Ara estic emprenyat

Són les 12 de la nit. Ara estic emprenyat. El punt que hem aconseguit a Sevilla em sembla poc premi. Hem jugat millor que el rival, hem enviat dues pilotes al pal i ens han anul·lat un dels gols més legals de la història del futbol. I malgrat aquest magnífic currículum només hem empatat. Una injustícia! Però la meva emprenyada té data de caducitat. Espero recuperar l'optimisme demà al matí. És una emprenyada de 12 hores.

Puntet o puntàs?:
Porto més d'una hora pensant si el punt que hem aconseguit és un puntet o un puntàs. Li he enviat al meu germà un sms per saber la seva opinió. M'ha contestat ràpidament: "Seguim sumant". Queda clar: és un puntàs. També m'ha donat molta moral l'sms que he rebut del meu amic Xavi: "No passa res, Alfred. El cap de setmana vinent el Kun farà justícia i els tindrem a 8 punts".

Atac d'optimisme:
Un argument perquè la meva emprenyada disminueixi abans del termini previst. Queden 10 partits de Lliga i el Madrid encara ha de jugar als camps de l 'At. de Madrid, At de Bilbao, València, Sevilla i Vila-real. És impossible que ho guanyin tot.

Tots amb l'Olympique:
Ja ho tenim tot a punt per realitzar aquest dimecres la transmissió del Madrid-Olympique amb humor i barcelonisme a ONA FM (103.5). El Madrid és el favorit, però porta sis anys caient a vuitens de final. Es repetirà la història? Tant de bo. Olympique oh la la.

Setmana mediàtica:
Se'm presenta una setmana molt mediàtica. A banda de la transmissió del Madrid-Olympique a Ona FM, demà dilluns estaré al programa "ADN" de Barça TV i el dimecres a "La barberia", de Barcelona Televisió.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare després del Sevilla-Barça. "Fill, no et preocupis per l'empat. La Lliga és nostra. El Madrid no remunta els 5 punts ni jugant mil anys. Són uns plora-miques i punt". Li pregunto pel meu pare. Males notícies. "Està fatal. Una altra nit sense sopar. Quan ha empatat el Sevilla s'ha anat a dormir. Si continua així, agafarà una anèmia".

Una a-barça-da