que els bascos. Si finalment guanyem la Supercopa... Villar ens hauria de lliurar 2 trofeus.

I els fitxatges?: El Barça ha acabat jugant un partit oficial amb una davantera formada per Bojan, Jeffren i Pedro. Una mica preocupant, oi? Espero que Txiki i Guardiola es posin d'acord com més aviat millor per realitzar algun fitxatge més. A aquests nois no els podem posar tanta pressió.

La meva neboda està "il·lusionada": Ja tinc les entrades per assistir el dimecres al Gamper. Serà un partit molt emotiu. Per primera vegada portaré a la meva neboda de set anys al Camp Nou. No és molt futbolera, però m'ha dit, textualment, "que està il·lusionada". I jo he bavejat. Abans del partit participarem en les activitats infantils que ha organitzat el club. I si ella ho desitja entrarem a la Botiga del Barça perquè es compri el que vulgui. Què em demanarà? El dimecres, la resposta.

L'opinió de la meva família: Em truca la meva mare, que està passant uns dies de vacances a la platja: "Quin partidàs, fill meu. Aquests de l'Athletic han d'estar fins els nassos de nosaltres. Sempre els guanyem". El meu pare es posa al telèfon. Ja sabem que és la veu de la prudència: "Molta cura amb el partit de tornada. Si ens marquen el 0-1, estem perduts".

La meva veïna culé: Tinc una veïna molt culé. Aquest estiu hem vist junts algun partit dels que ofereix Barça TV. L'altre dia, sense anar més lluny, vam gaudir com bojos amb el Chelsea-Barça. Quan Iniesta va marcar en el minut 92 ens vam abraçar amb gran emoció i vam brindar amb cava. M'hagués agradat convidar-la avui per veure l'Athletic-Barça, però ha marxat 15 dies de vacances a Islàndia. M'ha deixat les claus del seu pis perquè li regui les plantes i perquè pengi la bandera del Barça al seu balcó si guanyem alguna Supercopa.

dimarts, 11 d’agost de 2009

El debut de la meva neboda

He de reconèixer que estic una mica alterat. Feia temps que no notava aquesta sensació. Que cap madridista canti victòria. La meva ansietat no està relacionada amb els fitxatges de l'Oncle Gilito. Ha arribat el moment de portar per primera vegada al Camp Nou a la meva neboda de set anys. I crec que el Gamper és el partit adequat. Hi ha un gran ambient festiu a la graderia i el resultat esportiu és el de menys. La meva neboda és una culé... tranquil·la. No és una "malalta" del Barça com jo. Ella encara està més interessada en Hanna Montana, "Els mons de Coraline", les Barbies i Disney Channel. Suposo que no m'he de preocupar. Vam estar junts a la rua de l'última Champions i crec que es va emocionar (amb Puyol, especialment). Espero que el pròxim 19 d'agost, data del Gamper, signifiqui un pas important en la consolidació de la seva personalitat blaugrana.

Pensaments estiuencs:

1.- El Barça està jugant els partits de pretemporada amb l'esperit "Tri". Fantàstic. Visca la motivació i mori l'autocomplaença.

2.- Una abraçada per a Eto'o. Els seus gols ens van donar dues Champions. "Eto'o, Eto'o, comment la teva t'appelles, je m'appelle Samuel".

3.- Estic encantat amb Ibra. Necessitàvem un davanter alt. Ara els còrners seran mig gol.

4.-Han marxat més jugadors dels que han arribat. Són faves comptades. Proposo els fitxatges de Cesc, Chygrynskiy i Filipe Luis.

5.- S'imaginen que el Madrid no guanya res? Oooooooooh. Em cau la bava només de pensar-ho.

6.- Encara tinc al balcó la bandera "Tricampions 08-09". Em fa pena treure-la.

7.- Aquest cap de setmana, en el meu programa radiofònic "La cultura en banyador", ha sonat l'himne del Barça cantat per una nena de dos anys. És un document sensacional.

Continuem en contacte. Força Barça!