divendres, 30 de gener del 2009

Final feliç

Amb el 3-0, el Camp Nou era una festa. Feia temps que no vivia un ambient tan potent. La gent cantava l'himne, corejava els crits de guerra habituals i incorporava al seu repertori nous "hits" com "boti, boti, boti, perico el qui no boti" i "A segona, oé". Però dos gols seguits dels periquitos (amb l'ajuda dels rebots i de Pinto) van canviar completament l'escenari. El sector de socis patidors (entre els quals m'hi trobo) ens vam agafar a la bufanda i vam començar a notar símptomes d'ansietat. L'amic que tenia al meu costat parlava sol i repetia sense parar: "Com empatin els pericos, em mor. Com marquin els pericos, em mor". Al final no van empatar i la història va acabar amb un final feliç "made in Hollywood".

Ja han passat unes quantes hores i encara em pregunto com és possible que els suplents d'un equip amb un peu en segona ens posessin entre les cordes. La meva impressió des de la graderia és que vam jugar a mig gas, especialment els cracks. No passa res. Ja estem a semifinals i, en teoria, el Mallorca és un equip assequible. Ja somio amb una final Barça-Atletic (seria meravellós un duel basc-català) o amb un Barça-Sevilla (la revenja de la final de la Supercopa d'Europa). Però primer cal eliminar al Mallorca. I la primera cita serà dijous que ve. Espero que la directiva rebaixi de nou els preus de les entrades (a partir de 7 euros, com ahir) perquè el Camp Nou sigui una olla a pressió (em conformo si és una cafetera).

Per cert, en aquest Barça ple d'estrelles també brillen "els modestos" com Sergio Busquets (que ja s'ha convertit en un dels meus ídols), Silvinho (sempre compleix), Piqué (la revelació), Gudjhonsen (el tot terreny) i Bojan (el recuperat). Ja ho diem els catalans: "Entre tots ho farem tot".

diumenge, 25 de gener del 2009

Amb pluja i amb vent

Guanyem al Madrid en una nit de pluja. I ara hem derrotat al Numància en una terrible nit de vent huracanat. Res ni ningú no podrà amb nosaltres, i si és necessari també serem capaços de guanyar els partits amb ciclons i maremotos. Malgrat les inclemències metereològiques, no vaig faltar a la cita. Això sí, més abrigat que un d'aquests pobres muntanyistes que intenten escalar l'Everest. Quines ganes tinc de veure el Barça en màniga curta (que llegue el Gamper, ya). De totes maneres, els calfreds van valer la pena. El Barça ens va obsequiar amb 45 minuts de pel·lícula. Quina exhibició. Vaig fer tot el possible perquè no em caigués la bava de gust (més que res perquè la saliva amb el vent provoca una sensació desagradable), però els meus esforços van ser inútils. Aquest Barça ens fa babejar.

Intenten desestabilitzar-nos:
La premsa de Madrid intenta desestabilitzar-nos amb el (im)possible fitxatge de Messi pel Madrid. Ja estem acostumats a aquestes actituds centralistes i prepotents. Estan a 12 punts del gran líder i han de distreure a la seva parròquia amb contes xinesos. Per igualar les coses llançaré un rumor: el Barça vol fitxar a Raúl perquè acabi la seva carrera en el millor club del món. El noi s'ho mereix. Passa-ho.

Mocadors per a Messi:
Per cert... si Messi marca contra l'Espanyol (aquest dijous en partit de copa del Rei) proposo al públic del Camp Nou que ho celebri traient mocadors com a mostra d'afecte cap al jugador. Jo penso fer-ho. Als culés ens va encantar que el dissabte, després dels gols, petonegés l'escut de la samarreta. Gran detall, sí senyor. Meeeeeeeessi. Meeeeeeeessi.

dijous, 22 de gener del 2009

Un culé a Montjuïc

Ahir vaig viure una experiència diferent: donar suport al Barça al camp de l'Espanyol. Vaig assistir a Montjuïc convidat per uns amics que em van tractar de manera exquisida. Les meves sensacions, de tota manera, van ser molt estranyes. No és agradable que la gent xiuli i insulti als nostres jugadors. Em va sorprendre que un dels crits més populars combinés les paraules "prostituta" i "Barça". Fins i tot es va corejar, amb la tornada de "Guantanamera", una cançó ofensiva per a Guardiola. Ens tenen molta ràbia, és clar. Però tampoc no em vaig escandalitzar. Aquestes coses passen a Montjuïc i a altres camps de la lliga espanyola. Els grans clubs com el Barça sempre desperten enveja. Unes vegades sana, i altres no.

A la graderia no hi havia culés. Puc assegurar que vaig intentar transmetre als jugadors tota la meva energia positiva. Llàstima que el Barça no marqués. Em vaig quedar amb les ganes de saber com hagués reaccionat el meu cos. Al final, esportivitat i encaixada de mans amb els periquitos. Ells van acomiadar als seus jugadors amb una gran ovació. "Ha estat el millor partit de l'any", em van confessar. "Al Camp Nou no perdonarem", els vaig respondre jo.

Modesta reflexió sobre la Copa del Rei:
Ahir vam jugar a mig gas i amb pocs titulars. Ja sé que la Copa del Rei és la tercera prioritat del club, però potser estem donant molts avantatges als nostres rivals. Alguns jugadors dels anomenats suplents em desperten inquietants dubtes. I una davantera formada per Hleb, Iniesta i Bojan no la veig competitiva. A l'Atlètic de Madrid el va eliminar Messi, que ningú no ho oblidi. Quin equip alinearà Guardiola dimecres que ve? Jo proposo un mix amb cinc suplents i sis titulars. Estem a només tres partits de la final. I una copa és una copa, encara que sigui la del rei.

diumenge, 18 de gener del 2009

Babejant de gust

Durant el descans del Barça-Deportivo no vaig tenir més remei que treure el mòbil de l'abric i enviar des del meu seient del gol nord un SMS als meus amics i familiars. El text deia: "Quin goig. Aaaaaagh. Em cau la bava". No recordo uns 45 minuts tan espectaculars com els que vaig viure el dissabte al Camp Nou. Vam ficar tres gols, però en podien haver estat sis. El Dépor no va xutar ni una sola vegada a porteria. Puyol la tocava com Xavi. I Henry lluitava com Touré. El públic animava i Messi va marcar un altre gol marca de la casa. Els meus SMS van provocar tot tipus de respostes entusiastes entre els meus col·legues. Em quedo amb el missatge del meu germà David: "La Lliga espanyola se'ns ha fet petita. Volem una Lliga intergalàctica, ja".

Els rècords del Barça:
Hem aconseguit 50 punts a la primera volta, un fet inimaginable quan ens va guanyar el Numància en el primer partit de Lliga. Però el rècord que més m'apassiona és que ens hem carregat en dos mesos a l'entrenador i al president del Madrid. Si les coses continuen així, aviat dimitiran Mijatovic, Raúl, Guti i Di Estéfano.

Autobusos a Barcelona:
Vull impulsar una campanya publicitària als autobusos de Barcelona amb el següent missatge: "Possiblement el Madrid no existeix. Gaudeix de la vida i fes-te soci del Barça".

L'opinió dels meus pares:
La meva mare m'envia un SMS eufòric amb els seus plans: "La Lliga ja és nostra. Cal jugar-la amb els suplents, i guardar a Messi, Eto'o, Xavi i Puyol per a la Copa del Rei i la Champions". El SMS del meu pare, en canvi, és menys optimista: "Fill, molta cura amb el Madrid. Els àrbitres tornen a estar de la seva part. El pobre Osasuna ha sortit massacrat. No ens confiem i sentenciem la Lliga el més aviat millor".

dijous, 15 de gener del 2009

Pocs però alegres

Tot el món està preocupat per la falta de públic al Camp Nou. Sembla un tema d'estat molt més important, sens dubte, que la crisi econòmica, la guerra entre Israel i Palestina, i el finançament per a Catalunya. Però quan l'estadi s'omple també se senten veus crítiques: "Ningú no anima, som l'afició més freda del món". Jo prefereixo mil vegades la qualitat a la quantitat. Ahir érem 46.000 espectadors. Poquets, evidentment. Però ens ho vam passar de por amb un ampli repertori de cançons, crits i moviments. Vam saltar com bojos amb el "boti, boti, boti, madridista el qui no boti" (m'encanta aquest crit de guerra). Vam entonar els càntics tradicionals (principalment l''"olelé, olalá, ser del Barça és el millor que hi ha "), vam fer l'onada, vam esclatar d'eufòria quan va sortir Messi al terreny de joc i vam corejar el nom de diversos jugadors (Bojan, Iniesta i Puyol). També ens vam ficar amb Robben i Calderón (la nit va donar molt de si). Sincerament, crec que el nostre paper ahir va ser decisiu. L'Atlético no va entrar mai en el partit i el Barça va remuntar amb certa facilitat.

El partit davant l'Atlético de Madrid va demostrar que els culés estem pletòrics. No hi va haver xiulets ni per al pobre Martín Càceres que va tenir dos errors monumentals. Es palpa una gran il·lusió. Somiar amb els tres títols no és cap bogeria. Si Guardiola continua en la seva línia, els jugadors no baixen la guàrdia (ahir continuaven pressionant amb el 2-1) i el president es manté en un segon pla, el maig tornarem a Canaletes. Una, dues o tres vegades.

diumenge, 11 de gener del 2009

A brindar amb pacharan

Els tòpics dirien que el partit contra Osasuna ha estat tan excitant i perillós com un "encierro" de San Fermín. Crec que ens hem deixat remuntar per donar-li una mica d'emoció al partit. Els jugadors del Barça han apostat pel "més difícil encara" i han estat capaços de ficar els dos gols decisius en els últims minuts. La victòria ha estat tan espectacular com la meva taquicàrdia. Des d'aquesta columna faig una crida a Messi, Eto'o i companyia: "Nois, deixeu-vos de ximpleries i sentencieu els partits en el primer temps sisplau. Ja sé que és molt avorrit i que després ens adormim en la segona part, però el meu cor us ho agrairà".

Operació passadís:
Si arribem al Bernabéu amb 15 punts d'avantatge sobre el segon, el Madrid ens haurà de fer el passadís. La situació millora cada setmana. En aquests moments estem a 12 punts del segon. Ui, ui, ui.

Qui és Robben?:
Boníssima la portada d'un diari esportiu de Madrid. Comparen a Robben amb Messi. És un acudit fantàstic, com els de Chiquito o Eugenio. Ja van fer el mateix fa uns anys amb Robinho. Ens el van presentar com el "nou Ronaldinho". I ara juga en... el Manchester City.

Els meus pares opinen:
La meva mare m'envia un SMS: "Fill meu, el teu pare i jo celebrarem la victòria fins a altes hores de la matinada. Hem brindat amb cava i ara obrirem una ampolla de pacharan".

dimecres, 7 de gener del 2009

Els Reis Mags són quatre

Melcior, Gaspar, Baltasar i... Messi. Els Reis Mags ja són quatre. Que bonic estava el quiosc aquest matí. Per una vegada en la vida, els quatre grans diaris esportius (Sport, Mundo Deportivo, As i Marca) han coincidit en el titular i la foto de la portada. M'encanta que els diaris de Madrid reconeguin que el millor jugador del món és del Barça. Però més enllà de la messimania (jo sóc el primer malalt d'aquesta dolça addicció) seria injust oblidar que vam guanyar al Calderón gràcies al gran treball dels "suplents" (Pinto, Silvinho, Càceres...). És increïble, però enguany tothom juga bé. En aquest Barça fins i tot Romerito, Escaich, Onésimo i Bogarde serien estrelles.

"Guardiola, fes el que vulguis":
Ahir vam jugar amb els suplents i vam guanyar 1-3. Ja ningú no pot disuctir les decisions de Guardiola. Si diumenge vol treure els juvenils a Pamplona, endavant. Té el meu suport incondicional.

El meu menú de cap d'any:
Alguns amics que em van escoltar el passat dilluns a Catalunya Ràdio m'han demanat que publiqui en aquest blog els jocs de paraules d'"El meu menú de Cap d'any". Doncs bé, som-hi.

Entrants:

- Un piqué-piqué
- Keitons amb vinagre
- Miniesta de verdures
- Sopa de Hlebs

Carns:
- Costelletes de Xavi amb Touré de patates
- Henrycot de vedella
- Filet d'Alvestruç

Postres:
- Mel i mEto'o
- Flam de caraMilito amb fruits del Busquets
- TiraMessí
- Cigaló de rom Puyol

Vins:
-Valdés-peñas
-Un Pinto Márquez de Cáceres
-Un Abidal Penedès

dilluns, 5 de gener del 2009

La màgia continua al 2009

El Barça-Mallorca era el típic partit-trampa (per les dates) i partit-mandra (pel rival i el fred) que gairebé sempre perdem. Però el Barça d'aquesta temporada no perdona. Guanyem a la tardor i per Nadal; amb pluja i amb sol; amb Messi i sense Mess; amb poc públic i amb el camp ple; contra rivals difícils i rivals accesibles. La màgia del 2008 continua en el 2009. Em frego els ulls i li demano al destí que aquest estat de felicitat permanent no tingui data de caducitat.

Una miqueta de por:
He de reconèixer que en el minut 20 del segon temps, quan el partit estava empatat i embussat, he pensat el pitjor: "Alfred, avui no guanyem. I els del Madrid i del València començaran a fer números i a treure pit". He estat un home de poca fe. Demano perdó. Cal creure en aquest Barça fins a l'últim minut.

Que els Reis ens portin la Lliga i la Champions:
Ja sé que sóc una mica pesat amb el tema dels desitjos, però no podem baixar la guàrdia. El dia 31 de desembre, a les dotze de la nit, vaig complir amb el ritual i vaig demanar 12 desitjos de color blaugrana. Un per cada raïm. També penso assistir a la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona. He preparat una petita pancarta que diu: "Estimats Reis. Aquest any he estat molt bon xicot. Vull la Lliga i la Champions. Un soci patidor del Barça". També espero que milers de nens i nenes es trobin el dia 6, al costat de les seves nines i cotxets, algun regal relacionat amb el Barça. Hi ha idees per a totes les butxaques: des de la samarreta oficial (60 euros) a una gominola amb l'escut (un euro).