Ja no recordava el que era el patiment. Estava tan ben acostumat! Novembre i desembre han estat mesos de golejades i manetes històriques. Tot ha estat felicitat. Aquesta tarda, no obstant, m'he retrobat amb aquesta odiosa sensació. Et suen les mans, estrenys les dents, tanques els ulls quan l'equip rival avança, no deixes de mirar el rellotge del marcador i crides com un boig "àrbitre xiula ja el final". És horrible.
El Llevant ha marcat el 2-1 en el minut 78. I els últims minuts s'han fet eterns. Haig de fer una confessió. Quan faltava molt poc per al final del partit m'he aixecat del seient i he donat unes voltes pels passadissos. Com Joan Gaspart en els seus bons temps. Fins i tot he visitat el lavabo. Per què he patit tant? La resposta és clara: perquè estava desentrenat.
Xaaaaaaavi:
Els culés estem vivint un meravellós idil·li amb Xavi. Ja és el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del Barça (avui ha empatat amb Migueli). Xaaaaaavi. Només una queixa: Per què ningú no ens ha avisat que es dirigiria al públic en finalitzar el partit? Quan Xavi ha començat a parlar jo ja estava a la parada del metro.
Nadala culé:
A Ona Sport (103.5 FM) em van encarregar una nadala culé. I aquest ha estat el resultat (cal cantar-la amb la música de "Però mira com beben los peces en el río").
"Pero mirá cómo marcan los chicos de Guardiola
Pero mirá cómo marcan, de 5 en 5 mola,
Y marcan y marcan y vuelven a marcar,
Kameni y Casillas se quieren jubilar."
La podeu escoltar al Youtube introduint en el cercador: "La nadala de l'ONA Sport nit".
Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada