Setmana negra. Negríssima.

Acabo d'arribar a casa. Trist i mullat (per què sempre plou en els Barça-Madrid?). A l'escala m'he trobat a la meva veïna del principal, la senyora Rufi. "Fill, et veig desencaixat. Què ha passat?". Li he explicat que per un culé patidor com jo és molt dur perdre dos partits importants en quatre dies. De fet, encara no he superat la penosa i injusta derrota que vam patir al camp del Chelsea. I ara se m'acumula la feina: he de superar dues derrotes. No sé com ho aconseguiré. Valeriana? Pasiflora? Trankimazin? Sobredosi de cubates?

Dues derrotes molt cruels: No sé què és pitjor. Si perdre al camp del Chelsea de manera injusta, amb dues pilotes al pal i mil ocasions de gol o perdre contra el Madrid sense jugar a res, sense xutar a porteria i amb un Messi desaparegut. Les dues derrotes són doloroses i cruels. És com escollir entre "Hostel 2" i "Hostel 3". O "Saw 3 " i "Saw 4".

Ja porto dos cubates: Mentre escric aquest article (són les 12 de la nit) m'estic prenent un cubata. Ja és el segon. Com diria el llegendari grup Tequila, "necesito un trago para poderme estabilizar". Ara mateix només penso en una cosa: guanyar al Chelsea. Però si juguem com avui... no tenim res a fer. Aaaaagh, per què estic tan pessimista?

Consell per als culés: Aquesta nit i demà està totalment prohibit veure MarcaTV i Punto Pelota. Per a aquests moments de profunda depressió recomano un DVD de Woody Allen, germans Marx o Billy Wilder. Ull! Res de Michael Haneke o Lars von Trier. La depressió podria acabar en suïcidi.

"Casats contra Solters": I per Sant Jordi (és aquest dilluns!)... una rosa i un llibre. I si el llibre és "Casats contra Solters" em fareu moooooolt feliç

Visca el Barça!!!
Tremola Chelsea!!!
Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a véncer

PD: aquest segon cubata m'ha entrat molt bé. Vaig a preparar-me'n el tercer.