diumenge, 31 de gener de 2010

De tres en tres

Tres punts més. Aquest Barça és una màquina. Llàstima que el resultat hagi estat tan curt. Podíem haver guanyat 0-5 i al final gairebé ens empata l'Sporting. L'última jugada del partit ha estat taquicàrdica. Per culpa dels nervis he copejat la taula del bar i les gerres de cervesa han sortit volant. Encara sort que estaven buides. Detesto els patiments en el minut 93!

L'esperit del triplet ha tornat:
Les quatre últimes jornades de Lliga han estat brutals: 0-5 a Tenerife, 4-0 al Sevilla, 0-3 a Valladolid i ara aquest 0-1 a Gijón. Qui diu que el Barça d'aquesta temporada és inferior al de l'any passat? El Barça "made in triplet" ha tornat. Per cert, Pedro ha deixat de ser Pedrito per convertir-se en Super Pedro. Que jugui de titular, ja!

Un altre setmana de barcelonitis:
El Barça continua a cinc punts. I això fa mal. El madridisme es passarà tota la setmana parlant del Villarato i d'altres conspiracions. M'espero qualsevol teoria. Per exemple, que som líders gràcies a Obama, Fidel Castro i el Vaticà. Així, així, així es queixa el Madrid!

Felicitats, Villatoro (no confondre amb Villarato):
Molts amics m'han trucat per comentar-me que el premi Ramon Llull (un dels més prestigiosos de la literatura en català) l'ha guanyat Vicenç Villatoro amb una novel·la ambientada en la final de la Champions de París. La notícia és meravellosa. L'acció de la meva novel·la "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París", publicada el 2007, també se situava en aquella inoblidable final. Sempre he reivindicat que el Barça és un estimulant argument per a una bona novel·la. Amb satisfacció comprovo que comencen a fer-me cas.

L'opinió dels meus pares:
La meva mare m'envia un SMS: "Fill, la Lliga està cada vegada més a prop. Si continuem així... quan juguem al Bernabéu ja ens hauran de fer el passadís". El meu pare no és tan optimista: "Aquesta campanya anti-Barça ens passarà factura. Els àrbitres aniran descaradament a favor del Madrid. Temps al temps".

dimecres, 27 de gener de 2010

Malalts de "barcelonitis"

Els madridistes sempre afirmen amb supèrbia que pertanyen a "un club senyor". No hi estic d'acord. Un equip que ha guanyat tants títols amb el suport institucional d'un règim dictatorial, que ha rebut l'ajuda d'àrbitres de guant i cor blancs i que ha comptat en les seves files amb Camachos, Benitos, De Felipes i altres "elegants" futbolistes no m'encaixa precisament com a paradigma de "club senyor". Però ara no vull parlar del passat. El "senyoriu" madridista torna a ser notícia pel xou que estan muntant des de la capital amb l'expulsió i sanció de Cristiano Ronaldo.

El més patètic és que han presentat al Comitè de Competició un vídeo de... Messi! Aaaaaaah. Veure per a creure. Com era d'esperar, el Comitè els ha desmuntant la seva gran prova afirmant que Messi no va lesionar Marc Valiente, que els jugadors rivals no van protestar i que l'àrbitre no va indicar res a l'acta. Proposo que el Madrid presenti les imatges de l'assassinat de Kennedy o el bombardeig sobre Hiroshima per demostrar que Ronaldo és innocent perquè no ha matat a ningú.

El Madrid del 2010 té una malaltia. Terrible per a ells i meravellosa per a nosaltres. Es diu "barcelonitis". La Copa, la Lliga, la Champions i el 2-6 van ser uns cops tan durs que es van veure en la necessitat de canviar de president, d'entrenador i invertir 300 milions d'euros en fitxatges. Des de l'estiu passat el Real Madrid és el Milionaris de Madrid. Per això resulta patètic que siguin uns plora-miques pels dos partits de sanció a Ronaldo. No els vull desanimar, però el dictador, Bernabéu, Plaza i Guruceta no tornaran. Nosaltres, a la nostra. Ja tenim 6 copes... i "seguimos para bingo".

diumenge, 24 de gener de 2010

El Barça continua amb gana

El Barça continua amb gana. Aquesta és la meravellosa sensació que tinc després de veure el 0-3 de Valladolid i de valorar la gloriosa primera volta que hem realitzat (15 victòries i 4 empats). Guardiola i els jugadors no volen viure de records. Fabulós. Jo tampoc. A per la Lliga i la Champions!

Els gols de Messi:
Acabo de veure al Canal 33 els 100 gols de Messi amb la samarreta del Barça. Aaaaaah. He necessitat un pitet. Per cert, el 90% són preciosos. No hi ha gols de rebot, de txurro o d'oportunisme. Tots són de disseny. Que el vídeo s'exposi al Louvre, ja!

El xou de Cristiano Ronaldo:
El davanter del Milionaris de Madrid ha destrossat el nas d'un jugador del Màlaga i ha estat expulsat. M'encanta aquest noi. Els seus xous m'alegren la vida. Són més còmics que els de Benny Hill o Monty Phyton.

Qui té por de les eleccions?
Sembla que les eleccions a la presidència del Barça són pitjors que la grip A. Molta gent opina que són una molèstia i que poden perjudicar la marxa de l'equip. Jo no hi estic d'acord. La democràcia és un dels drets més sagrats que tenim els socis. Votar és un plaer i més encara quan durant 40 anys no vam poder fer-ho. Estic segur que tots plegats estarem a l'alçada de les circumstàncies (candidats, jugadors i socis).

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare molt excitada: "Fill meu, has vist el cop de colze del Cristiano? Li haurien de caure quatre partits com a mínim. Menys mal que el Florentino volia un equip exquisit. Que orgullosa estic del meu Barça". Més preocupant és l'SMS del meu pare: "Fill, no ens podem confiar. Els rivals ja saben com frenar-nos. La segona volta serà duríssima. Espero que Guardiola s'inventi alguna cosa".

diumenge, 17 de gener de 2010

Quatre gols a Palop

Aquest 4-0 és la glòria. Ha quedat clar, per si algú ho dubtava, que el Barça és infinitament superior al Sevilla i que l'eliminació de la Copa va ser una terrible injustícia. Els quatre gols del Barça també han demostrat que Palop no era tan bo com el pintaven. I, finalment, aquest 4-0 ens proclama matemàticament campions d'hivern. Estem a cinc punts del Milionaris de Madrid. Oé, oé, oé.

Amb la moral al cent per cent:
El meu psiquiatra tenia raó. La depressió per haver estat eliminats de la Copa em va durar 48 hores. I ara, després del 4-0, em torno a sentir eufòric. Quin repàs li hem donat al Sevilla. És que no han tocat pilota. Podíem haver ficat tranquil·lament sis o set gols. El centre del camp "made in pedrera" (amb Xavi, Iniesta i Sergio) és un espectacle fabulós. Messi és millor que Romario i ja és pitxitxi destacat. Henry ha ressuscitat. Pedro és una màquina. I la defensa està més contundent que mai. L'únic que em preocupa és Ibra, que no ha començat gens fi el 2010. Què et passa noi?

Un sopar diví:
No vaig poder assistir al Camp Nou. Tenia un sopar amb uns bons amics (ja n'hi ha prou de jugar els dissabtes a les deu de la nit!). Sortosament, la majoria dels convidats érem culés i ens vam passar el sopar enganxats a la tele animant com "hooligans". Va ser una nit de celebracions esbojarrades. Concretament de quatre. Una per cada gol.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare a les 21.55: "Fill, el Milionaris de Madrid ha perdut. Viscaaaaa! Si guanyem ens posarem a cinc punts. Estic molt excitada". Em torna a trucar dues hores més tard: "Fill... el Sevilla és un bluf. Només saben defensar-se. Encara no entenc com han pogut eliminar-nos de la Copa. No passa res. Estem a cinc punts del Madrid. El teu pare i jo ho celebrarem amb una ampolleta de cava i un pastís de sant Antoni". El meu pare també es posa al telèfon: "Fill, em preocupa l'eufòria de la teva mare. Encara no hem guanyat res i ja vol anar a Canaletes".

dimecres, 13 de gener de 2010

Trist, però orgullós

Ens han eliminat d'una competició. És una sensació estranya i melangiosa que ja no recordava. Acabo de parlar amb el meu psiquiatra. M'ha dit que els meus símptomes són normals i que la tristesa només durarà 48 hores. De moment, no he de prendre medicació. Des que ha finalitzat el partit estic passejant sense sentit pel passadís de casa. Crec que em posaré el DVD de la final de Roma. I després... la del Mundialet. Necessito veure Puyol alçant un trofeu.

Els missatges dels amics:
M'envia un SMS el meu amic Xavi: "Hem d'estar orgullosos de l'equip. Que no decaigui la moral i a seguir animant més que mai". Cristina està bucòlica, com jo: "Crec que ara començo a ser conscient del que hem aconseguit". Toni és del sector dels optimistes: "Ànim Alfred, ens queda el millor: Lliga i Champions". I el meu germà m'escriu un senzill però sentit "Visca el Barça".

45 minuts meravellosos:
El segon temps del Barça ha estat espectacular. Hem tingut mil ocasions de gol, però ens ha faltat sort i punteria. Estic trist, però orgullós de l'equip. A nosaltres ens ha eliminat el Sevilla. Uns altres van caure golejats per l'Alcorcón.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare des de Sevilla: "Fill meu, el teu pare i jo hem gaudit moltíssim al camp. La gent del Sevilla ens ha felicitat pel nostre joc. Ara... a pel doblet. Lliga i Champions". El meu pare es posa al telèfon. Ja trobava a faltar el seu pessimisme: "Fill... estic enfonsat. L'eliminació de la Copa és un cop d'imprevisibles conseqüències. Passa'm el telèfon del teu psiquiatra".

diumenge, 10 de gener de 2010

Cinc gols com cinc sols

Havia de ser a Tenerife, l'illa màgica per excel·lència. El Barça ha donat un d'aquests cops d'efecte tan necessaris en el món del futbol. Els culés escèptics dormiran molt millor. I els madridistes, molt pitjor. He vist el partit en un cèntric restaurant de la ciutat. L'ambient ha estat fantàstic. La gent animava i aplaudia com si estigués al Camp Nou. Llàstima dels primers minuts. Han estat tan lamentables que he necessitat un parell de cerveses per relaxar-me. Però quan Messi ha ficat el primer tot ha canviat. Fins i tot la meva gana. I m'he demanat unes patates braves. El 0-2 l'he celebrat amb una ració de croquetas. El 0-3, amb una tapa de calamars. El 0-4, amb un bocata de llom i formatge. I el 0-5, amb un flam amb nata. He de reconèixer que estic eufòric per la victòria, però amb un important mal de panxa.

Més coses sobre el partit. Alguns dels jugadors "qüestionats" han estat a un gran nivell. Em refereixo a Henry, Márquez i Bojan, que ha donat tres assistències de gol. De Messi ja no sé què dir. Se m'acaben els adjectius. Però encara me'n queden alguns. Per exemple, "prodigiós" i "enlluernador". També se m'acaben els adjectius per definir la lamentable retransmissió de Canal+ (més madridista que mai). Per què a Iniesta li diuen Andresito i a Pedro, Pedrito? S'equivoquen, Iniesta és Don Andrés i Pedro és Súper Pedro. L'únic "ito" és Cristianito.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare des de... Tenerife!: "Fill meu, el teu pare i jo estem vivint unes vacances meravelloses. Hem vist el 0-5 en viu i ara ens anirem a menjar una paella a prop del mar. I demà ens banyarem en una d'aquestes platges tan boniques. El dimecres, si tot va bé, estarem a Sevilla. I remuntarem, ja ho veuràs. T'ho diu la teva mare, que mai no s'equivoca".

dijous, 7 de gener de 2010

Ningú no ens congelarà la il·lusió

Res de bo es podia esperar d'un partit que es juga un 5 de gener a les deu de la nit. Els Reis Mags, indignats per haver de compartir el protagonisme amb el futbol, ens van castigar amb una derrota. No passa res. Amb el Barça de Guardiola tot és possible, especialment les remuntades. També és cert que no podem abusar dels "déus de la sort". Ja ens van ajudar a Stamford Bridge i a la final del Mundialet. Si finalment el Sevilla ens elimina... no penso deprimir-me ni demanar hora al meu benvolgut psiquiatra. Les meves prioritats per a aquest any són molt clares: guanyar la Lliga i jugar la final de la Champions al Bernabéu.

La mà negra:
Els mitjans de comunicació madridistes s'han passat un any parlant del Villarato (una de les campanyes mediàtiques més manipuladores i perverses). Era pura enveja. La campanya, no obstant, comença a donar els seus fruits. Els últims arbitratges han estat lamentables i ens han perjudicat greument. Ara, els mitjans madridistes somriuen i callen.

Set mil culés al Mini:
A Barcelona fa un fred esgarrifós i plou. Però la passió blaugrana està més calenta que mai. Set mil culés han assistit a l'entrenament del Barça al Mini Estadi. Oé, oé, oé. Ningú no ens congelarà la il·lusió.

Gràcies Reis:
Estic eufòric... els Reis Mags em van deixar dos meravellosos regals culés: una samarreta Nike amb el lema "Tot guanyat, tot per guanyar" i el llibre d'Iniesta "Un any al paradís". Gràcies Reis.

El Barça, número 1:
La IFFHS (Federació d'Història i Estadístiques del Futbol) ha presentat la classificació oficial dels millors clubs del 2009. Sabeu qui és el primer? El Barça! I sabeu en quina posició ha quedat el Milionaris de Madrid? En la 23! Aquesta és la classificació: 1.- Barça; 2.- Chelsea; 3.- Manchester; 4.-Xakhtar Donetz; 5.- Werder Bremen... 23.-Milionaris de Madrid.

dissabte, 2 de gener de 2010

La culpa és de la ressaca

El primer partit de l'any és un dels més complicats de la temporada. Els jugadors salten al terreny de joc amb la ressaca dels àpats nadalencs i de la gresca de cap d'any. Entenc perfectament que no hagin estat molt fins (jo també estava ressacós i gairebé em clapo a la segona part). I a sobre ens hem enfrontat a un equipàs. El Vila-real m'ha encantat. Juga com nosaltres: tocant i pressionant. Com diu el meu company Daniel Campos, "ja tenim un punt més". Cal ser, doncs, un punt optimistes.

Les 6 copes poden ser 7, 8 o 9:
He de baixar del núvol i "aparcar" l'eufòria del 2009 (encara estic celebrant el Mundialet!). La meva mare opina que si fem les coses bé, les sis copes poden multiplicar-se: "Mira fill, la Lliga serà un cara a cara amb el Milionaris de Madrid i guanyarà el que estigui més concentrat. La Champions també està al nostre abast. Si no fem el ximple ens plantarem a quarts de final. I no em vull oblidar de la Copa del Rei. Confio en Pinto, Bojan i companyia. Ja veus, el nou triplet és possible". Visca la meva mare.

Som uns cavallers:
Els periodistes han intentat que Guardiola i els jugadors parlessin de l'àrbitre (que ha estat fatal), però no ho han aconseguit. Iniesta, Henry i el míster han estat extraordinàriament diplomàtics. Mai no havia vist tanta disciplina en el vestidor. És una passada.

Horari criminal:
El dimarts és 5 de gener, nit de cavalcada, de Reis, de compres, de família. No aniré al Camp Nou. El partit contra el Sevilla és a les deu de la nit. Estic indignat amb l'horari. Ja n'hi ha prou!