dimecres, 18 de juliol de 2007

Les llàgrimes de Messi

Oh, Deu meu. La història es repeteix. Ens hem passat tota la Copa Amèrica elogiant el talent de Messi i menyspreuant el treball dels obrers brasilers. I arriba la final, i Brasil li fot tres castanyes a Argentina. Robinho es converteix en el màxim golejador i és escollit el millor jugador del campionat. I Messi surt a totes les fotos... plorant. A Madrid tornen a treure pit. El pols Robinho-Messi, Madrid-Barça, torna a tenir color blanc. Quin pal de temporada! Deu meu, no ens castiguis més. Hem après la lliçó. L'any vinent serem humils i treballadors. Eto'o no farà declaracions explosives, Ronaldinho i Deco es deixaran la pell als entrenaments, Rijkaard posarà ordre al vestidor, el president no es farà el suec si s'assebenta d'algun contratemps i els socis cridarem més que mai: "Barça, Barça".

Adéu al dol:
Per cert, he decidit que la setmana vinent deixaré d'estar de dol. Ja estic cansat del meu humor de gossos i de tant color negre al meu cos. Ja estic fart de demanar perdó i aguantar els somriures trapelles de la meseta. Alguns dels meus amics estan preocupats: "Alfred.... fa més d'un mes que vam perdre la Lliga. Aixeca l'ànim. Sembles un zombi". Doncs tenen raó. No sé si serà el 23, el 24 o el 25 de juliol. O potser el 26. Però el meu dol té data de caducitat.

divendres, 13 de juliol de 2007

I si fitxem a "Humilitat"?

El millor fitxatge no és Henry, Milito o Touré. El millor fitxatge per a la propera temporada es diu "Humilitat". No sé de quina nacionalitat és, però m'han parlat molt bé d'ell. I no és un fitxatge car. La decepció d'aquest any ha estat enorme. Tantes expectatives per a res. I això que teníem el mateix equip que va guanyar la Champions, amb tres excel.lents reforços: Zambrotta, Gudjohnsen i Thuram. Ens anàvem a menjar el món, i el món se'ns ha menjat a nosaltres. Per guanyar títols el més important és tenir ganes de guanyar-los. Si "Humilitat" entra al vestidor... podrem aspirar a tot.

No som els millors:
El fitxatge d'Henry ha tornat a disparar la il.lusió. Perfecte. Però escolto a la ràdio que aquest Barça és el millor de la història. No fotem. Si ens tornem a creure que som els millors abans de jugar, tornarem a quedar segons i un equip de broma (com el Getafe) ens acabarà eliminant de la Copa.

Schuster i Saviola... que us vagi malament:
Els culés ja estem acostumats als canvis de camisa dels nostres "ídols". Des de fa anys, a les samarretes del Barça que compro a La Botiga, no hi figura cap nom. No sóc de cap jugador. Només sóc del Barça. És una manera de protegir-me de cara a futures decepcions. A Schuster i a Saviola els desitjo... tota la mala sort del món. I no és res personal.

dilluns, 9 de juliol de 2007

Esperant temps millors

El meu estat d'ànim va millorant lentament, tot i que arrossego la ressaca del maleït mes de juny. El tema dels fitxatges el segueixo amb poc interès. Cada matí, quan passo pel quiosc, m'agradaria llegir a la portada de la premsa esportiva: "Els jugadors del Madrid van donar positiu contra el Mallorca i el Madrid perd la Lliga. El Barça és el nou campió". També m'agradaria llegir que el Milà ha renunciat a la seva Copa d'Europa i la lliura al Barça, perquè porta Unicef a la samarreta. En els meus somnis, som campions de Lliga i de la Champions.

Les vacances més importants són les meves:
Espero que els jugadors del Barça estiguin descansant molt. Però les úniques vacances que m'importen són les meves... que arribarán d'aquí 15 dies.