diumenge, 29 de maig de 2011

Visca la mare que va parir l'Alfred

Bon dia, sóc la mare d'Alfred. El meu fill està una mica perjudicat de tanta celebració i m'ha demanat que jo escrigui aquest article. No us preocupeu per ell. No és res greu. Només una forta ressaca. Ahir va veure el partit amb els seus amics, el seu germà i la seva neboda Blanca a casa de la mare d'Enric. Em diu que escrigui que va ser una nit memorable, fabulosa i apoteòsica. I que la truita de patates estava boníssima.

Jo vaig veure el partit amb unes amigues a la pantalla d'Arc de Triomf. Ens vam pintar la cara de blaugrana amb unes pintures que ens va regalar el diari Sport. Va ser increïble, semblàvem comanches. Jo també estic esgotada de tant saltar i ballar. El meu marit finalment es va tancar en un cinema per no patir. Crec que va veure "Pirates del Carib". Ell també està ressacós, però per culpa del 3D.

És diumenge. Són les 12 del migdia. Barcelona està preciosa. Tothom ha sortit al carrer amb la seva samarreta blaugrana. Els balcons estan plens de banderes. Jo he penjat la del Barça, la senyera i una pancarta que diu "Ho entens ara Mou?". El quiosquer m'ha comentat que el primer diari que s'ha esgotat ha estat l'"As". A la portada es podia llegir "Súperbarça". Morbo total.

I ara us deixo, que vaig a preparar-li un brou al meu fill. Ha de posar-se en forma perquè a les 6 tenim rua. Avui més que mai... visca el Barça, visca la Quarta i visca la mare que va parir l'Alfred.

Baaaaaaaaaaaaaaaaarça!!!!!

divendres, 27 de maig de 2011

Falten 24 hores: silenci, parla el meu germà

Falten 24 hores per a la gran final. Ho reconec, estic nerviós. Molt nerviós. Aquest matí se m'ha disparat un tic a la parpella de l'ull esquerre. Per relaxar-me... he trucat el meu germà. Els seus savis consells sempre m'il·luminen i em provoquen una gran pau interior. Aquest ha estat el seu missatge:

"Per crear un gran cicle ens fa falta aquesta Copa d'Europa. És veritat que ja hem fet molt, però ens falta una miqueta més. Aquesta Copa seria l'homenatge definitiu al bon joc, al fair-play, a la coherència d'un estil i a la filosofia de pedrera.

Deures per als jugadors. Villa juga una final per primera vegada. Que ho celebri marcant. Alves també juga una final per primera vegada. Que ho celebri fent centres precisos. L'endemà Shakira actua a Barcelona. Que Piqué surti a l'escenari per celebrar la victòria. I que Abidal surti quan faltin 20 minutos per abraçar al qui marqui el tercer gol del Barça. I reconeixement a Valdés, ja. Per cert... als culés no ens agrada que ens utilitzin com a excusa per desallotjar la plaça Catalunya. Entre altres coses, perquè molts culés donem suport als acampats".

Visca el Barça i visca el meu germà.

dijous, 26 de maig de 2011

Falten 2 dies: tinc 4 opcions per veure el partit

Falten dos dies per a la gran final. No em preocupa si jugarà Abidal o Mascherano. No em preocupa l'estat de forma de Villa. No em preocupa la bona ratxa golejadora de Chicharito. Ara mateix, la meva principal preocupació és... on veuré el partit! Tinc quatre opcions. I les quatre són interessants.

1.- A casa del meu germà. Allà vam veure la final de Roma. El meu germà, a més, garanteix un sopar de qualitat amb pizzes casolanes i menjar japonès.

2.- A casa meva. Allà vam veure fa un mes l'apoteòsic 0-2 del Bernabéu. Aaaaaaah. Ens va caure la bava i encara queden restes de saliva al menjador. Punt negatiu: jo no garanteixo sopar.

3.- Al bar dels xinesos de l'Eixample. Allà hem cantat gols memorables com el d'Iniesta a Stamford Bridge. I els bocates no estan gens malament.

4.- A casa de la mare de l'Enric. Allà vam aconseguir ja fa uns anys dues Copes del Rei (contra el Betis i Mallorca). Seria un preciós revival.

Última hora:
en aquests moments, l'opció que guanya punts és la quarta. La mare de l'Enric ens acaba de comunicar que prepararà una gran truita de patates. Un detallàs que pot ser decisiu.

Reflexió amb ressentiment: el Madrid s'ha passat tota la temporada queixant-se del Villarato i Platinato. Per al Madrid, els àrbitres han estat els culpables de tot. Doncs bé, per què fitxen ara a tants jugadors? Per què acomiaden Valdano? Sembla clar que el Madrid tenia altres problemes. Falsos, que són uns falsos.

dilluns, 23 de maig de 2011

Falten 5 dies: l'opinió del meu pare

Falten 5 dies per a la final. Aquest matí em truca el meu pare. "Fill, has d'ajudar-me. Acabo de llegir al teu bloc que la teva mare i jo farem un creuer pel Mediterrani si guanyem la Champions. No sabia res. La teva mare sembla Mourinho. Llança notícies falses a veure si colen. Per cert, com estàs del pessigolleig i de l'esgarrifança?". Li dic que no es preocupi, que estic bé. De fet, no estic tan ben com desitjaria. Ahir vaig tenir una migranya quan vaig escoltar a la ràdio que el volcà d'Islàndia podria provocar que el Barça hagi de viatjar en autocar.

M'interesso per l'estat d'ànim del meu pare, el més fatalista de la família. La seva resposta em deixa gelat: "Fill, estic preocupat per la davantera. Pedro i Villa no estan en forma. El pobre Messi haurà de fer hores extres. També estic preocupat per la defensa. Abidal i Puyol no milloren. I finalment estic preocupat per Rooney, l'àrbitre, la gespa, la climatologia i la lesió de Jeffren. Estic tan preocupat que no veuré el partit. Aniré al cinema. Dubto entre "Pirates del Carib" i la de Woody Allen. Quina em recomanes?".

Li recomano la de Woody Allen. I després de parlar amb el meu pare he necessitat sessió doble de respiracions i valerianes.

divendres, 20 de maig de 2011

Falten 8 dies: la trucada de la meva mare

Falten 8 dies per a la gran final. Em truca la meva mare. Està preocupada per la meva salut. "Fill meu, he llegit en el teu bloc que has tingut un pessigolleig a l'estómac. Com et trobes? És greu?". Li explico que estic bé i que segueixo al peu de la lletra el tractament que m'ha donat el psiquiatre (passejades, respiracions i valerianes). De fet, no estic tan bé com desitjaria. Aquest matí, a primera hora, he tingut unes esgarrifances quan he escoltat per la ràdio que Chicharito i Rooney són una parella letal. Pessigolleig+esgarrifances. La cosa es complica.

La meva mare m'anima. El seu missatge és molt optimista: "Fill, arribarem a Wembley al cent per cent. I a més podran jugar Busquets i Abidal. I estic segura que Messi farà un partidàs i deixarà en ridícul Cristiano Ronaldo. No has de patir. Si guanyem "la quarta", el teu pare m'ha promès un creuer pel Mediterrani amb mariscada inclosa. T'hi apuntes? Per cert, fill. M'agradaria pintar-me la cara amb els colors del Barça. Saps on venen la pintura?".

dimecres, 18 de maig de 2011

Falten 10 dies: primer pessigolleig

Falten 10 dies per a la gran final. Aquest matí, a les 9 hores i 12 minuts he notat el primer pessigolleig a l'estómac. Una sensació a mig camí entre l'ansietat, la il·lusió i la incertesa. "Un pessigolleig no és greu", m'ha dit el psiquiatre. De moment no és necessari que prengui Tranquimazin. Això sí, m'ha recomanat llargues passejades per la platja, respiracions profundes tres vegades al dia i unes quantes valerianes abans de ficar-me al llit. Li he preguntat si puc veure "Punto pelota". I m'ha dit que sí.

El meu psiquiatre també ha reflexionat sobre el meu petit brot d'ansietat. El seu discurs ha estat contundent: "Alfred, està tot controlat. Els jugadors arribaran feliços i relaxats a la final. No hi ha lesionats, no hi ha sancionats. No pateixis! No hi ha motiu. Ja sé que et fa il·lusió guanyar "la quarta". A mi també. Però si pateixes, transmetràs males vibracions. I això no és bo per a ningú. Quan tinguis pensaments sobre la final, respira i pensa en una altra cosa. En la Lliga. En el 0-2 del Bernabéu. En la maneta. En el ridícul espantós que està fent el Madrid. Pensa en positiu i tot anirà bé". El meu psiquiatre és un crack.

I ara us deixo que em toca... respiracions

dissabte, 14 de maig de 2011

A gaudir fins que el cos aguanti

Pep Guardiola, el nostre líder, heroi i guia espiritual, ens ha dit que hem de gaudir al màxim d'aquesta Lliga. A les teves ordres, Pep. Jo l'estic gaudint com un boig. Dimecres, celebració amb els amics i família, Canaletes i xocolata amb xurros. Oé, oé. Dijous, dinar amb més amics, adquisició de tota la premsa i de la bandera del diari Sport, i participació a la tertúlia de Barça TV. Oé, oé. Divendres, rua amb la meva neboda Blanca i sopar "especial" amb la meva xicota. Oé, oé. Diumenge, assistència al Barça-Depor amb amics i família. Oé, oé. I així... fins que el cos aguanti. Aquesta Lliga cal gaudir-la a tope. Campiooooons, campioooons, oé, oé, oé.

Reflexió:
Avui no em penso ficar amb el Madrid. No recordaré que han fet tot el possible per desestabilitzar-nos i que s'han inventat mil històries cutres, rancunioses i falses. No esmentaré Mourinho, aquest curiós personatge al que només se'l pot combatre d'una manera: amb humor surrealista. Per tant, visca el Barça i visca els Sugus de pinya.

Una a-barça-da!!!

dilluns, 9 de maig de 2011

El cava, a punt

Ooooooh. Ser culé en aquests temps del "Pep Team" és meravellós. Meravellós i esgotador. Aquest dimecres molt possiblement tornaré a Canaletes i... encara no m'he recuperat de la gresca del passat dimarts! Amb Guardiola... cada setmana és una festa. Oé, oé, oé. I no descarto que demà el Getafe ens doni una alegria i ja siguem campions a les 12 de nit.

Barça 2 Espanyol 0: Per fi un partit tranquil. Per fi 90 minuts de relax. Entre el solet, la bona temperatura i el domini absolut del Barça... vaig poder fer una petita migdiada al segon temps. Visca els partits Tranquimazin.

Dos vídeos imprescindibles:
-El Youtube "Mourinho critica los caramelos Sugus". Feia temps que no reia tant. L'agressivitat de Mourinho només es combat amb surrealisme.
-El Youtube "Inter de Milan campione d'Europa, ma come?". Un document sorprenent que mostra les ajudes dels àrbitres... a l'Inter de Mourinho.

L'opinió dels meus pares: La meva mare m'ha deixat un missatge en el mòbil: "Fill meu, el teu pare i jo anirem demà al Bernabéu. Estem convençuts que el Getafe ens donarà la Lliga. Volem viure aquest moment històric a casa de l'enemic". El meu pare també em deixa un missatge: "Fill, la teva mare s'ha tornat boja. Demà anirem a Madrid, amb una bufanda del Getafe. Sisplau, parla amb ella. Ha de recapacitar".

dimecres, 4 de maig de 2011

Infinitament feliç

Ha estat una nit fantàstica. Una altra nit que quedarà guardada per sempre en la meva memòria. Són les 9 del matí i la ressaca que tinc és espectacular. Però ressaca amb gust no pica. Avui sortiré al carrer amb un somriure profidén. I estic segur que trobaré milers de somriures com el meu. Visca "La Cuarta". Adéu a "La Décima". Gràcies jugadors, gràcies Pep.

Els grans moments d'una nit inoblidable:


1.- Marca Pedro. Oooooooh. Abraço a uns 300 socis (rècord Guinnes d'abraçades).

2.- Final del partit. Estic xop. De pluja i de llàgrimes.

3.- Rebo SMS eufòrics dels meus pares, xicota i amics. Els contesto tots amb la mateixa eufòria.

4.- Sopar en una pizzeria amb els meus amics culés. Em demano la pizza "Tots a Wembley".

5.- Copa final a Luz de Gas. Ballar és fantàstic per treure l'adrenalina.

6.- Em fico al llit i penso... "sóc infinitament feliç"

Visca el Barça!!!
A Wembleeeeeeeey!!!

dilluns, 2 de maig de 2011

Molt nerviós i molt optimista

Encara falten unes hores per al partit, però ja he preparat la motxilla. Està de gom a gom: bufanda, senyera, gorra, paraigua, impermeable, un jersei, el bocata de pernil, bossa de pipes i diversos objectes de la sort. També me'n porto unes valerianes i unes pastilles per a la tos (estic una mica refredat). Dues sensacions a hores d'ara: nervis i optimisme.

Pla A. Eliminem a la Central Lletera:
Mil abraçades amb els amics i familiars, Canaletes, sopar de celebració, Luz de Gas, xocolata amb xurros, bandera penjada al balcó... i a somiar amb la Quarta.

Pla B. Ens eliminen:
Llàgrimes, quatre dies de dol, aïllament total i alguna medicació antidepressiva.

Ara més que mai: visca el Barça!!!