Sempre ens quedarà Messi

Els culés portem un ritme frenètic. El Sevilla ha arribat al Camp Nou... i jo encara estava celebrant la gran nit europea de dimecres. La festa continua. Hem guanyat còmodament, tot i que els gols s'han fet esperar. No passa res. Amb Messi saps que tard o d'hora obrirem la llauna. El noi està que se surt. He titulat l'article "Sempre ens quedarà Messi", però tenia altres títols: "Mes... Sí", "Messi 2 Sevilla 1" o "Messi i 10 més". I ara... a pel Saragossa. Per cert, si aquest Sevilla ha de ser un dels nostres rivals per la lluita de la Lliga respiro tranquil. M'ha semblat un equip molt mediocre. S'haurà acabat la seva ratxa fantàstica?

Un aplaudiment per al Saragossa:
En aquella penúltima jornada de Lliga, el Madrid no va poder guanyar a Saragossa. Si nosaltres haguéssim derrotat els periquitos, avui seríem els campions de Lliga. Però el Barça va fer llufa i el títol se'n va anar a la meseta. El dimecres el Saragossa es mereix un aplaudiment. Ells no van tenir la culpa del nostre naufragi.

Els meus pares opinen:
Parlo amb la meva mare després del partit. Està eufòrica: "Fill meu, si continuem així, serem campions d'hivern al novembre". El meu pare, no obstant, està preocupart pel cas Ronaldinho: "Espero que el vestidor no esclati. Li demano a Rijkaard mà dura".