Hem empatat contra la Reial Societat. Ho definiré en dues paraules "tragèdia nacional". Molt pitjor que la derrota de 1714. Fa uns anys empatar a camp contrari era un bon resultat. Ara no. El "Pep Team" ha posat el llistó tan alt que un 2-2 a Anoeta ens ha provocat una depressió col.lectiva. Començant per un servidor, que ja he hagut de prendre'm dues pastilles antidepressives.
He passat 48 hores tancat a la meva habitació. Sense ganes de parlar ni d'escriure (per això aquest article arriba amb 48 hores de retard). Sort de la meva mare, que s'ha presentat aquesta tarda a casa meva i m'ha deixat anar una bronca memorable:
"Fill, aixeca't del sofà o t'aixeco jo a bufetades. Mira't. Fas pena. No t'havia vist així des que vam perdre la final d'Atenes. Ha estat una ensopegada, no passa res. L'any passat vam guanyar la Lliga i vam perdre a Anoeta. Aquest any ja tenim un punt més. I com m'assabenti que t'has pres un antidepressiu, et sanciono amb tres diumenges sense el meu arròs de bacallà".
El seu discurs ha sorgit efecte. M'he aixecat lentament del sofà i m'he ficat a la dutxa. Em sento millor. I si demà guanyem el Milan ... deixaré els antidepressius. Ho prometo.
Una a-barça-da
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada